Vés al contingut

Demòcrates Cristians (Dinamarca)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure


Infotaula d'organitzacióKristendemokraterne
Dades
Nom curtK Modifica el valor a Wikidata
TipusPartit polític danès
IdeologiaDemocràcia cristiana
Alineació políticacentrisme Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1970, Aarhus Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre dePartit Popular Europeu
Internacional Demòcrata de Centre Modifica el valor a Wikidata
Membres2.502 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaBjarne Hartung Kirkegaard
JoventutsJoventut Demòcrata Cristiana (2010–) Modifica el valor a Wikidata
Afiliació europeaPartit Popular Europeu
Parlament de Dinamarca (2025)
0 / 179 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhttp://www.kd.dk
Facebook: kristendemokraterneDK X: KDpolitik Bluesky: kd.dk Youtube: kdkristendemokraterne846 Youtube (canal): UCbkc6GueRhNqJGoHaNMeHvA Modifica el valor a Wikidata

Els Democristians (en danès: Kristendemokraterne)[1] és un partit polític de Dinamarca. El partit va ser fundat en 1970[2] per a oposar-se a la liberalització de les restriccions a la pornografia i la legalització de l'avortament amb el nom de Kristeligt Folkeparti (Partit Popular Cristià).[3][4]

Des de la seva creació, el partit ha tingut una presència intermitent al Folketing, poques vegades ha tret més del 2% mínim per a obtenir escons en virtut del sistema de representació proporcional, i amb freqüència se situen per sota del llindar, com a les eleccions legislatives daneses de 2007.

Tot i ser un partit minoritari, ha participat en diversos governs de coalició. De 1982 a 1988 formà part de la coalició amb els Venstre i Partit Popular Conservador, de 1993 a 1994, amb els Socialdemòcrates i el Partit Socioliberal Danés,[4] però va ser rebatejat en 2003.[1]

El partit és membre del Partit Popular Europeu (PPE) i de la Internacional Demòcrata Cristiana.

Resultats electorals

[modifica]

Eleccions legislatives

[modifica]
Any Vots Escons
# % ± pp # ±
1971 57,072 1.9% +1.9
0 / 179
 Nou
1973 123,573 4.0% +2.1
7 / 179
 Augment 7
1975 162,734 5.3% +1.3
9 / 179
 Augment 2
1977 106,082 3.4% −1.9
6 / 179
 Disminució 3
1979 82,133 2.6% −0.8
5 / 179
 Disminució 1
1981 72,174 2.3% −0.3
4 / 179
 Disminució 1
1984 91,623 2.7% +0.4
5 / 179
 Augment 1
1987 79,664 2.4% −0.3
4 / 179
 Disminució 1
1988 68,047 2.0% −0.4
4 / 179
 =
1990 74,174 2.3% +0.3
4 / 179
 =
1994 61,507 1.9% −0.4
0 / 179
 Disminució 4
1998 85,656 2.5% +0.6
4 / 179
 Augment 4
2001 78,793 2.3% −0.2
4 / 179
 =
2005 58,071 1.7% −0.6
0 / 179
 Disminució 4
2007 30,013 0.9% −0.8
0 / 179
 =
2011 28,070 0.8% −0.1
0 / 179
 =
2015 29,077 0.8% 0.0
0 / 179
 =
2019 61,215 1.7% +0.9
0 / 179
 =
2022 18,276 0.5% −1.2
0 / 179
 =

Eleccions locals

[modifica]
Eleccions municipals
Any Escons
# ±
1974
37 / 4.735
 Nou
1978
28 / 4.759
 Disminució 9
1981
27 / 4.769
 Disminució 1
1985
33 / 4.773
 Augment 6
1989
45 / 4.737
 Augment 12
1993
32 / 4.703
 Disminució 13
1997
30 / 4.685
 Disminució 2
2001
31 / 4.647
 Augment 1
2005
15 / 2.522
 Disminució 16
2009
6 / 2.468
 Disminució 9
2013
6 / 2.444
 =
2017
9 / 2.432
 Augment 3
2021
12 / 2.436
 Augment 3
 
Eleccions regionals
Any Vots Escons
# ±
1974 71.787
9 / 370
 Nou
1978 52.201
5 / 370
 Disminució 4
1981 46.425
6 / 370
 Augment 1
1985 47.847
6 / 374
 =
1989 49,084
7 / 374
 Augment 1
1993 44,938
5 / 374
 Disminució 2
1997 44,154
2 / 374
 Disminució 3
2001 55,683
4 / 374
 Augment 2
2005 47,862
2 / 205
 Disminució 2
2009 23,170
0 / 205
 Disminució 2
2013 25,281
0 / 205
 =
2017 26,082
1 / 205
 Augment 1
2021 35,168
1 / 205
 =

Parlament Europeu

[modifica]
Any Vots Escons
# % ± pp # ±
1979 30,985 1.8% +1.8
0 / 15
 Nou
1984 54,624 2.7% +2.7
0 / 15
 =
1989 47,768 2.7% 0.0
0 / 16
 =
1994 22,986 1.1% −1.6
0 / 16
 =
1999 39,128 2.0% +0.9
0 / 16
 =
2004 24,286 1.3% −0.7
0 / 14
 =
2009–present No hi van participar

Presidents

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 André Krouwel. Party Transformations in European Democracies. SUNY Press, 1 desembre 2012, p. 298. ISBN 978-1-4384-4481-9. 
  2. ↑ Western Europe 2003. Psychology Press, 30 novembre 2002, p. 133. ISBN 978-1-85743-152-0 [Consulta: 8 maig 2016]. 
  3. ↑ Isabelle Engeli; Christoffer Green-Pedersen; Lars Thorup Larsen Morality Politics in Western Europe: Parties, Agendas and Policy Choices. Palgrave Macmillan, 7 agost 2012, p. 139. ISBN 978-0-230-30933-3. [Enllaç no actiu]
  4. ↑ 4,0 4,1 Åsa Bengtsson; Kasper Hansen; Ólafur Þ Harõarson; Hanne Marthe Narud; Henrik Oscarsson The Nordic Voter: Myths of Exceptionalism. ECPR Press, 15 novembre 2013, p. 206. ISBN 978-1-907301-50-6. 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Demòcrates_Cristians_(Dinamarca)&oldid=35891927»