Discussió:Josep Joaquim Landerer i Climent

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Poso la plantilla, segons discussió.--Medol (disc.) 20:41, 30 juny 2017 (CEST)[respon]

Obra derivada[modifica]

Respecte a edició de @Medol:.

« Profundamente católico,[1] de formación autodidacta[2] y defensor de un pensamiento creacionista, opuesto al darwinismo,[3][1] evolucionó a posturas transformistas.[1] »
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Gozalo Gutiérrez i Navarro Brotons, 1996, p. 185-186.
  2. ↑ Martínez Naveira 1998, pp. 74-75 ; Pelayo López 1999, pp. 221-225.
  3. ↑ Pelayo López, 1999, p. 221-225.


  • De ca.wiki:
« Força catòlic, de formació autodidacta)[1] i defensor d'un pensament creacionista (oposat al darwinisme),[2] va evolucionar cap a postures transformistes o transmutadores de les espècies (una teoria biològica que explica l'aparició de les diverses espècies a partir de transformacions successives)[1] »
— Panellet
  1. ↑ 1,0 1,1 Gozalo Gutiérrez, R.; Navarro Brotons, V., 1996. "José Joaquín Lánderer (1841-1922): entre creacionismo y transformismo». Geogaceta (19). Pàgines 185-186. ISSN 0213-683X. [1]
  2. ↑ Pelayo López, Francisco, 1999. Ciencia y creencia en España durante el siglo XIX: la paleontología en el debate sobre el darwinismo. Consell Superior d'Investigacions Científiques. ISBN 9788400078492. Pàgs. 221-225.
  • De es.wiki
« Estudió los satélites de Júpiter, probó la ausencia de atmósfera en la Luna y calculó diversos eclipses,[1][2] entre otras materias. Estudió parajes como el Maestrazgo o Tortosa[3] y tuvo como discípulo a Jaime Almera Comas.[4] »
  1. ↑ Glick, 2005, p. 29-30.
  2. ↑ Docobo i Fernández, 2012, p. 97, 107-110.
  3. ↑ Vernet Ginés, 1976, p. 254.
  4. ↑ Pelayo López, 1999, p. 226.
  • de ca.wiki

[1] [2] [3] [4]

  1. ↑ Glick, Thomas F., 2005. Einstein y los españoles: ciencia y sociedad en la España de entreguerras. Consell Superior d'Investigacions Científiques. ISBN 9788400083588. Pàgs. 29-30.
  2. ↑ Docobo, J. A.; Fernández, I., 2012. "O estado da astronomía en España a comezos do século XX e a eclipse de sol do 17 de abril de 1912 en Galicia". Revista Real Academia Galega de Ciencias. Real Academia Galega de Ciencias, XXXI: 91–114. Pàgs. 97, 107-110.
  3. ↑ Vernet Ginés, Juan, 1976. Historia de la ciencia española. Instituto de España, Cátedra Alfonso X el Sabio. Pàg. 254.
  4. ↑ Pelayo López, Francisco, 1999. Ciencia y creencia en España durante el siglo XIX: la paleontología en el debate sobre el darwinismo. Consell Superior d'Investigacions Científiques. ISBN 9788400078492. Pàg. 226. 
Ha citat exactament les mateixes obres, en les mateixes pàgines.
  • de es.wiki
« Fue autor de estudios como «Monografía paleontológica del piso áptico de Tortosa, Chert y Benifazá» (1872),[1] Explicación del cuadro sinóptico de los terrenos primitivos (1873), El piso Tenéncico o Urgo-Áptico y su fauna (1874),[2] «La región oriental de España en la época miocena» (1877),[1] Principios de Geología y Paleontología (1878),[2]ˌ«Ensayo de una descripción del piso Tenéncico» (1878), «Estudio geológico de la región comprendida entre Tortosa y Castellón» (1920),[1] Sur origine des pierres tombees du ciel, Las revoluciones del globo lunar, Estudios sobre el sistema de los satélites de Júpiter o ¿Vivimos en la época cretácea?,[3] entre otros. »
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Sos Baynat i Sanfeliu Montolio, 1983, p. 50-52.
  2. ↑ 2,0 2,1 Gozalo Gutiérrez i Navarro Brotons, 1996, p. 185-186.
  3. ↑ Del Prado, 1922, p. 230-231.
  • de ca.wiki

— Monografía paleontológica del piso áptico de Tortosa, Chert y Benifazá (1872)[1] — Explicación del cuadro sinóptico de los terrenos primitivos (1873) — El piso Tenéncico o Urgo-Áptico y su fauna (1874)[2] — La región oriental de España en la época miocena (1877)[1] — Principios de Geología y Paleontología (1878)[2] — Ensayo de una descripción del piso Tenéncico (1878) — Estudio geológico de la región comprendida entre Tortosa y Castellón (1920)[2] — Las revoluciones del globo lunar — Estudios sobre el sistema de los satélites de Júpiter — ¿Vivimos en la época cretácea?[3]

  1. ↑ 1,0 1,1 Sos Baynat, Vicente; Sanfeliu Montolio, Teófilo, 1983. La Geología de la provincia de Castellón y su bibliografía. Castelló de la Plana: Societat Castellonenca de Cultura. Pàgs. 50-52. [2]
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Gozalo Gutiérrez, R.; Navarro Brotons, V., 1996. "José Joaquín Lánderer (1841-1922): entre creacionismo y transformismo». Geogaceta (19). Pàgines 185-186. ISSN 0213-683X. [3]
  3. ↑ Del Prado, Narciso, 31 d'octubre de 1922. "José Landerer". La Alhambra (Granada) (556): 230–231. ISSN 1889-8572. Pàgs. 230-231.

L'esforç del creador de l'article ha estat fer un collage entre l'article de es.wiki, que ha copypasteado sense rubor de dalt a baix, codi inclòs, i el totxo de "biografiasyvidas" (que m'importa ben poc si té copyright). Wikipedia té una llicència en què realitzar obres derivades si es atribueixen. És la clau de com funciona la wiki: reconèixer el treball d'altres companys. Només es demana una trista atribució. Un esment que, a més, es permet amagar a la pàgina de discussió, com si fos una cosa del que avergonyir-se. Però no. Per a què atribuir res. "Copiar i a córrer", com si hagués llegit alguna cosa i fora jo l'autor. Massa honestedat intel·lectual. Strakhov (disc.) 19:40, 30 juny 2017 (CEST)[respon]

Bibliografía[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Discussió:Josep_Joaquim_Landerer_i_Climent&oldid=27447294»