Didier Decoin

Didier Decoin

Biografia
Naixement	13 març 1945 (79 anys) Boulogne-Billancourt (França)
President Acadèmia Goncourt
2020 – ← Bernard Pivot
85è President de la Société des gens de lettres
1987 – 1989 ← Pierre Dumayet – Régine Deforges →
81è President de la Société des gens de lettres
1978 – 1979 ← Jean Rousselot – Paul Mousset →
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	guionista, periodista, prosista, escriptor, crític
Activitat	1966  –
Obra
Obres destacables (1977) John l'Enfer (en)
Família
Fills	Julien Decoin
Pare	Henri Decoin
Premis (1977)  premi Goncourt, per l'obra John l'Enfer (en) (1972)  Premi dels Llibreters, per l'obra Abraham de Brooklyn (fr)

Didier Decoin (Boulogne-Billancourt, 13 de març del 1945) és un periodista, guionista i escriptor francès guanyador d'un Premi Goncourt (premi al millor llibre editat en francès) l'any 1977 per John l'Enfer. Exercí el periodisme a mitjans com France-Soir i Le Figaro.

Obra

• Le Procès à l'Amour (Seuil, 1966) (Bourse Del Duca)
• La Mise au monde (Seuil, 1967)
• Laurence (Seuil, 1969)
• Elisabeth ou Dieu seul le sait (Seuil, 1970) (Premi des Quatre Jurys)
• Abraham de Brooklyn (Seuil, 1971) (Premi dels Llibrers)
• Ceux qui vont s'aimer (Seuil, 1973)
• Un policeman (Seuil, 1975)
• John l'Enfer (Seuil, 1977) (Premi Goncourt)
• La Dernière Nuit (Balland, 1978)
• L'Enfant de la mer de Chine (Seuil, 1981)
• Les Trois vies de Babe Ozouf (Seuil, 1983)
• Autopsie d'une étoile (Seuil, 1987)
• Meurtre à l'anglaise (Mercure de France, 1988)
• La Femme de chambre du Titanic (Seuil, 1991)
• Docile (Seuil, 1994)
• La Promeneuse d'oiseaux (Seuil, 1996)
• La Route de l'aéroport (Fayard, 1997)
• Louise (Seuil, 1998)
• Madame Seyerling (Seuil, 2002)
• Avec vue sur la Mer (Nil Editions, 2005), Premi du Cotentin 2005,Premi Livre & Mer Henri-Queffélec 2006
• Henri ou Henry: le roman de mon père (Stock, maig 2006)
• Est-ce ainsi que les femmes meurent (Grasset, fébrer 2009)

Assajos

• Il fait Dieu (Julliard 1975, réédité Fayard 1997)
• La Nuit de l'été (Balland 1979)
• La Bible racontée aux enfants (Calmann-Levy)
• Il était une joie... Andersen (Ramsay, 1982)
• Béatrice en enfer (Lieu Commun, 1984)
• L'Enfant de Nazareth (am Marie-Hélène About, Nouvelle Cité, 1989)
• Elisabeth Catez ou l'Obsession de Dieu (Balland, 1991), Premi de literatura religiosa 1992
• Lewis et Alice (Laffont, 1992)
• Jésus, le Dieu qui riait (Stock, 1999)
• " Dictionnaire amoureux de la Bible"

Altres col·laboracions

• La Hague, amb Natacha Hochman (photographies) (Isoète, 1991)
• Cherbourg, amb Natacha Hochman (photographies) (Isoète, 1992)
• Presqu'île de lumière, amb Patrick Courault (fotografies) (Isoète, 1996)
• Sentinelles de lumière, amb Jean-Marc Coudour (fotografies) (Desclée de Brouwer, 1997)

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Didier Decoin