Discussió:Ariel Xaron

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

There are two flashclips that are becoming very well known in Israel here is the first and the second. These flash clips appear on the home page of Israeli citizen David Rutstein

Transcripcions[modifica]

Ja que en Tretx va reanomenar l'article a "Xaron" i avui s'ha tornat a reanomenar a "Sharon" aportant dues referències que sí funcionen, he revisat l'edició d'en Tretx i hi ha més canvis ([1]), així que m'agradaria que els experts lingüistes de can cawiki poguéssin revisar la versió actual per tal d'assegurar-nos que està bé ja que és un article d'actualitat i serà abastament consultat. Quan tingueu un moment, Leptictidium o Enric, si us plau. Gràcies! --Judesba (digues...) 19:14, 11 gen 2014 (CET)[respon]

Em temo que de transcripcions de l'hebreu en sé ben poc, així que no podré ajudar gaire. El que sí que puc subratllar és que tant l'esAdir com la GEC i la premsa en català diuen «Sharon».– Leptictidium (digui, digui) 19:52, 11 gen 2014 (CET)[respon]
Si seguim rigorosament el que diu l'article sobre la romanització de l'hebreu, hauríem d'escriure-ho Xaron, tot i que l'ús més habitual és amb la transcripció anglicitzada sh. --Enric (discussió) 22:16, 11 gen 2014 (CET)[respon]
Leptictidium i Enric, gràcies per les vostres aportacions. :-) --Judesba (digues...) 02:53, 12 gen 2014 (CET)[respon]

En la transcripció de noms propis em basava en la proposta de l'IEC i en l'article "LA TRANSCRIPCIÓ DELS NOMS PROPIS HEBREUS" d'en Pere Casanellas, de la SCEHB, publicat per la I Jornada ésAdir del 20/02/2009 :

Segons la «Proposta» de l’IEC els noms propis de jueus contemporanis es transcriuen mitjançant el sistema de transcripció simplificada de l’hebreu modern (vegeu § 1.3), «llevat que es conegui amb seguretat quina és la grafia oficial del nom (o cognom) o la preferència personal del portador». La «preferència personal del portador» és difícil, si no impossible, de saber en la majoria dels casos. En els casos en què hem pogut consultar als interessats quina era la forma que preferien per a la transcripció del seu nom, ens han respost que no tenien cap altra preferència que no fos que la forma transcrita fos ben llegida pels destinataris de la transcripció. Quant a la «grafia oficial», observem que, si bé és cert que els israelians porten en el passaport la forma transcrita en caràcters llatins del seu nom a més de la forma en caràcters hebreus, cadascú pot fer servir els criteris que vulgui per a aquesta; en aquest sentit, és significatiu que mentre que les normes de transcripció de l’Acadèmia de la Llengua Hebrea de l’any 1957 indicaven com una de les finalitats del sistema de transcripció simplificada la transcripció de noms propis de persona en passaports i document oficials que havien de ser llegits a l’estranger, la nova norma de l’any 2006 ja només parla de retolació i cartografia. De tot això es desprèn que normalment caldrà transcriure els noms de persona segons el sistema de transcripció simplificada de l’hebreu modern establert per la «Proposta» de l’IEC. Exemples: Binyamín (o Bibbi) Netanyahu, Menahem Beguín, Tsippi (o Tsipporà) Livni, Ximon Peres, Yitshaq Rabbín; Balad, Israel Betenu, Likkud, Merets, Molédet, Qadima, Tsàhal, Xas.

Aquest document, que es podia consultar al web de l'esAdir, ja no hi apareix. En podem deduir que ja no s'ha d'aplicar? Tinc la impressió, veient les transcripcions de noms hebreus que proposen, que el que presenta l'esAdir són les transcripcions internacionals (per no dir anglòfones) de l'Acadèmia de la Llengua Hebrea (http://hebrew-academy.huji.ac.il/hahlatot/TheTranscription/Documents/taatiq2007.pdf).Tretx (disc.) 16:07, 12 gen 2014 (CET)[respon]

Des de la completa ignorància entenc que el que es proposa és seguir la forma internacional. Si vols crec que es pot preguntar per mail al termcat o al esadir. El mateix en Ximon Peres. --Jey (disc.) 16:31, 12 gen 2014 (CET)[respon]
Avui, vuit anys després, rescindeixo el meu suport per la forma proposada per la GEC i l'ésAdir. En el cas de la GEC, no és que sigui incorrecta, és simplement que l'Enciclopèdia opta tradicionalment per les transliteracions i nosaltres optem per les transcripcions. En el cas de l'ésAdir, perquè el que proposa és simplement copiar i enganxar les transcripcions a l'anglès, que té delicte tenint en compte que el català té els seus propis criteris de transcripció de l'hebreu. Per tant, proposo tornar al nom que plantejava el @Tretx:, Ariel Xaron. De manera més general, hauríem de privilegiar [pràcticament] sempre les transcripcions seguint el criteri de l'IEC sobre les transliteracions internacionals, cosa que segurament ja faríem si tinguéssim algun usuari que hagués «apadrinat» les transcripcions de l'hebreu, igual que n'hi ha que ho han fet amb el grec, el ciríl·lic, etc.—Leptictidium (digui) 07:34, 15 set 2022 (CEST)[respon]