Discussió:Guerra contra el terrorisme

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Neutralitat[modifica]

Les seccions «Els Vietnams de l'Imperi americà» i «Tot és terrorisme» utilitzen llenguatge altament tendenciós i empren les fonts de manera selectiva i esbiaixada. Anava a copiar i enganxar-ne diversos exemples, però és tan evident que simplement recomano llegir-les.—Leptictidium (digui) 20:26, 13 set 2021 (CEST)[respon]

Opino igual, per no parlar de la part d'antecedents ideològics i polítics, un clar exemple d'investigació original sense referències. El llenguatge general de l'article és poc neutral, he mirat de fer alguna polida però és molt extens. --Amortres (disc.) 20:43, 13 set 2021 (CEST)[respon]
Efectivament, no m'havia fixat en aquestes altres seccions. Cal esporgar la traducció (per les fonts, intueixo que d'una font en francès o en portuguès) de totes aquestes parts tan tendencioses.—Leptictidium (digui) 23:19, 13 set 2021 (CEST)[respon]
Atenció, que sembla que hi ha un patró. Vegeu també «Conflicte armat birmà#Qui s'interessa de debò pel genocidi a Birmània?», «Brega pels pols», «Organització no governamental» i certes edicions a «Andorra durant l'edat moderna».—Leptictidium (digui) 15:51, 14 set 2021 (CEST)[respon]
Hola a @Amortres i @Leptictidium,
Sobre antecents ideològics no és recerca original:
Los egipcios, Alianza
Documental d'arte sobre "les pharaons noirs"
Pierre Chaunu, 1976 és un llibre sobre l'Europa moderna, explica efectivament com canvia el nom de Cristiandat per Europa i quin rerefons té tot plegat. És historiador, dels annales
C. DE Voogd, 1992. És un llibre sobre història d'Holanda, conclusió que és l'únic indret? no, no ho dic jo, s'hi llegeix perfectament
L'odi contra els jueus és verídic. Qualsevol manual d'història us ho dirà. El canvi de botxí es llegeix a Historia de Roma de Campell. Sobre Jean Flori a Guerre sainte, jihad. No és un llibre esbaixat, es proposa a les universitats i s'hi explica com es fa per justificcar una guerra santa i com això pot portar conseqüències desastroses.
Tot allò referent a l'esclavisme, està estudiat, he ficat una referència però n'hi ha múltiples.
Sobre "totalitarisme, nacionalisme..." no he ficat les referències. És cert, qualsevol manual d'història del segle XIX ho evidencia. Hi ha fanatisme per la idea d'imperi, construcció d'estat-nació, absolutistes ccontra liberals. És del colonialisme que surt tot això de la Guerra contra el Terrorisme, ho vaig estudiar a la uni de tolosa.
Sobre el "renaixement islamista" no hi ha posat referències però volia posar les mateixes que em van donar a la uni de tolosa, necessitava simplement temps perquè pogués agafar altre cop el llibre que tinc a casa i ficar-ho. Tolosa, universitat: gens sospitós que hi vulguin promoure versions edulcorades de la història.
Antecents polítics:
-sobre l'odi contra els jueus només cal anar i cercar qualsevol manual d'història de la segona guerra mundial, com més ens apropem a la segona, més odi existeix
-l'afer dreyfus és una obvietat, cerqueu història de frança del segle xix
-sobre com eren les descolonitzacions, un manual de descolonització ho obvia
-sobre l'inici de les religions, agafeu qualsevol manual d'història de mesopotàmia
-sobre l'assumpte de "segona guerra mundial" molta info l'he trobada a Histoire de la Suisse pour les Nuls, pour les Belge i Histoire du Luxembourg PUFF editions, el de suissa és un historiador suis, el de bèlgica és un historiador francòfon que no és gens partidari de desunir el regne de bèlgica, per tant, no gaire susceptible de voler esbiaixar res en relació a com França pugui voler explicar-se la història, que vol dir, és com si fos un francès que estigués escrivint sobre història de Bèlgica
-nou ordre, reconec que pot arribar a semblar original, però resseguiu la història de com es formen els conciclis i com això passa de l'edat mitjana teocràtica a una forma més laica i del laicisme a les conferènccies com el Congrés de Viena
-sobre la imposició de l'imperi americà, la revista que he referenciat en un altre lloc en portuguès ho evidencia, Relations Internationales depuis 1945 a Armand Edicions també
Sobre si és un negoci o no, hi ha referències al voltant però ara no la trobo, per tant, podeu dir que és original, no fa cap mal, de totes maneres aclariré:
-soc homosexual, hitler va voler matar-los, dubto que jo sigui feixista
-soc ateu, no crec en cap religió, dubto que jo sigui feixista
-soc fill d'immigrants que van viure una dictadura feixista, dubto que jo sigui feixista
-m'he hagut de circomscriure la tita (perdó d'ésser tan directe), dubto que jo sigui antisemita
-soc paraplègic i hitler va voler exterminar-los a tots, dubto que jo sigui feixista
-a la meva adolescència vaig tenir una amiga jueva a classe, dubto que jo sigui antisemita
Soc favorable a la solució de dos estats, sí, no en dubteu. No és activisme, no en dubteu, la gent que pensi allò que vulgui, però per a mi és la millor solució. Sobre això, reconec potser he esbiaixat la cosa.
Vox hi ha un negre, és feixista o no? Ho són. Per què: "reconquesta de Catalunya", "islamització de la península ibèrica", l'odi cap a la llengua catalana, etc. Això mateix es va fer abans al partit de Marine Le Pene el pare de la qual deia coses com aquestes i que rebutjo "la Segona Guerra Mundial fou només un punt a la història". Le Pen, Salvini, Trump, Vox s'ajuden financerament: WikiLeaks. Cal que continuï demostraant que són uns feixistes?
Vull que al meu país tothom voti, immigrants inclosos, ho he fet públic i m'he arriscat a rebre crítiques molt dures per aquesta postura. Hitler era un dictador que no deixava votar ningú.
Soc comunista? No, malauradament he estat en contacte amb gent dels balcans i el patiment pel qual han passat és notable. El comunisme mai l'he viscut i a casaa tampoc, obvi, però no cal ser setciències per veure que el comunisme acaba en dictadura.
Tota aquesta exhibició de la Segona Guerra Mundial és negoci. arriba un moment que sí. Ho sento, però és massa. Voldria igualment la mateixa pedagogia amb altres coses igual de transcendents com ara els genocidis que s'ha perpetrat després de la guerra. Aquesta gent també mereix que se l'escolti, que se'ls faci la mateixa quanitat de pel·lícules que les que rep la Segona Guerra Mundial.
És la Segona Guerra Mundial, és un punt a la història? No, va ser un genocidi, va ser la més mortífrera, i ha condicionat el nostre present. S'ha de fer molta, molta pedagogia perquè no torni a passar. Però malauradament tota aquesta pedagogia no ha servit de res. Els genocidis han tornat.
Soc colonalista? No, mon pare sortí d'una guerra colonial. M'assegura que ell com a coló mai no va maltractar cap negre, però atenció, soc favorable a la independència de Catalunya i tota nació que ho vulgui. He rebut actituds agressives a Barcelona, tot i que no han derivat en violència física, per portar una màscara de color groc. Si això és ser colonialista, m'ho expliqueu de nou.
No em creieu, cap problema, els qui ara mateix ccreieu que he fet un treball dolent, possiblement amb raaó, puc estar errat sobre com he escrit l'article, sobre la info que tinc, etc, l'error és humà, en privat i us donaré el meu correu, o trobem una altra via, us dono el meu passaport escanejat, i provo cadascuna de les coses que dic.
Finalment, Ossaba Bin Laden, volia una teocràcia islamista. Sabeu què vol dir una teocràcia islamista? Llegiu la Pilar Rahola. L'aprecio i l'admiro, però en això de Palestina-Israel no hi estic 100% d'acord. Dos estats, sisplau!
Soc antisemita? No, tinc un nom jueu. Pensaba que era libanès, però és jueu. I n'estic orgullós. El meu nom reflecteix allò que soc, portuguès i andorrà a l'hora, defensor de la independència catalana, educat en escola francesa, parlant de sis idiomes, portant 5 cultures dins meu, un llegat que no molta gent té i que em torna especial, que no vol dir superior. Culturaactiva (disc.) 20:27, 14 set 2021 (CEST)[respon]
Bon vespre. Alguns exemples de frases que em semblen problemàtiques per emetre judicis de valor amb un marcat biaix antioccidental:
  • «Tot i així, amb el temps, s'ha acabat demostrant que els Estats Units no ataquen cap país amb armes de destrucció massiva (és a dir, nuclears) per a por de represàlies, de forma que es confirma perfectament l'enganyifa del govern nord-americà.»
  • «[…] fet que confirma encara més les tesis que argumenten que els Estats Units s'atacaren contra l'Iraq per una qüestió de petroli.»
  • «[…] les pel·lícules nord-americades acostumen a traslladar un missatge d'intolerància vers el món àrab de forma implícita»
  • «[…] a Unió Europea deixa de ser una associació entre països per esdevenir a la pràctica la decisió única de dos països: Alemanya i França; els quals fan i desfan segons els convingui.»
  • «La Unió Europea i molts països europeus són en aquella època víctima d'una classe política corrupta que decideix salvar els bancs, sobretot els responsables dirigents, que varen enfonsar l'economia, condemnar la població amb retallades laborals i perseguir legalment les víctimes d'unes hipoteques fraudulentes.»
  • «El que revela força bé el caràcter poc democràtic de la Unió Europea és la seva intenció de reprimir qualsevol referèndum popular.»
  • Totes les vegades que l'article es refereix als Estats Units com a «Imperi Americà» o a Espanya com a «Imperi Hispànic».
  • «En efecte, malgrat tota la propaganda, la injecció de dosis descomunals de mentides i crims de guerra ocultats al Vietnam, el país hagué de retirar-se'n. Tot i la inventiva més hollywoodenca d'unes suposades armes de destrucció massiva a l'Iraq el món sencer es regirà contra seu.»
  • «I, malgrat això, el país continua en la insistència de crear-se amics invisibles, com ara donar per vàlida l'esbiaix dels tribunals espanyols sobre les acusacions inventades per Madrid d'una conxorxa russa que voldria la independència catalana.»
  • «Guerra que tornaran a perdre, els telèfons d'Apple no són atractius, el soft-power creix a l'Àsia.»
  • «En aquest mateix sentit, si l'Església catòlica va perdre la posició de superpotència després de les derrotes a les croades contra el Llevant a l'Edat mitjana, les croades iniciades per George Bush, pare i fill, contra el Llevant, amb tota l'elit recolzant-ne l'operació, ha resultat una nova guerra perduda, l'inici, per a molts especialistes en geopolítica, de la decadència americana.»
  • «Arran de la crisi per la pandèmia a Occident del coronavirus COVID-19 el govern francès aleshores sota la presidència d'Emmanuel Macron va començar a tòrcer la Llei per qualificar-ho tot de terrorisme. És a dir, el decret d'estat d'urgència degut als atemptats islamistes va transformar-se en una excusa per tal de desfer-se de qualsevol crítica a polítiques del govern. Dit altrament, el govern francès va començar a fer servir l'estat d'urgència per acusar qualsevol opinió adversa al govern com a terrorista i així prohibir la lliure expressió.»
Reitero que aquests són només alguns exemples, i que per arreglar l'article no n'hi ha prou d'arreglar només aquestes frases. Així mateix, em semblen poc objectius els salts lògics per fer entrar amb calçador certs temes a l'article, sovint per atacar tal o tal país.—Leptictidium (digui) 20:49, 14 set 2021 (CEST)[respon]
Ok. No fa cap mal. Podeu esborrar-ho tot. Culturaactiva (disc.) 21:18, 14 set 2021 (CEST)[respon]
Però també vull assegurar que info que he aportat com el tema que ningú ataca els eua per la bomba nuclear són certs i està documentat. Culturaactiva (disc.) 22:51, 14 set 2021 (CEST)[respon]
Que no vol dir que ho hagi fet bé. Ho he fet malament, no fa cap mal. Esborreu-ho.Culturaactiva (disc.) 22:52, 14 set 2021 (CEST)[respon]
Entesos, he retornat l'article a la versió que teníem l'agost del 2017. Hauria volgut ser més quirúrgic, però el contingut controvertit es trobava en tantes parts que m'ha semblat indestriable. @Culturaactiva:, et convido a continuar editant aquest article, si vols, tenint presents les recomanacions que t'ha fet l'@Amortres:.—Leptictidium (digui) 10:34, 17 set 2021 (CEST)[respon]