Història del Tibet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Imatge del Potala.

La història del Tibet es pot subdividir en les següents etapes:

Prehistòria[modifica | modifica el codi]

Segons les restes arqueològiques trobades al Tibet, se suposa que els seus primers habitants humans van aparèixer 10.000 anys a.C. No obstant això, a causa del caràcter nòmada de les tribus tibetanes, no és fins fa 2.300 anys quan comencen a tenir una clara presència a la història d'Àsia. És en aquell punt quan apareix el rei Nyakhri Tsampo, que instaura una dinastia militar que s'expandeix per l'altiplà tibetà, entre els regnes de la Xina, Índia, Nepal, Birmània i Bhutan. La religió xamànica, anomenada "Bön" va ser la primera religió practicada pels tibetans abans de l'arribada del budisme.

Dinastia dels 30 reis[modifica | modifica el codi]

Aquesta dinastia es va mantenir fins que, 30 reis després, el mític rei Songtsen Gampo (segle VII) va assumir el poder. Amb aquest rei el Tibet va arribar a la seva màxima expansió, aconseguint tenir 40 milions d'habitants i expandint les seves fronteres fins a entrar a la Xina i prendre Chang'an (Xi'an) l'any 763. El rei Songtsen Gampo es va casar amb dues princeses budistes, una d'origen xinès i una altra d'origen indi. Això li va permetre conèixer ambdues civilitzacions i, també, el budisme Mahayana. El País de les Neus, fins llavors un estat feudal (17 feus), va ser convertit per aquest rei en una nació unificada i més pacífica. Va enviar estudiants a l'Índia, on van aprendre el sànscrit i van començar a traduir al tibetà la vasta literatura budista. A la fi del segle VIII es va convidar al mestre Padmasambhava (literalment nascut del lotus), també conegut al Tibet com Guru Rinpoché (mestre preciós), a ensenyar la filosofia budista. És gràcies a aquests dos personatges que es va introduir el budisme al Tibet. Els tibetans consideren Guru Rinpoché com el segon Buda després de Shakyamuni, any 500 a. C.. L'emperador Trisong Detsen i el mestre Padmasambhava van construir temples com el Jokhang o Ramotxe (tots dos a Lhasa, nova capital tibetana) així com nombrosos monestirs.

L'any 821 el Tibet va signar un tractat de pau amb la Xina. El budisme va ser perseguit durant anys i el rei Yeshe Oe és capturat perquè abandoni les seves ideologies i ensenyaments. Aquest rei estava intentant convèncer al mestre indi Atisha perquè anés al Tibet. El nebot del rei, Jangchub Oe, va enviar traductors i altres gents fins que van aconseguir que Atisha visités el Tibet. Al Tibet, Atisha va compondre "Una llum en el camí", obra de gran valor espiritual de la qual deriva una tradició d'ensenyaments molt important. Sota la influència d'Atisha (que va viure al Tibet entre 1042 i 1055), els ensenyaments van tornar a florir, es van construir més monestirs i es va concloure la traducció de textos budistes, donant pas a la producció de textos pròpiament tibetans. Gràcies al pes d'aquesta Política de la No-Violència, es va impedir el sorgiment de noves dinasties. Les institucions monàstiques van començar a guanyar poder mentre que les famílies nobles que governaven l'anaven perdent.

L'arribada de l'imperi mongol[modifica | modifica el codi]

Al segle XIII el Tibet va ser dominat per l'imperi mongol, fundant les dinasties xineses Yuan i Xing, unint-se a la dinastia autòctona Ming, fundada pels Han. Els governants mongols li van donar gran autonomia secular a l'escola de Sa-skya del budisme tibetà. Durant tres segles el Tibet va seguir sent governat per dinasties seculars. Al segle XVI, Altan Khan, de la tribu mongol de Turnet, li va donar suport al govern religiós del Dalai Lama, sent el budisme la religió predominant entre mongols i tibetans. Al segle XVII el jesuïta Antoni de Andrade va aconseguir travessar les muntanyes de l'Himàlaia i penetrar al Tibet, convertint-se en el primer europeu a aconseguir-ho.

El Tibet sota l'imperi xinès[modifica | modifica el codi]

Al principi del segle XVIII la Xina va enviar un comissionat xinès a Lhasa per fer-se càrrec del govern. Diferents faccions tibetanes es van rebel·lar contra el comissionat, el qual va ser assassinat. Posteriorment l'exèrcit Qing va envair el Tibet i va derrotar als rebels, reinstal·lant a un altre comissionat. Dos mil soldats xinesos van romandre al Tibet i les tasques defensives van ser recolzades per forces locals organitzades pel comissionat.

El 1904 els britànics van enviar un fort contingent militar i van envair Lhasa, forçant d'aquesta manera l'obertura de la frontera entre l'Índia (llavors colònia anglesa) i el Tibet. El 1906 els britànics van signar un tractat amb la Xina pel qual el Tibet es convertia en un protectorat britànic.

El 1907 es va signar un nou tractat entre la Gran Bretanya, la Xina i Rússia on se li donava a la Xina la sobirania sobre el Tibet. El 1910 el poder central Qing va exercir per primera vegada el govern directe sobre el Tibet.

El Tibet independent (1912-1950)[modifica | modifica el codi]

El 1911 es va proclamar la República a la Xina, el que va obligar a les tropes d'aquest país estacionades al Tibet a tornar, oportunitat que va aprofitar el Dalai Lama per restablir el seu control sobre el Tibet. El 1913 el Tibet i Mongòlia van signar un acord reconeixent la seva mútua independència de la Xina.

El 1914 es va negociar un tractat entre la Xina, el Tibet i la Gran Bretanya denominat Convenció de Simla. Durant aquesta convenció els invasors britànics van tractar de dividir el Tibet en dues regions, la qual cosa no va prosperar. No obstant això els representants del Tibet i de la Gran Bretanya van signar un acord a esquena de la Xina, mitjançant el qual el Tibet seria una regió autònoma de la Xina i els britànics s'adjudicarien 90.000 quilòmetres quadrats de territori tradicionalment tibetà que correspon a l'actual estat de Arunachal Pradesh. Després de declarada la independència de l'Índia, aquesta nació va considerar aquesta regió com a seva en funció a la frontera establerta en l'esmentat tractat. La Xina, però, va rebutjar aquesta posició, indicant que aquest tractat no tenia cap validesa, ja que no va ser signat per ells i el Tibet no era una nació independent, sinó un protectorat de la Xina. La disputa per aquesta regió va ocasionar la guerra entre la Xina i l'Índia el 1962.

En esclatar la Revolució Xinhai i la Primera Guerra Mundial el Tibet va perdre interès per les potències occidentals i per la Xina. En aquesta conjuntura el tretzè Dalai Lama va prendre el govern del Tibet sense interferència d'altres països.

El Tibet incorporat a la República Popular de la Xina[modifica | modifica el codi]

El 1950 l'exèrcit xinès va entrar al Tibet, derrotant fàcilment el feble exèrcit tibetà. El 1951 es va redactar el Pla per a l'Alliberament Pacífic del Tibet, el qual va ser signat per representants del Dalai Lama i el Panchen Lama sota la pressió del govern xinès. Aquest pla contemplava l'administració conjunta del govern xinès amb el govern del Tibet. En aquella època la majoria dels tibetans vivien sota un règim de servitud, ja que la major part de la terra era posseïda pels lames. El pla va ser implantant però no sobre tot el territori, ja que les regions de Kham Oriental i Amdo van ser considerades com províncies xineses, duent-se a terme una reforma radical de la tinença de les terres. El juny de 1956 i a conseqüència d'aquesta reforma, va esclatar una rebel·lió en aquestes dues regions, la qual, recolzada per la CIA nord-americana, es va estendre fins a Lhasa.

L'exèrcit xinès va aconseguir doblegar la rebel·lió el 1959, en accions militars que van ocasionar la mort a milers de tibetans. El catorzè Dalai Lama i els seus principals col·laboradors van fugir a l'Índia, des d'on van seguir recolzant accions rebels contra l'exèrcit xinès fins al 1969 quan la CIA va deixar d'ajudar-lo i la resta de potències occidencials tampoc van col·laborar.

Encara que el Panchen Lama estava virtualment presoner a Lhasa, els xinesos el van mostrar com el cap del govern del Tibet en absència del Dalai Lama, que tradicionalment havia estat el governant de la regió. El 1965 la Xina va introduir canvis substancials quan va desposseir de les terres als lames i va introduir l'educació secular.

Durant la Revolució Cultural de la Xina el Tibet va patir seriosos danys al seu patrimoni cultural, incloent la seva herència budista. Milers de temples i monestirs budistes van ser destruïts i diversos monjos van ser assassinats. [1]

El 1979 es va restablir la llibertat religiosa (i milers de temples budistes van tornar a obrir les portes), encara que els condicionants i limitacions són importants com la prohibició als lames que qüestionin el dret de la Xina a governar el Tibet.

En 1989 el Panchen Lama va morir, i el Dalai Lama i el govern de la Xina van reconèixer diferents reencarnacions. Respectant la religió dels tibetans, el govern de la Xina va reconèixer oficialment la reencarnació del Panchen Lama, d'acord amb la tradició Vajrayana budista. Per a això es van valer del procediment que es va utilitzar en la dinastia Qing mitjançant el qual el Panchen Lama era triat en una mena de loteria utilitzant una urna d'or on el nom dels possibles Panchen Lama estaven inserits en boles d'ordi. Per la seva banda el Dalai Lama va nomenar Gedhun Choeky Nyima com l'onzè Pachen Lama, mentre que el govern xinès va triar al nen anomenat Gyancain Norbu. Gyancain va ser criat a Pequín i apareix en públic molt esporàdicament. Choeky i la seva família, d'acord als exiliats tibetans, semblen estar presoners. El govern xinès afirma que està lliure sota una identitat falsa a fi de protegir la seva privacitat.[2]

El Tibet des dels Jocs Olímpics de Pequín 2008[modifica | modifica el codi]

La realització dels Jocs Olímpics a Pequín durant el 2008 va generar àcides protestes per part de tibetans i simpatitzants de la causa tibetana a tot el món. La policia de països amb gran quantitat de refugiats tibetans com l'Índia i el Nepal va haver de mantenir l'ordre davant les protestes. En Japó, un país de llarga tradició budista on més del 98% de la població és d'aquesta religió, es van realitzar multitudinàries protestes pro-tibetanes davant l'arribada del president xinès Hu Jintao. [3]

A més del suport mostrat pels japonesos, el llavors candidat presidencial Barack Obama va sol·licitar al president George W. Bush que no assistís als Jocs Olímpics de Pequín si el govern xinès no dialogava amb el Dalai Lama, el president de França Nicolas Sarkozy i el Secretari General de les Nacions Unides, Ban Ki-Moon no van assistir a l'obertura dels Jocs. També hi va haver un comunicat emès per 12 intel·lectuals xinesos que recolzaven l'autonomia del Tibet i sol·licitaven al govern de Pequín aturar el conflicte ètnic. [4]

Grups de joves tibetans radicals com l'organització d'Estudiants per un Tibet Lliure que busquen no només l'absoluta independència del Tibet (no l'autonomia promulgada pel Govern tibetà a l'exili liderat pel Dalai Lama) sinó també la lluita armada, s'han enfrontat al propi lideratge tradicional tibetà i el govern xinès els culpa d'estar al darrere dels motins i aixecaments populars anticomunistes del Tibet. No obstant això, el Dalai Lama es va reunir amb Tsewang Rigzin, líder del Congrés de Joventut Tibetana, i altres dirigents radicals per esmenar les notícies. Lhadon Tethong, directora d'Estudiants per un Tibet Lliure, va reconèixer que ningú posa en dubte l'autoritat del Dalai Lama però que els joves tibetans, en haver crescut en nacions democràtiques, són més exigents en la seva recerca per l'emancipació del Tibet. [5]

Al març del 2010 va començar una nova forma de protesta (cremar-se a l'estil bonze) contra la repressió que segons molts tibetans pateix la seva cultura i la seva religió tibetanes per part de les autoritats xineses. Entre aquesta data i finals de maig del 2012 s'havien immolat com a mínim 32 persones en tres províncies de la Xina que compten amb una població tibetana nombrosa (Sichuan, Qinghai i Gansu), però no en el mateix Tibet, de les quals havien mort almenys 27, segons grups de defensa dels drets dels tibetans. El diumenge 27 de maig del 2012 es van produir les primeres immolacions a l'interior del Tibet quan dues persones es van cremar a l'estil bonze a la capital Lhasa, a prop del temple de Jokhang, el que va desencadenar una onada de detencions a Lhasa en els dies següents. Segons la Ràdio Free Asia, mitjà lligat al Govern dels Estats Units que té servei en llengua tibetana, van ser arrestades al voltant de 600 persones entre les quals hi ha diversos sospitosos d'haver gravat les immolacions amb els seus telèfons mòbils. Aquesta mateixa emissora va informar que el dimecres 30 de maig una dona de 33 anys es va cremar a l'estil bonze a prop d'un monestir budista d'Aba (província de Sichuan). [1] També hi ha hagut immolacions d'exiliats tibetans fora de la Xina com la que es va produir a Nova Delhi al març del 2012.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 José Reinoso. «actualidad/1338447931_862249.html La Xina llança una onada de repressió al Tibet». El País, 1 juny 2012.
  2. Alay, Josep Lluís. «El Tibet, l'infern a la terra» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, Abril 2013, p.12-13. ISSN: 1695-2014.
  3. [Http:// www.soitu.es/soitu/2008/05/06/info/1210067981_294385.html Article en Soitu]
  4. / soitu/2008/03/25/actualidad/1206472232_990648.html Nota a Soitu.
  5. La Nació Xile.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Laird, Thomas. La història del Tibet. Converses amb el Dalai Lama. Barcelona: Editorial Paidós, 2008. ISBN 978-84-493-2116-0. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Història del Tibet