Discussió:Joan Miró i Ferrà

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Millores[modifica]

Hi ha frases senceres copiades de la pàgina http://www.xtec.cat/~fmolina6/artistes.htm Rata de Biblioteca

Recomenso l'article de nou amb un esborrany. Deixo la cronologia que hi havia a sota per si algu la vol aprofitar per anar ampliant l'article. Xevi 21:05, 29 gen 2006 (UTC)

1893 Joan Miró neix a Barcelona, el 20 d'abril, al passatge del Crèdit, a la ciutat antiga. Son pare, Miquel Miró, és orfebre. Sa mare, Dolors Ferrà, és filla d'un ebenista mallorquí.

1901 Primers dibuixos que es conserven (vasos de flors, tortuga, sessió en casa del pedicur).

1904 Pilar Juncosa neix a Palma, el 18 de juliol, al carrer de la Cavalleria, en la cantonada amb el carrer Concepció, filla de Lambert Juncosa, fabricant de mobles, i d'Enriqueta.

1905 Tots els estius Miró viatja a Mallorca, a casa dels seus padrins materns i a Cornudella (Tarragona), on viuen els padrins paterns. Pren apunts al natural de vistes de l'illa.

1907-1913 Anys de formació: Escola de Belles Arts de la Llotja, Escola d'Art de Francesc Galí, Cercle artístic de Sant Lluc.

1916 Comença el seu període "fauve". Coneix el marxant Dalmau.

1918 Primera exposició individual, presentada amb un caligrama de Junoy, a les Galeries Dalmau de Barcelona. Fracàs i crítiques severes.

1920 Primer viatge a París.

1921 Inicia la seva obra més representativa de l'etapa detallista: La masia. Forma part del grup de la rue Blomet, amb André Masson, Max Jacob, Michel Leiris, Antonin Artaud, Armand Salacrou, Tristan Tzara i d'altres. Dalmau li organitza la seva primera exposició individual a París, a la Galerie La Licorne, sense èxit.

1924 Apareix el primer Manifeste du surréalisme, d'André Breton. Miró s'uneix al grup surrealista. Hi ha un canvi radical a la seva obra.

1925 Exposició individual a la Galerie Pierre. Gran èxit de públic.

1926 Col·labora amb Max Ernst als decorats i el vestuari del ballet Romeo i Julieta , dels ballets russos de Diaghilev.

1927 Primer llibre il·lustrat, Gertrudis, de J.V. Foix.

1928 Viatja a Holanda. Inicia els seus quatre cèlebres Interiors holandesos. Visita por primera vegada Madrid i el Prado.Declara desitjar l'assassinat de la pintura. Sofreix una crisi d'expressió, s'autocritica, s'interroga, desconfia de la seva paleta dels seus llapis, del seu paper, dels seus llenços. No se'n salven ni les tècniques ni els materials. Realitza collages, picto-objectes (Ballarina espanyola), papiers collés.

1929 El 12 d'octubre contreuen matrimoni Joan Miró i Pilar Juncosa, a Palma. S'instal·len a París.

1930 Primera exposició individual als Estats Units, a la Valentine Gallery de Nova York. Primera litografia per a la revista Cahiers d'art. El 17 de juliol neix en Barcelona la seva única filla, Maria Dolors.

1932 Decorats, vestuari i "juguetes" per a Jeux d'enfants, del ballet de Montecarlo.

1933 S'inicia en el gravat damunt coure amb Marcoussis. El seu primer gravat és una punta seca, Dafnis i Cloe, per a la revista Minotaure.

1936 S'inicia la guerra civil espanyola. Abandonen Espanya i es refugien a París.

1937 Dibuixa nus a la Grande Chaumière. Pinta El segador o Pagès català revoltat, pintura mural que s'exposa al pavelló de la República Espanyola de l'Exposició Universal de París. Realitza el cartell Aidez l'Espagne.

1939 Inici de la guerra mundial. A Espanya, victòria de Franco, començament de la dictadura. Mentre els nazis envaeixen Europa la família Miró s'instal·la a Varengeville-sur-Mer (Normandia).

1940 A Varengeville-sur-Mer (gener-maig) comença la cèlebre sèrie de les Constel·lacions. L'avanç de les tropes alemanyes els fa abandonar França i tornen a Espanya. S'instal·len a Palma, on passa desapercebut i on troba la tranquil·litat que necessitava.

1941 A Palma (setembre de 1940-juny de 1941) i a Mont-roig (juliol-setembre) acaba les 23 Constel·lacions. Primera exposició retrospectiva de l'obra de Miró, al Museum of Modern Art de Nova York.

1942 Torna a Barcelona. Treballa, principalment, damunt paper.

1944 Primeres ceràmiques amb Josep Llorens i Artigas. Primeres escultures de bronze. Acaba les cinquanta litografies de la sèrie Barcelona, amb un sol color: el negre.

1947 Primera sortida a l'estranger des de la seva tornada a Espanya (1940) i forçat exili interior. Viatja als Estats Units. Amèrica li confirma la importància i l'actualitat de la seva obra.

1949-1951 Resideixen a Barcelona i viatgen sovint a París. En aquesta època treball principalment el gravat i la litografia. Il·lustra molts llibres de poetes amics.

1952-1955 Pinta teles més lliures i de gran amplitud. Damunt suports de forma i de matèria inusuals i damunt objectes. Nova etapa de treballs de ceràmica, algunes de grans dimensions, en col·laboració amb el seu amic Josep Llorens i Artigas i el seu fill Joanet.

1956 S'instal·la definitivament en Mallorca, a la finca de Son Abrines, molt prop de Palma. Les obres de la casa s'encarreguen a Enric Juncosa i les del taller al seu amic Josep-Lluís Sert. Fins al 1959 es dedicarà a treballar en obra gràfica i ceràmica.

1957 Camilo José Cela, que també resideix en Mallorca, li dedica un número especial de la revista que dirigeix, Papeles de Son Armadans.

1959 Rep el Gran Premi de la Fundació Guggenheim, que li permet adquirir la finca de Son Boter, confrontant amb Son Abrines, que també destinarà a taller.

1960 El nou taller de Miró, primerament enorme i buit, ja té l'ambient que Miró necessita per crear, por la qual cosa torna amb molta força a la pintura.

1961 Pintures de grans proporcions en què Miró realitza una meditació sobre el buit. El primer d'aquests tríptics monumentals és Blau I, Blau II, Blau III.

1962 Retrospectiva al Musée National d'Art Moderne de París.

1964 S'inaugura la Fondation Maeght de Saint-Paul-de-Vence, França. En col·laboració amb Sert i Artigas crea un espai d'escultures i ceràmiques per al jardín, Laberint Miró.

1966 Primer viatge al Japó. Se sent fascinat per la cal·ligrafia japonesa, per les tècniques expressives de la pintura tradicional, per la filosofia zen..., fascinació que es trasllueix a la seva obra posterior.

1967 En el seu 75è aniversari, els poetes mallorquins li dediquen un número especial del diari Majorca Daily Bulletin.

1968 Primera exposició retrospectiva a Espanya, a l'Antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona. L'Ajuntament de Palma el nomena fill adoptiu de la ciutat.

1969 Exposició contestatària Miró, otro al Col·legi d'Arquitectes de Barcelona. Paral·lelament, Miró realitza l'acció efímera de pintar damunt els plafons de vidre de l'edifici una superfície de 70 metres quadrats.

1970 Primera exposició individual a Palma, a la Sala Pelaires.

1972 Inicia amb Josep Royo la realització d'obres tèxtils, Sobreteixims, que culminen en l'elaboració de tapissos monumentals, de caire experimental.

1973 Exposa a Palma, a la Sala Pelaires, la sèrie de 36 gravats titulats Mallorca. Els poetes mallorquins li reten homenatge: es presenta el llibre El vol de l'alosa: els poetes mallorquins a Joan Miró. Exposició individual Miró 80, al Col·legi d'Arquitectes de Palma.

1974 Gran exposició retrospectiva al Grand Palais de París, en què es presenten obres de tots els períodes mironians: obra gràfica, pintura, escultures, tapissos.... Miró aprofita per mostrar el darrer estat del seu treball, desitja córrer el risc de ser jutjat pels fruits de la seva darrera temporada. La mostra sorprèn i desconcerta el públic i la crítica.

1975 S'obre al públic la Fundació Joan Miró de Barcelona, a Montjuïc, concebuda per Joan Prats amb l'arquitecte Josep-Lluís Sert. Miró volia que aquesta Fundació estigués oberta a la música, a la poesia, a l'arquitectura, a la dansa, al cinema i als joves artistes catalans i a l'art contemporani. Mor Franco. Joan Carles és coronat rei d'Espanya. S'inicia el procés democràtic.

1978 S'estrena Mori el Merma al Teatre Principal de Palma. Primera gran exposició antològica a Palma, a la Llotja, celebrant el 85è aniversari de Miró. Els mitjans de comunicació de Mallorca li dediquen números i programes especials. Primera exposició retrospectiva de pintura al Museu Espanyol d'Art Contemporani de Madrid.

1979 Nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona.

1981 Es col·loquen dues escultures seves a la ciutat de Palma: Monument i Personatge. Joan Miró, la seva esposa Pilar Juncosa i l'Ajuntament de Palma decideixen constituir oficialment la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca.

1983 Es fan multitud d'exposicions i actes per celebrar el 90è aniversari de l'artista. Fa el seu darrer cartell per a l'exposició a la Sala Pelaires de Palma amb motiu del seu 90è aniversari (abril-maig 1983). Joan Miró mor a Palma el 25 de desembre.

1992 El 19 de desembre s'obre al públic la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca i s'inaugura el nou edifici, amb l'objectiu de crear un centre viu d'irradiació cultural, dissenyat per l'arquitecte Rafael Moneo. Situada al lloc on Miró va viure i treballar, comprèn els quatre tallers de l'artista: el taller que Josep Lluís Sert va dissenyar per a Miró el 1956 i els tallers de Son Boter, la gran casa mallorquina del segle XVII, el taller de gravat i el taller de litografia.

1993 Centenari de Joan Miró. Multitud d'actes i exposicions.

1995 Pilar Juncosa mor a Palma el 25 de novembre, als noranta-un anys.


Joan Miró mereix un article molt més elaborat i detallat en la viquipèdia en català. Llàstima que s'hagi abandonat el projecte.

Ampliació[modifica]

--MarisaLR (disc.) 23:37, 10 des 2009 (CET)

No hi manca un "no?[modifica]

A les primeres línies de l'article diu "...considerat un dels màxims representants del surrealisme, tot i que va arribar a signar aquest manifest." No hauria de ser "considerat un dels màxims representants del surrealisme, tot i que no va arribar a signar aquest manifest."?--Quico (disc.) 19:20, 18 feb 2013 (CET)

Jo no ho tinc clar, suposo que sí que hi falta. En tot cas és estrany que es mencioni a la introducció i enlloc més del text. Jo seria partidari de moure-ho al cos de l'article. Ho he tret preventivament fins que s'aclareixi.--Arnaugir 19:51, 18 feb 2013 (CET)

Exposicions rellevants[modifica]

Hola, potser caldria afegir un apartat amb les exposicions sobre Joan Miró més rellevants no? És un apartat que apareix sovint als articles d'artistes. @ESM: hi ha info bàsica sobre això a la Miró? Pots encentar-la i desprès anem ampliant?--Kippelboy (disc.) 00:37, 22 des 2013 (CET)

@Kippelboy: Sí, estaria bé, sobretot pel que fa a les exposicions històriques. A qualsevol catàleg que se precie (estic pensant en el de l'escala de l'evasió) segur que hi ha un recull prou bo. A veure si ho podem resoldre en els propers dies! --ESM (disc.) 18:13, 22 des 2013 (CET)

Temes pendents[modifica]

Faig llista de temes que vaig deixant passar però que no vull oblidar d'incorporar a l'article. Si teniu altres aspectes que considereu que manquen no dubteu en afegir-los.

  • Gestió del treball (rutina, esport, gimnàstica sueca) (permanyer p.58)
  • Anàlisi de l'obra --Kippelboy (disc.) 08:19, 7 juny 2014 (CEST)