David Gross

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaDavid Gross
David Gross cropped.JPG
Nom original David Jonathan Gross
Dades biogràfiques
Naixement 19 febrer 1941 (77 anys)
Washington DC
Religió Ateisme
Alma mater Universitat Harvard
Universitat de Califòrnia a Berkeley
Universitat Hebrea de Jerusalem
Activitat professional
Director de tesi Geoffrey Chew Tradueix
Camp de treball Física i teoria de cordes
Ocupació Físic, professor d'universitat i físic teòric
Ocupador Universitat de Leiden (2014–)
Universitat de Califòrnia, Santa Barbara
Universitat de Princeton
Universitat Harvard
Santa Fe Institute Tradueix
Deixebles Frank Wilczek, Edward Witten, Nikita Nekrasov Tradueix i Rajesh Gopakumar Tradueix
Obra
Estudiants de doctorat Rajesh Gopakumar Tradueix
Altres dades
Membre de
Pare Bertram Myron Gross Tradueix
Premis i reconeixements
Signatura
Modifica dades a Wikidata

David Jonathan Gross (Washington, EUA, 1941) és un físic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2004.

Biografia[modifica]

Va néixer el 19 de febrer de 1941 al districte federal de Washington DC. Va estudiar física a la Universitat Hebrea de Jerusalem l'any 1962, aconseguint el doctorat a la Universitat de Berkeley l'any 1966. Posteriorment, fou becari de la Universitat Harvard i professor a la Universitat de Princeton fins a l'any 1997.

Actualment, és el director de l'Institut Kavli de Física Teòrica de la Universitat de Califòrnia a Santa Bàrbara.

Recerca científica[modifica]

L'any 1973, treballant al costat de Frank Wilczek a la Universitat de Princeton, va descobrir la llibertat asimptòtica que afirma que, mentre més pròxims estiguin els quarks, menor és la interacció forta entre aquests; així doncs, quan els quarks estan extremadament pròxims, la interacció nuclear entre aquests és tan feble que es comporten gairebé com partícules lliures. La llibertat asimptòtica, descoberta independentment gairebé al mateix temps per David Politzer, va ser essencial per al descobriment de la cromodinàmica quàntica.

Posteriorment, juntament amb Jeff Harvey, Emil Martinec i Ryan Rohm, va descobrir també la corda heteròtica, peça cabdal en la teoria de cordes.

Juntament amb Frank Wilczek i David Politzer, va rebre el Premi Nobel de Física l'any 2004 pel descobriment de la llibertat asimptòtica en la teoria de la interacció forta.

Enllaços externs[modifica]