Declaració unilateral d'independència
Una declaració unilateral d'independència (DUI) és una variant de declaració d'independència establerta quan un govern d'una entitat constituent d'un estat sobirà es declara ella mateixa com a estat sobirà, sense un referèndum d'independència o sense un acord formal amb l'estat del qual declara la seva secessió. Es va reconèixer formalment per primera vegada quan Rhodèsia es va declarar unilateralment independent del Regne Unit el 1965 sense acord amb aquest altre estat[1] malgrat que ja s'havia produït anteriorment diverses vegades.
Exemples destacats[modifica]
- 1581: Les Províncies Unides dels Països Baixos respecte a l'Imperi Espanyol amb el Decret d'Abandó,[2] no reconeguda fins a la Pau de Westfàlia de 1648.
- 1640: Restauració de la Independència de Portugal respecte a l'Imperi Espanyol, no reconeguda fins al Tractat de Lisboa (1668)
- 1776: Els Estats Units d'Amèrica respecte a l'Imperi Britànic (vegeu Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica)[3]
- 1830: Bèlgica respecte al Regne dels Països Baixos
- 1898: Filipines respecte a Espanya (vegeu Declaració d'Independència de les Filipines). Malgrat això, el tractat de París de 1898 va cedir les illes als Estats Units d'Amèrica, fet que va portar a la Guerra filipino-estatunidenca entre 1899–1902. Estats Units no van donar la independència a les Filipines fins al 1946.
- 1912: Albània respecte a l'Imperi Otomà
- 1919: La República d'Irlanda respecte a l'Imperi Britànic, no reconeguda
- 1948: Israel sobre el territori del Mandat de l'Imperi Britànic (vegeu Declaració d'Independència d'Israel)
- 1960: Katanga respecte a la República Democràtica del Congo, no reconeguda
- 1965: Rhodèsia (actual Zimbabwe) respecte a l'Imperi Britànic, no reconeguda
- 1967: Biafra respecte a Nigèria, no reconeguda
- 1971: Bangladesh respecte al Pakistan, va portar a la Guerra d'Alliberament de Bangladesh, i el reconeixement posterior.
- 1975: Cabinda respecte Angola, no reconeguda
- 1983: La República Turca del Nord de Xipre respecte a la República de Xipre amb una declaració formal, ja que era independent de facto des de la invasió turca de 1974.
- 1988: Palestina respecte Israel, no reconeguda
- 1991: Eslovènia i Croàcia respecte a Iugoslàvia
- 1991: Somalilàndia respecte a la República de Somàlia
- 1991: Transnístria respecte a Moldàvia
- 1991: Alt Karabakh respecte a l'Azerbaidjan
- 1991: Ossètia del Sud respecte a Geòrgia
- 1991: República Txetxena d'Itxkèria respecte a Rússia, no reconeguda
- 1999: Abkhàzia respecte a Geòrgia amb una declaració formal, ja que era independent de facto des de la Guerra d'Abkhàzia (1992-1993).
- 2008: la República de Kosovo el 2008 respecte a Sèrbia (vegeu Declaració d'independència de Kosovo).[4]
- 2012: Azawad respecte a Mali, no reconeguda
- 2014: Crimea respecte a Ucraïna, l'endemà s'annexiona a Rússia (vegeu Crisi de Crimea)
- 2017: Declaració d'Independència de Catalunya respecte a Espanya,[5] no reconeguda
Aspectes legals[modifica]
El Tribunal Internacional de Justícia va declarar el 2010, en relació amb la Independència de Kosovo, que les declaracions unilaterals d'independència no són il·legals sota la legislació internacional.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Douglas George Anglin. Zambian Crisis Behaviour: Confronting Rhodesia's Unilateral Declaration of Independence, 1965-1966. McGill-Queens, 1994.
- ↑ «Plakkaat van Verlatinghe 26 juli 1581». A: De Tachtigjarige Oorlog (en neerlandès antic). Leiden: Universitat de Leiden, 22/02/2012.
- ↑ Doyle, Don H. Secession as an International Phenomenon: From America's Civil War to Contemporary Separatist Movements. University of Georgia Press, 2010.
- ↑ United Nations. Index to Proceedings of the General Assembly 2008/2009: Subject Index (en anglès), 2010, p. 138.
- ↑ Catalonia declares independence from Spain.
- ↑ «Accordance with International Law of the Unilateral Declaration of Independence in Respect of Kosovo». Icj-cij.org. Arxivat de l'original el 2019-02-23. [Consulta: 22 febrer 2019].