Discussió:Dante Alighieri

    De Viquipèdia

    Si en català és conegut tradicionalment com a El Dant, per què aquest no és el nom de l'article? -- Leptictidium - Epistula Eoceni 10:27, 25 nov 2007 (CET)Reply[respon]

    Abans sempre s'escrivia Dant, però últimament sempre usem Dante a la universitat. Algú pot verificar el nom en català d'aquest autor? El Termcat no diu res de noms propis.--Morkai (disc.) 00:55, 19 juny 2009 (CEST)Reply[respon]

    ampliació[modifica]

    , per a ampliar l'article dins del viquiprojecte:Els 1.000.--amador (disc.) 10:59, 6 des 2009 (CET)Reply[respon]

    Dante Alighieri > Dant[modifica]

    Vegeu també:

    http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0021438&BATE=Dant

    Leptictidium nasutum 12:17, 10 nov 2012 (CET)Reply[respon]

    Problema[modifica]

    Crec que hi ha un problema de "traducció". Per què no deixar l'original?

    « L'aiuola che ci fa tanto feroci,

    volgendom' io con li etterni Gemelli,
    tutta m'apparve dà colli a le foci;
    poscia rivolsi li occhi a li occhi belli.

    »
    Paradiso, canto XXII, 151-154.

    Caldria, qui pugui, afegir la traducció de Sagarra o de Mira. La wiki italiana té un article específic per a aquests versos: L'aiuola... He mirat traduccions i comentaris a l'anglès i encara ho veig més difícil. Algú s'hi anima? Josep Esquer (disc.) 22:27, 12 març 2017 (CET)Reply[respon]

    He trobat una traducció francesa a [1]:

    Les sept sphères m'apparurent dans toute leur grandeur, dans toute leur vélocité, et à la distance respective qui les sépare ; enfin, du haut des éternels Gémeaux, je vis ce petit point qui nous rend si orgueilleux, je distinguai ses montagnes et ses mers, et je tournai ensuite les yeux vers les yeux étincellants. Josep Esquer (disc.) 16:34, 13 març 2017 (CET)Reply[respon]

    it: L'aiuola che ci fa tanto feroci Josep Esquer (disc.) 02:00, 16 març 2017 (CET)Reply[respon]

    La meva proposta final (ja em perdonareu la traducció):

    « Mentre que jo girava amb els Bessons eterns,

    aquesta terra que ens fa superbs
    la vaig veure petita
    des dels cims als avencs.
    Després els meus ulls fitaren els ulls bells

    »
    Paradiso, canto XXII, 151-154.

    Josep Esquer (disc.) 02:24, 16 març 2017 (CET)Reply[respon]

    Per al·lusions. Segons el diccionari Treccani, vet aquí el que en diu d'aiuola:

    aiuòla (o aiòla) s. f. [lat. areŏla, dim. di area «aia»]. – 1. Striscia di terreno di limitata estensione e forma varia risultante dal tracciato dei viali di un giardino o delle sedi stradali circostanti, e destinata a coltivazioni ornamentali; in genere, nei giardini dei tipi detti all’italiana o alla francese, il terreno è spartito a motivi geometrici o ornamentali, realizzati mediante l’ordinata disposizione di basse siepi, piante fiorifere e tappeti erbosi; nel tipo di giardino detto all’inglese, l’aiuola risulta invece di prati verdi di forme irregolari e per lo più a linee curve. 2. ant. Breve spazio di terreno; per metafora poetica, la parola è stata usata da Dante (e per reminiscenza dantesca anche da altri poeti e scrittori) a indicare la terra: L’aiuola che ci fa tanto feroci ... Tutta m’apparve da’ colli alle foci (Dante); Ma questa umile aiuola Ove si piange e s’odia ... T’era in dispetto (Carducci). ◆ Dim. aiuolétta (o aiolétta).

    És a dir, en el sentit modern es tracta simplement d'un parterre. En el sentit antic (el de Dante o, més endavant, Carducci), és una metàfora per indicar la terra (en el sentit del terreny breu que trepitgem; breu, suposo, perquè la vida és finita; potser el tros, en el sentit d'un espai de terra demarcat que treballa el pagès, també s'hi podria aplicar). De tota manera, si voleu saber què en diu en Sagarra, jo tinc la traducció a casa i me la puc mirar aquest vespre; la d'en Mira no la tinc. La traducció que hi ha ara la trobo bé, tot i que el feroci potser va més en la línia de l'actual fieri, i per tant voldria dir, literalment i de manera polida, «de dalt estant, giravoltant amb els eterns Bessons, / la terra de què tan orgullosos estem, / la veia sencera, des dels turons fins als avencs; / i després vaig adreçar els ulls cap als bells ullons». Així rima ullons amb Bessons, i de manera assonant estem i avencs fa l'ullet . --Enric (discussió) 10:42, 16 març 2017 (CET)Reply[respon]

    Mercès per opinar. La meva cerca ha estat a partir de traduccions i comentaris. Les traduccions i comentaris en anglès que vaig trobar resultaren poc pràctiques. A partir de dues traduccions franceses vaig "entendre" el que volien dir els versos. Una vegada copsada la idea, es pot entendre el significat literal i metafòric de l'italià.
    • Per a millorar l'article, deixant de banda les suposades referències al naixement de Dante, crec que es podrien citar els versos originals i afegir la traducció d'en Sagarra. O una de semblant que s'entengui. Mercès. Josep Esquer (disc.) 13:58, 16 març 2017 (CET)Reply[respon]
    Ja he trobat la traducció d'en Sagarra. És bonica perquè rima, però no s'entén fa l'ullet Diu així: «I l'erola que ens torna com les feres, / des dels eterns Bessons, voltant amb ells, / vaig contemplar, del mar a les cingleres. // I els ulls després vaig encarar als ulls bells.» --Enric (discussió) 02:50, 18 març 2017 (CET)Reply[respon]
    Perdona Enric. Acabo de modificar l'article sense haver llegit la teva darrera informació. He posat la versió original sense traducció. Jo ho deixaria així. Però la versió d'en Sagarra també m'està bé. (S'entén tan poc com l'original). Mercès abundoses. Josep Esquer (disc.) 18:27, 23 març 2017 (CET)Reply[respon]