Dionís Renart i Garcia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La Resurrecció de Jesús. Primer Misteri de Glòria del Rosari Monumental de Montserrat

Dionís Renart i Garcia (Barcelona, 1878 - ídem, 1946) fou un escultor i astrònom català.[1]

Format a l'Escola de la Llotja, treballà al taller de Josep Llimona. Participà en les exposicions de Belles Arts de Barcelona (Eva, 1911; La Raça, 1918) i Madrid (Al·legoria i Retrats, 1912). Autor del grup Les Tres Maries de La Resurrecció de Jesús, al Primer Misteri de Glòria del Rosari Monumental de Montserrat, en el que treballà amb Antoni Gaudí i Josep Llimona. Treballà en obres d'art aplicat fent models de ceràmica, gerros, medalles i joies, seguint l'estil Art Nouveau. Fou escultor anatòmic de la Facultat de Medicina de Barcelona.

És l'autor de l'estàtua de Fra Cristóbal de Torres (1909), que presideix el claustre de la Universidad del Rosario, a Bogotà

Sobresurt així mateix com a autor d'imatgeria religiosa

Com a astrònom fou president de la secció lunar de la Societat Astronòmica de Barcelona, organitzador de l'Exposició d'Estudis Lunars de 1912 i autor d'un mapa en projecció estereogràfica de relleus lunars. Un recinte lunar porta el seu nom.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 176. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 d'agost 2013].