David Kato

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDavid Kato
Biografia
Naixement 15 febrer 1964
districte de Mukono
Mort 26 gener 2011 (46 anys)
districte de Mukono
Causa de mort Traumatisme
Educació Universitat de York
Activitat
Ocupació Professor i activista pels drets LGBT

IMDB: nm4303926
Modifica les dades a Wikidata

David Kato Kisule (Nakawala, Mukono13 de febrer de 1964 - Bukusa, 26 de gener de 2011) va ser un mestre i activista LGBT ugandès.

Biografia[modifica]

David Kato Kisule tenia un germà gran bessó, John Mulumba Wasswa, que segons la tradició buganda porta el nom Wasswa per ser el primer nascut, Kato és el nom del segon.[1][2] De 1981 a 1987, Kato va estudiar l'educació secundària al King's College Budo del districte de Wakiso, prop de Kampala.[3] De 1987 a 1989, va estudiar a l'Institute of Teacher Education Kyambogo, on es va graduar en educació.

Activisme LGBT[modifica]

Treballava a Sexual Minorities Uganda (SMUG), una organització ugandesa per a la defensa dels drets LGBT, com a encarregat de tasques de suport i defensa. Kato treballava per evitar l'aprovació d'una llei que condemnaria l'homosexualitat amb pena de mort, promocionada pel diputat [ David Bahati].[4]

Kato va parlar sobre el projecte de llei antihomosexual d'Uganda en una conferència organitzada per l'ONU el desembre de 2009. Les seves paraules a penes van ser audibles perquè estava nerviós; comunicats de l'ambaixada dels EUA revelen que activistes dels drets humans ugandeses i partidaris del projecte de llei anihomosexual es van burlar de Kato en veu alta durant la presentació. L'informe diplomàtic, que va ser exposat a través de Wikileaks, comentava que els problemes polítics i econòmics d'Uganda s'estaven canalitzant cap a un «odi violent» cap als homosexuals, i que David Bahati, Martin Ssempra i James Buturo eren els principals responsables de promocionar l'ona d'intolerància. El diplomàtic a més va afirmar que, encara que no s'aprovés el projecte, «l'homofòbia rampant a Uganda no desapareixerà».[5]

Kato estava entre les cent persones els noms i fotografies de les quals van ser publicats pel tabloide ugandès Rolling Stone (no s'ha de confondre amb la revista musical Rolling Stone) en un article que cridava a l'execució d'homosexuals.[6][7] Kato i altres dos membres de SMUG que van aparèixer en l'article, Kasha Jacqueline Nabagesera i Onziema Patience, van denunciar el diari per forçar-lo a deixar de publicar dades personals de persones que la publicació creia que eren gais o lesbianes. La petició va ser concedida el 2 de novembre de 2010, en una resolució que prohibia la publicació del diari Rolling Stone.[8][9] El 3 de gener de 2011 el jutge del Tribunal Suprem V.F. Kibuuka Musoke, va dictaminar que Rolling Stone havia violat els drets civils de Kato i altres homosexuals quan va publicar les seves fotos. La cort va ordenar que el periòdic pagués a Kato i als altres denunciants 1,5 milions de xílings per persona.[10][11][12]

Assassinat[modifica]

El 26 de gener de 2011, Kato va ser atacat a casa seva, a Kampala, per almenys un home que el va copejar dues vegades al cap amb un martell abans de fugir a peu. Kato va morir de camí a l'hospital de Kawolo. Un portaveu de la policia va culpar de l'assassinat a lladres que presumptament havien assassinat almenys deu persones en els darrers dos mesos. L'assassinat va ser lamentat per Human Rights Watch, i la principal investigadora d'Àfrica del grup va afegir que «la mort de David Kato és un pèrdua tràgica per a la comunitat dels Drets Humans».[13][14][15] Amnistia Internacional i altres grups de defensa dels drets LGBT es van unir a la condemna de l'assassinat.[16] També el president dels Estats Units, Barack Obama, Hillary Clinton[17] i la Unió Europea[18] es van unir a la condemna de l'assassinat.[19]

Durant el seu enterrament va haver-hi un tumult, quan el pastor evangèlic que estava realitzant la missa va condemnar els homosexuals i Kato. Posteriorment els habitants del poble es van negar a enterrar el cadàver, que va haver de ser portat a la tomba i enterrat pels seus amics.[20]

L'assassí confés de Kato, Sydney Nsubuga, també conegut com Enock, va ser condemnat el novembre de 2011 a trenta anys de presó.[21][22]

Documental[modifica]

Existeix una pel·lícula documental sobre la seva tasca activista i la seva mort titulada Call Me Kuchu, realitzada per les cineastes estatunidenques Katherine Fairfax Wright i Malika Zouhali-Worrall. En ella, ell mateix és entrevistat, juntament amb altres activistes LGBT, la seva mare i diverses de les persones contra les quals es va enfrontar en els jutjats.

Referències[modifica]

  1. AFP. «Ouganda: assassinat dun militant homosexuel mis au pilori par un magazine» (en francés). 2424actu.fr, 27 de enero de 2011. [Consulta: 28 enero 2011].
  2. Francis-Xavier Sserufusa Kyewalyanga, Traditional religion, custom, and Christianity in Uganda, 1976.
  3. AFP. «David Kato Kisule.doc» (en francés). African same-sex sexualities & gener diversity, 2010. [Consulta: 28 enero 2011].
  4. Habibou Bangré. «Ouganda: Un militant des droits LGBT battu à mort à son domicile» (en francés). Têtu, 27 de noviembre de 2010. [Consulta: 28 enero 2011].
  5. McVeigh, Karen. «WikiLeaks cables: Ugandan gay rights activist 'mocked' at rights seminar» (en inglés). The Guardian, 17 de febrero de 2011. [Consulta: 19 mayo].
  6. El País. «Asesinado un activista gay en Uganda después de que un periódico publicara una lista de homosexuales "a colgar"», 27 de enero de 2011. [Consulta: 27 enero 2011].
  7. Flick. «Periódico de Uganda incita al asesinato de 100 homosexuales publicando sus fotos, nombres y direcciones». Dos Manzanas, 20 de octubre de 2010. [Consulta: 27 enero].
  8. «Uganda court orders anti-gay paper to shut» (en inglés). Reuters, 2 de noviembre de 2010. [Consulta: 27 enero 2011].
  9. «Judge orders Ugandan paper to stop publishing gay lists» (en inglés). CNN International, 2 de noviembre de 2010. [Consulta: 27 enero].
  10. «Court Affirms Rights of Ugandan Gays» (en inglés). Human Rights First, 4 de enero de 2011. [Consulta: 27 enero].
  11. Flick. «Un juez ugandés prohíbe publicar datos personales de ciudadanos homosexuales a un periódico que incita a su asesinato». Dos Manzanas, 1 de noviembre de 2010. [Consulta: 27 enero].
  12. Flick. «Uganda: prolongan la prohibición de publicar datos de ciudadanos homosexuales a la publicación que incita a su asesinato». Dos Manzanas, 23 de noviembre de 2010. [Consulta: 27 enero].
  13. Max Delany y Godfrey Olukya. «David Kato, Uganda Gay Activist, Brutally Slain» (en inglés). Huffington Post, 27 de enero de 2011. [Consulta: 27 enero].
  14. Flick. «Activista gay asesinado en Uganda». Dos Manzanas, 27 de enero de 2011. [Consulta: 27 enero 2011].
  15. Human Rights Watch. «Uganda: Promptly Investigate Killing of Prominent LGBT Activist», 27 enero 2011.
  16. agencias. «Indignación internacional por el asesinato de un activista homosexual en Uganda». El Mundo, 27 de enero de 2011. [Consulta: 27 enero].
  17. U.S. Department of State. "Murder of Ugandan LGBT Activist David Kato". Nota de premsa. Arxivat de l'original a data de 28 de enero de 2011.
  18. ; Mayamba, Johnson; Bagala, Andrew «World condemns killing of gay activist» (en inglés). Daily Monitor, 28 enero 2011 [Consulta: 28 enero 2011].
  19. White House (27 de enero de 2011). "Statement by the President on the Killing of David Kato". Nota de premsa.
  20. Justin Dralaze. «Scuffles at funeral of Uganda gay activist» (en inglés), 28 de enero de 2011. [Consulta: 28 enero 2011].
  21. Stephen Gray. «Killer of David Kato receives 30 year prison sentence» (en inglés). Pink News, 10 de noviembre de 2011. [Consulta: 10 noviembre].
  22. Flick. «Condenado a 30 años de cárcel el asesino del activista gay ugandés David Kato». Dos Manzanas, 12 de noviembre de 2011. [Consulta: 12 novembre 2011].

Enllaços externs[modifica]