Dionís Escorsa i Cruells

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaDionís Escorsa i Cruells
Dades biogràfiques
Naixement 1840
Sant Feliu de Codines
Mort 7 de juliol de 1900(1900-07-07) (als 60 anys)
Barcelona
Es coneix per Creador de Foneries Escorsa SA
Activitat professional
Ocupació Empresari
Modifica dades a Wikidata

Dionís Escorsa i Cruells (Sant Feliu de Codines, província de Barcelona, 1840Barcelona, 7 de juliol de 1900) fou un empresari metal·lúrgic català. És besavi d'Armand de Fluvià.[1]

Fill de Josep Escorsa i Cirero i de Teresa Cruells i Corderes, va començar a treballar en el ram de la metal·lúrgia des de molt jove. Va ser tècnic del taller de la Foneria Plana, Codina i Bertran fins que el 1867 va establir un negoci propi de foneria, que el 1877 va traspassar a Pere Màrtir Sancristòfol, serraller especialitzat en la forja decorativa.

El 1876 s'establí a Barcelona i fundà amb Josep Plana i Anguera i Sebastià Agustí i Vilardebò una foneria de ferro, Plana, Agustí y Escorsa, que esdevingué la segona foneria d'acer mòlt d'Espanya. La factoria es va establir a l'actual carrer de la Creu Coberta, al barri de Sant Antoni (aleshores extramurs) potser en un solar on avui hi és l'avinguda Mistral i una de les cantonades del carrer de Calàbria.[2]

També pooten la seva marca les imponents columnes metàl·liques del panòptic de la Presó Model de Barcelona. (inaugurada el 1904)

Al setembre de 1884 la foneria Plana, Agustí y Escorsa fou contractada per a fer el reixat que circumdaria el monument commemoratiu a Francesc Gumà i Ferran, fundador del Banc de Vilanova, a Vilanova i la Geltrú, erigit arran de la inauguració de dels ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Barcelona. Hom creu que vers el 1892 quedà com a únic soci de l'empresa i canvià el nom a Foneries Escorsa SA.

A la seva mort el 1900 se'n van fer càrrec els seus fills, Joan Escorsa i Soria (1873-1944) i Pere Màrtir Escorsa i Soria (1880-1946), amb el nou nom d'«Hijos de Dionisio Escorsa, Sociedad en Comandita». El tercer fill, Alexandre Escorsa i Soria (1878-1947), se'n separà i fundà l'Hamsa amb Leonard Leprevost.

La foneria s'instal·laria el 1920 al barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat i arribaria a tenir 200 treballadors. Tanmateix, el 1966 va fer fallida i tancà les portes.[3]

Referències[modifica]

  1. Currículum vitae d'Armand de Fluvià
  2. Foneria Escorsa (1)
  3. «Dionís Escorsa i Cruells». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.