Declaració de Londres

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La Declaració de Londres en relació amb les lleis de la guerra naval és un codi internacional del dret marítim, especialment pel que fa a les activitats en temps de guerra, proposat al 1909 en la Conferència Naval de Londres per les principals potències navals europees, els Estats Units d'Amèrica i el Japó, després d'una conferència multinacional que va tenir lloc el 1908 a Londres. La declaració va reiterar en gran mesura la legislació existent, però va tractar amb molts punts controvertits, incloent el bloqueig, el contraban i el dret de presa, i va demostrar un major respecte amb els drets de les entitats neutrals.

La declaració va ser signada per la majoria de les grans potències de l'època: Àustria-Hongria, França, Alemanya, Itàlia, Japó, Rússia, el Regne Unit i els Estats Units. (També va ser signat pels Països Baixos i Espanya).[1] No obstant això, cap estat mai va ratificar la declaració i en conseqüència mai va entrar en vigor.[2]

Els Estats Units van insistir que les nacions en guerra que lluitaven en la Primera Guerra Mundial es tenien que regir per aquesta declaració, mentre que els alemanys i britànics la van ignorar.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • John Westlake, International Law: War (Londres, 1910)
  • American Journal of International Law (suplement, New York, 1909)

Enllaços externs[modifica]