Discussió:Joan Santacana i Mestre

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'última versió prové d'una fusió

MODIFICACIONS FONAMENTALS[modifica]

Bon dia, A continuació procedim a indicar pas a pas les modificacions que hem fet per tal d'ajustar l'article a les normes de la Viquipèdia i als comentaris que hem rebut per part dels diversos experts.

Joan Santacana i Mestre (Calafell, 7 de desembre de 1948) és un arqueòleg i professor universitari català[1] (Aquesta informació és de l’enciclopèdia.cat) i investigador de referència en el camp de la museografia didàctica i interactiva.[2] (Extret d’una revista científica, d’un article escrit per un doctor europeu en arqueologia.

Biografia (Aquest apartat té tres paràgrafs que corresponen a introducció, nus i desenllaç, però si els viquipedistes exters ho consideren oportú, els unificarem) Es va llicenciar en Geografia i Història l'any 1973 a la Universitat de Barcelona.[3] Substituïm l’enllaç que hi havia al currículum del ministerio per l’article del Santacana a enciclopèdia.cat. Els seus mentors foren Joan Maluquer de Motes i Nicolau i Miquel Tarradell i Mateu,[1] la qual cosa va determinar que s'especialitzés en Arqueologia i Història Antiga. Hem eliminat aquest paràgraf: L'any 1975 es va presentar a concurs-oposició de càtedra en Geografia i Història a l’Ensenyament Secundari, obtenint-ne la primera posició[4] i el 1982 va ser nomenat Cap adjunt d'Ensenyaments Secundaris i Professionals dels Serveis Territorials del Departament d'Ensenyament a Barcelona.[5] L'any 1994 es va doctorar en Pedagogia per la Universidad de Valladolid[3], Substituïm l’enllaç que hi havia al currículum del ministerio per la web del repositori de la Universitat de Valladolid on està dipositada la tesi de Santacana. amb la primera tesi doctoral sobre didàctica del patrimoni que es defensava a Espanya.[6] Això ho diuen en un article sobre investigació en didàctica del patrimoni, publicat en una revista científica. (Unim aquest paràgraf amb l’anterior) Al llarg de la seva trajectòria professional, ha combinat les seves tasques en l'ensenyament i l'arqueologia. Com a professor titular de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona, va ser membre fundador del grup d'innovació didàctica "Història 13-16".[7] Aquesta informació consta al llibre que hi ha a la referència, el qual va obtenir el XV Premi Batec a la Recerca i innovació Educatives de l’Ajuntament de Lleida l’any 2011. Aquest (d’origen anglès[8]) Ho eliminem perquè l’article no tingui tantes referències va promoure la introducció a l’estat espanyol de l’aprenentatge per mètode científic i l'ús de fonts primàries i secundàries a les aules d’Història. Així mateix, "Història 13-16" va fomentar que les editorials augmentessin el contingut gràfic dels llibres de text.[7] Suprimim aquest paràgraf per si us semblava excessivament curricular: També fou investigador del grup de recerca “Didàctica del patrimoni, Museografia Comprensiva i Noves Tecnologies (DIDPATRI)”, reconegut pel desenvolupament d’estudis museístics en cooperació amb empreses punteres del camp de la cultura.[9] L’any 2001 impulsà el "Taller de Projectes. Patrimoni i museologia" (adscrit a la Fundació Bosch i Gimpera). També és membre de l'equip coordinador de Red14: Red de investigación en enseñanza de las ciencias sociales[10] i des del 2014 és membre del grup de recerca "Didàctica de la Història, la Geografia i altres Ciències Socials (DHiGeCS)".[11] (Unim aquest paràgraf amb l’anterior) Pel que fa a l’arqueologia, ha dut a terme un gran nombre de treballs d'excavació, Suprimim aquestes línies per si us semblava excessivament curricular: entre d'altres, el jaciment protohistòric de La Mussara,[12] la Cova del Garrofet,[13] el Barranc de Gàfols[14] i l'Argilera.[15] Una de les excavacions més rellevants és la del jaciment d'Aldovesta,[16] Ho referenciem amb el fons documental de patrimoni del Gencat. juntament amb Joan Sanmartí i Grego i Maite Mascort i Roca. Fruit d'aquesta, van publicar l'obra d'investigació històrica “Els fenicis a Catalunya: noves aportacions i assaig de síntesi”, per la qual foren guardonats amb el Premi Josep Puig i Cadafalch de l'Institut d'Estudis Catalans al millor treball d'investigació sobre arqueologia o història antiga.[17] ho referenciem amb la relació de premis atorgats que consta a la pàgina del IEC. (Unim aquest paràgraf amb l’anterior) També va dirigir les excavacions de la Ciutadella ibèrica de Calafell[18] i del Castell de la Santa Creu de Calafell.[19] Posteriorment, va dissenyar i executar el projecte de reconstrucció de la Ciutadella Ibèrica. Aquesta fou reconstruïda mitjançant tècniques d'arqueologia experimental, essent el primer projecte d'aquestes característiques que es desenvolupava a Espanya[20][21]. La referència 20 és un llibre d’una tercera persona que explica aquests fets. La 21 la traiem per no sobrereferenciar un mateix fet. També va dur a terme la museïtzació d'aquest conjunt arqueològic amb finalitats didàctiques i recreatives, essent la primera experiència de reconstrucció hipotètica i recreació museogràfica d’un jaciment arqueològic que es feia als Països Catalans.[22] Aquesta informació és de l’enciclopèdia.cat (Ciutadella Ibèrica de Calafell) Afegim la frase: L’any 2015 va dirigir... i ho referenciem amb la notícia al diari La Vanguardia. En el camp de la museologia, és responsable de nombrosos projectes d'intervenció a museus, centres d'interpretació, conjunts patrimonials i jaciments arqueològics. Entre ells destaca el projecte museològic del Museu d'Història de Catalunya, que fou considerat un exemple de museologia didàctica.[23] Aquesta informació és de l’enciclopèdia.cat (Museu d’història de Catalunya) La seva doble condició d’arqueòleg i pedagog li va permetre plantejar l’any 2005 les bases de la museografia didàctica a Espanya[24], Això ho diu l’autora d’un llibre sobre didàctica del patrimoni definida a partir de la publicació del primer tractat d’aquesta disciplina en llengua castellana. [25]. (Suprimim la referència 25 perquè es tracta del fet en si) Aquesta obra el posicionà com a referent teòric i impulsor en el camp de la museologia a Catalunya i Espanya.[26][27] Se’l defineix com a teòric i impulsor en la referència 26 que és un llibre sobre els personatges il·lustres de l’Alt Penedès i altres comarques. La segona referència l’eliminem per no sobrereferenciar. (Unim el paràgraf amb l’anterior) Més tard, el 2010, publicà el primer manual sobre museografia interactiva., ho eliminem per tal de respectar la neutralitat del punt de vista (tot i que estava referenciat amb terceres fonts): del qual s'ha escrit que és una publicació ambiciosa i exhausta[28] on exposa una museografia innovadora que cobreix les necessitats de la societat actual i ajuda les institucions museístiques en el seu paper educador.[29] (Unim el paràgraf amb l’anterior) Ens els darrers anys, les seves recerques es centren en la museografia interactiva i l'aprenentatge mòbil (o m-learning).[30] Ho referenciem amb el portal de recerca de Catalunya. Eliminem per tal de respectar la neutralitat del punt de vista: Les seves constants publicacions i projectes R+D+I en aquest àmbit fan que molts professionals a nivell mundial del camp de la didàctica, l'arqueologia i la museografia el considerin un referent. [31]

Obres publicades La seva obra científica i divulgativa comprèn més de 600 publicacions. Entre més citats, destaquen (Canviem destaquem per: trobem. Per tal de respectar la neutralitat del punt de vista) :[1][32] El llistat que posem a continuació resulta de la unió de enciclopèdia.cat i google acadèmic i està ordenat cronològicament (de més recent a més antic). • Museologia crítica (2006, amb F. Xavier Hernàndez) • Museografía didáctica (2005, amb Núria Serrat Antolí) • Els Ibers del Nord (2005, amb Joan Sanmartí i Ramón Álvarez) • Enseñar historia: notas para una didáctica renovadora (2001, amb J. Prats) • El Poblat ibèric d'Alorda Park : Calafell, Baix Penedès : campanyes 1983-1988 (1992, Joan Sanmartí) • El Jaciment protohistòric d'Aldovesta (Benifallet) i el comerç fenici arcaic a la Catalunya meridional (1991, amb Maria Teresa Mascort i Joan Sanmartí) • L’excavació i restauració del castell de la Santa Creu (1986) • Economia, societat i canvi a la Catalunya prehistòrica (1980, amb J. Rovira) Així mateix, és autor de més d'un centenar d'articles de revistes científiques en l'àmbit de l'arqueologia, la museologia i la didàctica.[33] Eliminem els enllaços interns a arqueologia, museologia i didàctica i perquè ja està enllaçat al llarg de l'article. També és fundador i director de la col·lecció d'història local "Llibres de Matrícula"[34], codirigeix la col·lecció "Manuales de Museística, Patrimonio y Turismo Cultural" [35] i és fundador i codirector de la revista científica Her&Mus. Heritage & Museography.[36] Aquest últim paràgraf el voldríem mantenir perquè demostra l’àmplia aportació de Santacana als seus camps de treball en forma d’obra científica i divulgativa publicada. Però si els viquipedistes ho consideren oportú, no tenim inconvenient en suprimir-lo.

--Icaparisi (disc.) 11:25, 27 jul 2018 (CEST)[respon]

Actualització a enciclopèdia.cat[modifica]

Hola de nou a tothom,

Avui mateix, s'ha actualitzat l'article sobre Joan Santacana Mestre a enciclopèdia.cat. Per tant, moltes de les informacions que hem hagut d'eliminar durant els darrers dies intensos de modificacions del nostre article a Viquipèdia, ara es troben a enciclopèdia.cat...

Ho podeu confirmar en l'enllaç:

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0263068.xml

Bé, només us ho volíem fer saber...

Gràcies de totes maneres per les vostres amables aportacions a la millora de l'article, que hem estat escrivint i reescrivint amb molta il·lusió per tal de contribuir en aquesta plataforma anomenada "enciclopèdia lliure" el comentari anterior sense signar és fet per Icaparisi (disc.contr.) 27 jul 2018 11:40 (CEST)

Hola. Si ara queden referenciades, les podeu tornar a introduir. Salut, --Pau Colominas (t'ajudo?) 12:05, 27 jul 2018 (CEST)[respon]