David Gross

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDavid Gross
David Gross cropped.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) David Jonathan Gross Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 febrer 1941 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Washington DC Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Harvard
Universitat de Califòrnia a Berkeley
Universitat Hebrea de Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiGeoffrey Chew Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballFísica i teoria de cordes Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFísic, professor d'universitat i físic teòric Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Leiden (2014–)
Universitat de Leiden (2014–)
Santa Fe Institute (en) Tradueix
Universitat de Princeton
Universitat Harvard
Universitat de Califòrnia a Santa Barbara Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesFrank Wilczek, Edward Witten, Nikita Nekrasov (en) Tradueix i Rajesh Gopakumar Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralRajesh Gopakumar Modifica el valor a Wikidata
Família
PareBertram Myron Gross Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
DavidJGross AutographedCard.jpg Modifica el valor a Wikidata

David Jonathan Gross (Washington, EUA, 1941) és un físic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2004.

Biografia[modifica]

Va néixer el 19 de febrer de 1941 al districte federal de Washington DC. Va estudiar física a la Universitat Hebrea de Jerusalem l'any 1962, aconseguint el doctorat a la Universitat de Berkeley l'any 1966. Posteriorment, fou becari de la Universitat Harvard i professor a la Universitat de Princeton fins a l'any 1997.

Actualment, és el director de l'Institut Kavli de Física Teòrica de la Universitat de Califòrnia a Santa Bàrbara.

Recerca científica[modifica]

L'any 1973, treballant al costat de Frank Wilczek a la Universitat de Princeton, va descobrir la llibertat asimptòtica que afirma que, mentre més pròxims estiguin els quarks, menor és la interacció forta entre aquests; així doncs, quan els quarks estan extremadament pròxims, la interacció nuclear entre aquests és tan feble que es comporten gairebé com partícules lliures. La llibertat asimptòtica, descoberta independentment gairebé al mateix temps per David Politzer, va ser essencial per al descobriment de la cromodinàmica quàntica.

Posteriorment, juntament amb Jeff Harvey, Emil Martinec i Ryan Rohm, va descobrir també la corda heteròtica, peça cabdal en la teoria de cordes.

Juntament amb Frank Wilczek i David Politzer, va rebre el Premi Nobel de Física l'any 2004 pel descobriment de la llibertat asimptòtica en la teoria de la interacció forta.

Enllaços externs[modifica]

  • «David Gross» (en anglès). NobelPrize.org. Nobel Media AB.