Conflicte armat birmà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarConflicte armat birmà
They go back.jpg
Combatents del Partit Comunista de Birmània. (1963)
Tipus guerra civil
Data 19 juliol 1947; fa 72 anys (1947-07-19) (en curs)
Escenari Myanmar
Lloc Myanmar
Estat Myanmar
Resultat Alto el foc l'any 2012[1] però la violència contínua.
Bàndols
Flag of Myanmar.svg Myanmar
(a partir de 2010)
Anteriorment:
Flag of Burma (1948–1974).svg Birmània (1948-1962)
Flag of Myanmar (1974–2010).svg República Socialista de la Unió de Birmània (1962-2010)
Les forces anti-governamentals
Karen National Union Flag.png Unió Nacional Karen (KNU)
  • Karen National Liberation Army flag.svg Exèrcit d'Alliberament Nacional Karen

Kachin Independence Army flag.svg Exèrcit per la independència Kachin
Flag of the Myanmar National Democratic Alliance Army.svg Exèrcit de l'Aliança Democràtica Nacional de Myanmar
United Wa State Army flag.png Exèrcit Unit de l'Estat Wa
Flag of Jihad.svg Mujahidins
Communist Party of Burma flag (1939-1946) and (1946-1970).svg Partit Comunista de Birmània (1948–1978)
Armats per:
Tailàndia Tailàndia[4]
Estats Units Estats Units

República Popular de la Xina Xina[5]
Taiwan Taiwan
Forces
513 250 soldats[2] 50 000 (2015)[3]
Baixes
501.000 morts (militars, civils i rebels)
Modifica les dades a Wikidata
Carta de les subdivisions de Birmània.

Es coneix amb el nom de conflicte armat birmà o conflicte armat de Myanmar la guerra civil que té lloc a Myanmar d'ençà l'adquisició de la independència d'aquest país el 1948. Els governs centrals successius han mirat de combatre nombroses rebel·lions separatistes i comunistes des de llavors. Les primeres insurreccions contra l'Estat birmà les iniciaren el Partit Comunista Birmà i la Unió Nacional Karen (KNU), que lluiten per la independència d'un Estat Keren. Altres rebel·lions ètniques han esclatat cap al principi dels 1960, després que el govern central rebutgés la creació d'un estat federal. No debades, des de l'inici dels anys 1980 les insurreccions d'extrema esquerra han anat desapareixent, sobretot a causa de la caiguda del mur de Berlín a Europa i la dislocació de l'URSS al final de la guerra freda.

Les insurreccions han rebut el suport de certs països estrangers, com per exemple el Regne Unit que ha donat suport a la creació de l'estat keren. La situació, tanmateix, s'ha anat agreujant arran de l'aïllament diplomàtic de Birmània imposat per potències estrangeres. També fraccions religioses (musulmanes i cristianes) han pres la decisió de lluitar contra la junta militar birmana, que governa el país.

El govern birmà tampoc ha aconseguit mai signar cap acord de pau amb els rebels, remarcant malgrat això, que la majoria de les insurreccions són emmordassades eficaçment. En efecte, l'armada birmana ha estat acusada en més d'una ocasió de violar els drets humans, fent que els afectats la considerin com una força que ocupa il·legalment les regions ètniques.

El conflicte ha tingut lloc principalment entre el període del 1962 i 2011 en contra del règim militar, qui governava el país. Amb tot, la guerra ha esdevingut el conflicte de base més intens del món. L'atenció internacional ha estat màxima a causa del sollevament del 1988, on va destacar la militant Aung San Suu Kyi. Malgrat haver estat expulsada del país i haver tingut greus dificultats pel seu posicionament advers cap al govern militar, el partit de la militant Aung San Suu Kyi va aconseguir guanyar les darreres eleccions.[6]

Referències[modifica]

  1. Seth Mydans «Burmese Government and Ethnic Rebel Group Sign Cease-Fire» (en anglès). The New York Times, 12-01-2012 [Consulta: 11 febrer 2016].
  2. International Institute for Strategic Studies. Hackett, James. The Military Balance 2010. Londres: Routledge, 3 febrer 2010, p. 420-421. ISBN 1-85743-557-5. 
  3. «Armed ethnic groups» (en anglès). Myanmar Peace Monitor. [Consulta: 11 febrer 2016].
  4. http://www.drugtext.org/library/books/McCoy/book/62.htm
  5. Richard Michael Gibson. The Secret Army: Chiang Kai-shek and the Drug Warlords of the Golden Triangle. John Wiley & Sons, 4 agost 2011, p. 88. ISBN 978-0-470-83018-5. 
  6. «El partit d’Aung San Suu Kyi guanya les eleccions a Birmània». VilaWeb, 13-11-2015 [Consulta: 11 febrer 2016].