Dia del solstici d'hivern
| ||||
| ||||
| Tipus | dia festiu  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | meitat d'hivern | |||
| Part de | solstici d'hivern | |||
| Vigència | 23 juny 1902 - | |||
| Dia | 20 de juny 21 de juny | |||
| Localització | Antàrtida | |||
| Estat | cap valor | |||
El dia del solstici d'hivern (anglès: Midwinter o Midwinter Day) és una festivitat anual que se celebra a l'Antàrtida pel solstici d'hivern a l'hemisferi sud, o bé el 20 de juny o bé el 21 de juny. És la festa principal del continent i, juntament amb el Dia de l'Antàrtida, un dels dies més assenyalats a l'Antàrtida.[1] És una celebració dedicada al personal que passa l'hivern a les bases antàrtiques, tot i que algunes persones del continent també hi participen.
Història
[modifica]L'any 1898, la tripulació del Belgica va ser la primera a passar el solstici d'hivern a l'Antàrtida, però no el van commemorar de cap manera.[2] L'origen d'aquesta celebració s'atribueix sovint a Robert Falcon Scott i la tripulació de l'Expedició Discovery, que el 23 de juny del 1902 van festejar el «festival de mig hivern» a imitació de Nadal. La tripulació va cuinar i menjar plats nadalencs, va decorar les estances a l'estil de Nadal i va obrir regals que havia portat amb si i guardat per a l'ocasió.[3]
Les expedicions durant l'edat heroica de l'exploració de l'Antàrtida van perpetuar la tradició. Els membres de l'Expedició Nimrod, l'Expedició Terra Nova, l'Expedició Antàrtica Australiana i l'Expedició Endurance van celebrar la diada amb festins, decoracions i actuacions. Aleshores ja no imitaven el Nadal, sinó que van constituir el dia del solstici d'hivern com una festa pròpia i independent.[4][5][6][7]
Passada la Segona Guerra Mundial, es van establir nombroses estacions de tot l'any a l'Antàrtida, amb la qual cosa molta més gent va començar a passar-hi l'hivern. Així doncs, la festivitat es va estendre a tot el continent, si bé depèn de cada estació el grau i forma de celebració.[1]
Tradicions
[modifica]
L'àpat és la part central de la celebració del solstici d'hivern. Les estacions solen cuinar diversos plats amb ingredients de primera qualitat. Com que no sol haver-hi subministraments extra a l'hivern, la majoria dels ingredients per a aquest àpat es tenen i es conserven durant mesos específicament per a la celebració. Així mateix, de cara a aquesta festa, en l'enviament anual d'aliments de l'estiu s'inclouen les begudes alcohòliques i els aliments cars com el llamàntol i el rib eye.[8] Anteriorment, s'havia arribat a consumir productes locals com ara pingüins i foques; avui és una pràctica il·legal.[9]
A banda, les estacions acostumen a decorar la galera com a part de la celebració, sobretot amb banderes, tant en el passat com en l'actualitat.[8][6] El personal de l'estació sovint vesteix més formal durant les celebracions. En algunes estacions també s'intercanvien regals.[1]
Una altra tradició subsistent és l'intercanvi de postals entre les diferents tripulacions de l'Antàrtida. De fet, els líders nacionals, com el president dels Estats Units i el primer ministre del Regne Unit, també n'envien a les estacions dels seus respectius països. A més, en els primers dies de les celebracions pel solstici d'hivern, hi ha actuacions artístiques del personal, com ara de música, dansa i teatre.[9]
Existeixen celebracions úniques, pròpies de la base o del país de gestió. Per exemple, els britànics reben un programa especialment fet a mida de la BBC World Service.[10] A l'Estació de McMurdo té cançons per a l'ocasió, com «Under the Sea» i «The Endurance», en referència a la nau Endurance. En alguns llocs hi ha capbussades o curses, fins i tot sense roba,[10][11] i en d'altres és típic començar la festivitat prenent l'esmorzar al llit.[1] En algunes estacions, ha sorgit la tradició de veure pel·lícules de terror sobre quedar atrapat a la neu, com The Shining o La cosa.[10][12]
Fora de l'Antàrtida
[modifica]A diferència del Dia de l'Antàrtida, que se celebra més àmpliament fora del continent que no pas a dins, el dia del solstici d'hivern se celebra principalment a l'Antàrtida mateix. Això no obstant, algunes persones d'altres continents, sobretot les que han passat per les bases antàrtiques, encara celebren la diada publicant fotos de l'època a les xarxes socials o reunint-se amb amics i excompanys de l'Antàrtida.[13]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Midwinter Day in Antarctica - 21st June». Cool Antarctica. [Consulta: 11 octubre 2020].
- ↑ «Midwinter» (en New Zealand English). Antarctic Heritage Trust, 18-06-2014. [Consulta: 13 desembre 2020].
- ↑ Scott, Robert F. The Voyage of the Discovery (en anglès). Cambridge University Press, 2014-07-31. ISBN 978-1-108-07476-6.
- ↑ «The Heart of the Antarctic». gutenberg.net.au. [Consulta: 13 desembre 2020].
- ↑ Scott, Robert Falcon. Scott's Last Expedition Volume I. Project Gutenberg, March 15, 2004.
- ↑ 6,0 6,1 Hurley, Frank. «Midwinter Dinner, Adelie Land». State Library, New South Wales, 12-07-2016.
- ↑ «The Project Gutenberg eBook of South!, by Sir Ernest Shackleton». www.gutenberg.org. [Consulta: 13 desembre 2020].
- ↑ 8,0 8,1 David Robertson , 09-06-2020.
- ↑ 9,0 9,1 Cathy Morrell. «A Midwinter Moment». The Antarctic Sun. [Consulta: 11 octubre 2020].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 «Antarctic Midwinter Broadcast». BBC World Service. [Consulta: 11 octubre 2020].
- ↑ «Australians plunge into ice hole in midwinter dark» (en anglès). www.antarctica.gov.au. [Consulta: 14 desembre 2020].
- ↑ «The Antarctic Sun: News about Antarctica - Midwinter Day 2013». antarcticsun.usap.gov. [Consulta: 14 desembre 2020].
- ↑ Team, True South. «Flags: A Midwinter Tradition» (en anglès). True South, 21-06-2020. [Consulta: 13 desembre 2020].