Joan Santacana Mestre

(S'ha redirigit des de: Joan Santacana i Mestre)
De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJoan Santacana Mestre
Joan Santacana i Mestre.JPG
Dades biogràfiques
Naixement 7 desembre 1948 (69 anys)
Calafell
Alma mater Universitat de Barcelona (–1973)
Universitat de Valladolid (–1994)
Activitat professional
Ocupació Arqueòleg
Ocupador Universitat de Barcelona (1991–)

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: joan.santacana.9 Twitter: santacanamestre Youtube: UChE0wE8MKnfzYOcv4qMwfNA
Modifica dades a Wikidata

Joan Santacana i Mestre (Calafell, 7 de desembre de 1948) és un arqueòleg i professor universitari català[1] i teòric i impulsor en el camp del patrimoni i la museologia a Catalunya i Espanya.[2][3]

Biografia[modifica]

Joan Santacana i Mestre es va llicenciar en Geografia i Història l'any 1973 a la Universitat de Barcelona.[4] Els seus mentors foren Joan Maluquer de Motes i Nicolau i Miquel Tarradell i Mateu,[1] la qual cosa va determinar que s'especialitzés en Arqueologia i Història Antiga. L'any 1975 es va presentar a concurs-oposició de càtedra en Geografia i Història a l’Ensenyament Secundari, obtenint-ne la primera posició[5].

Al llarg de la seva trajectòria professional, ha combinat les seves tasques en l'ensenyament i l'arqueologia. Va ser Cap adjunt d'Ensenyaments Secundaris i Professionals dels Serveis Territorials del Departament d'Ensenyament a Barcelona[6]. D'altra banda, ha participat en un gran nombre de treballs d'excavació[7], entre d'altres, el jaciment protohistòric de La Mussara[8][9], la Cova del Garrofet[10], el Barranc de Gàfols[11] i l'Argilera[12][13].

Juntament amb Joan Sanmartí i Grego i Maite Mascort i Roca va fer l'excavació del jaciment d'Aldovesta[14]. Fruit d'aquesta excavació van publicar l'obra d'investigació històrica Els fenicis a Catalunya: noves aportacions i assaig de síntesi. També va dirigir les excavacions de la Ciutadella Ibèrica de Calafell[15] i del Castell de la Santa Creu de Calafell[16][17]. Posteriorment, es va encarregar del projecte de reconstrucció de la Ciutadella Ibèrica de Calafell amb finalitats experimentals, didàctiques i recreatives. Essent la primera experiència de reconstrucció hipotètica i recreació museogràfica d’un jaciment arqueològic que es fa als Països Catalans[18][19][20].

L'any 1994 es va doctorar en Pedagogia per la Universidad de Valladolid, amb una tesi doctoral sobre didàctica del patrimoni, per la qual obtingué qualificació cum laude. Com a professor titular de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona, va ser membre fundador del grup d'innovació didàctica "Història 13-16"[21], va ser l’investigador principal del grup de recerca “Didàctica del patrimoni, Museografia Comprensiva i Noves Tecnologies (DIDPATRI)”, impulsà el "Taller de Projectes. Patrimoni i museologia" (adscrit a la Fundació Bosch i Gimpera) i des del 2014 és membre del grup de recerca "Didàctica de la Història, la Geografia i altres Ciències Socials (DHiGeCS)"[22].

En el camp de la museologia, és responsable de nombrosos projectes d'intervenció a museus, centres d'interpretació, conjunts patrimonials i jaciments arqueològics. Entre ells destaca la definició museològica del Museu d'Història de Catalunya per la seva alta intenció didàctica[23], duta a terme amb Francesc Xavier Hernández i Cardona.

Ens els darrers anys, les seves recerques es centren en la museografia didàctica i interactiva i l’aprenentatge mòbil (o m-learning)[24][25][26], essent considerat un referent mundial en aquest camp[27][28].

Obres publicades[modifica]

La seva obra científica i divulgativa comprèn més de 600 publicacions. Entre els més citats, destaquen:[1][29]

  • Museografía didáctica (2005, amb Núria Serrat Antolí)
  • El Jaciment protohistòric d'Aldovesta (Benifallet) i el comerç fenici arcaic a la Catalunya meridional (1991, amb Maria Teresa Mascort i Joan Sanmartí)
  • Museologia crítica (2006, amb F. Xavier Hernàndez)
  • El Poblat ibèric d'Alorda Park : Calafell, Baix Penedès : campanyes 1983-1988 (1992, Joan Sanmartí)
  • Els Ibers del Nord (2005, amb Joan Sanmartí i Ramón Álvarez)

A més, és autor de més d'un centenar d'articles de revistes científiques en l'àmbit de l'arqueologia, la museologia i la didàctica.[30] També és fundador de la col·lecció d'història local "Llibres de Matrícula", codirigeix la col·lecció "Manuales de Museística, Patrimonio y Turismo Cultural" i és fundador i codirector de la revista científica Her&Mus. Heritage & Museography[31].

Premis[modifica]

  • 1988. Premi Josep Puig i Cadafalch de l'Institut d'Estudis Catalans per l'obra d'investigació històrica, Els fenicis a Catalunya: noves aportacions i assaig de síntesi[32].

Adscripcions[modifica]

  • Membre de l'equip coordinador de Red14: Red de investigación en enseñanza de las ciencias sociales[33].
  • Membre del consell de redacció de la revista Íber: Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografia e Historia[34].

Notes i referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Joan Santacana i Mestre». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Cultura y Educacion. Ayuntamiento de Gijón» (en castellà). [Consulta: 20 juliol 2018].
  3. «La cultura envaeix les nits d'estiu andorranes». [Consulta: 20 juliol 2018].
  4. «Currículum Vitae Joan Santacana Mestre». Ministerio de Economía y Competitividad. Secretaría de Estado de Investigación, Desarrollo e Innovación, 09-03-2013. [Consulta: 19 juliol 2018].
  5. Resolución de la Dirección General de Personal por la que se hace pública la lista de aspirantes admitidos y excluidos a las oposiciones a cátedras de «Geografía e Historia» de Institutos Nacionales de Enseñanza Media. BOE núm. 114, de 13 de maig de 1975, pàgines 9967 a 9974. Secció: II. Autoridades y personal - B. Oposiciones y concursos Departament: Ministerio de Educación i Ciencia Referència: BOE-A-1975-9759
  6. ORDRE d'1 d'octubre de 1982, de nomenament del senyor Joan Santacana Mestre com a Cap Adjunt d'Ensenyaments Secundaris i Professionals dels Serveis Territorials d'Ensenyament a Barcelona. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Núm. 266, 13 d'octubre de 1982
  7. Arrayás Morales, Isaías. Morfologia històrica del territorium de Tarraco en època tardo-republicana romana o ibèrica final (ss. III-I a.C.): cadastres i estructures rurals (Tesi), 2002. Universitat Autònoma de Barcelona., 2002. 
  8. «Fonts i Documentació del Jaciment arqueològic MUSSARA, LA, Vilaplana (Baix Camp). Patrimoni.gencat.Arqueologia». [Consulta: 20 juliol 2018].
  9. «Un poblat prehistòric prop de la Mussara». Joan Serra. [Consulta: 15 juliol 2018].
  10. «Fonts i Documentació del Jaciment arqueològic COVA DEL GARROFET, Querol (Alt Camp). Patrimoni.gencat.Arqueologia». [Consulta: 20 juliol 2018].
  11. «Fonts i Documentació del Jaciment arqueològic BARRANC DE GÀFOLS, Ginestar (Ribera d'Ebre). Patrimoni.gencat.Arqueologia». [Consulta: 16 juliol 2018].
  12. «Fonts i Documentació del Jaciment arqueològic ARGILERA, L', Calafell (Baix Penedès). Patrimoni.gencat.Arqueologia». [Consulta: 20 juliol 2018].
  13. David Asensio i Vilaró i Ramon Bruguera i Riera «ESTUDI ESTADÍSTIC SOBRE LES PRODUCCIONS AMFÒRIQUES D'ÈPOCA IBÈRICA AL BAIX PENEDÈS». Revista miscel·lània penedesenca, 1999, pàg. 197-216.
  14. «Fonts i Documentació del Jaciment arqueològic ALDOVESTA, Benifallet (Baix Ebre). Patrimoni.gencat.Arqueologia». [Consulta: 20 juliol 2018].
  15. «Fonts i Documentació del Jaciment arqueològic ALORDA PARK - CIUTADELLA IBÈRICA, Calafell (Baix Penedès). Patrimoni.gencat.Arqueologia». [Consulta: 20 juliol 2018].
  16. «Fonts i Documentació del Jaciment arqueològic CASTELL DE LA SANTA CREU, Calafell (Baix Penedès). Patrimoni.gencat.Arqueologia». [Consulta: 20 juliol 2018].
  17. Santacana Mestre, Joan «Memòria dels treballs d'excavació i restauració duts a terme en el Castell Medieval de la Santa Creu (Calafell, Baix Penedès) 1985». Centre d'informació i Documentació del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya, 1985, pàg. 1-94.
  18. «ciutadella ibèrica de Calafell». [Consulta: 19 juliol 2018].
  19. Lopez-Menchero Bendicho, Víctor Manuel. La musealización del patrimonio arqueológico in situ. El caso español en el contexto europeo. Oxford: Archaeopress, BAR International Series 2535, 2013, p. 117-118. ISBN 9781407311531. 
  20. «[http://elmon.cat/vadevi/actualitat/el_gra_de_raim_mes_antic_de_catalunya_2499 El gra de raïm més antic de Catalunya. Els arqueòlegs de la Ciutadella Ibèrica de Calafell descobreixen un gra de raïm sencer, amb la llavor, la polpa i la pell, dins d'una sitja]». [Consulta: 20 juliol 2018].
  21. Sallés, Neus. “La enseñanza de la historia a través del aprendizaje por descubrimiento: evolución del proyecto treinta años después.” En Enseñanza de las Ciencias Sociales, 10. 2011; Classes d’Història que passen a la història. XV Premi Batec a la Recerca i Innovació Educatives de l’Ajuntament de Lleida. Ed. Pagès. Lleida 2013
  22. «Membres del grup DHiGeCS». [Consulta: 20 juliol 2018].
  23. «Museu d’Història de Catalunya. Enciclopedia.cat». [Consulta: 19 juliol 2018].
  24. «Diari de Girona. Neix una aplicació que reconstrueix la Ciutadella Ibèrica de fa 2.500 anys». [Consulta: 20 juliol 2018].
  25. «La Vanguardia. Una aplicación móvil pionera reconstruye en 3D historia de ciudadela ibérica» (en castellà). [Consulta: 20 juliol 2018].
  26. Irina Grevtsova, Joan Santacana Mestre «Open-Air Museum. Barcelonaconceptualizando una aplicación didáctica para el centro histórico de Barcelona». Open-Air Museum. Barcelonaconceptualizando una aplicación didáctica para el centro histórico de Barcelona, 2014, pàg. 1-9.
  27. «Diario de Teruel» (en castellà). [Consulta: 20 juliol 2018].
  28. «Universidad de Guanajuato. Experto internacional en patrimonio imparte taller en Campus Guanajuato». [Consulta: 20 juliol 2018].
  29. «Joan Santacana Mestre». Google Acadèmic. [Consulta: 19 juliol 2018].
  30. «Santacana Mestre, Juan» (en català). Portal de la Recerca de Catalunya. [Consulta: 17 juliol 2018].
  31. «Her&Mus. Heritage and Museography - Equipo editorial». Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO). [Consulta: 19 juliol 2018].
  32. «Premi Josep Puig i Cadafalch d'Arqueologia i Història Antiga». [Consulta: 20 juliol 2018].
  33. «Red14: Red de investigación en enseñanza de las ciencias sociales». [Consulta: 18 juliol 2018].
  34. «Revista Iber». [Consulta: 18 juliol 2107].

Enllaços externs[modifica]