Dissolució de les Antilles Neerlandeses

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'esdevenimentDissolució de les Antilles Neerlandeses
Tipus dissolution of an administrative territorial entity
Data 10 octubre 2010
Modifica dades a Wikidata
Mapa del Regne dels Països Baixos. Els Països Baixos i les illes del Carib es representen a la mateixa escala.

Les Antilles Neerlandeses foren un país autònom Carib inclòs al Regne dels Països Baixos, dissolt el 10 d'octubre de 2010.[1][2] Després de la dissolució, les illes BES (Bonaire, Sint Eustatius i Saba) esdevengueren municipis especials dels Països Baixos, mentre que Curaçao i Sint Maarten esdevenien països constituents dins del Regne dels Països Baixos, al llarg de les línies d'Aruba, que separaren de les Antilles Neerlandeses el 1986.

Història[modifica]

La idea de les Antilles Neerlandeses com a país dins del Regne dels Països Baixos mai gaudí del ple suport de totes les illes, i les relacions polítiques entre les illes sovint eren tenses. Geogràficament, les Illes de Sotavent d'Aruba, Curaçao i Bonaire, i les Illes de Sobrevent de Saba, Sint Eustatius i Sint Maarten s'estenen a una distància de gairebé un miler de quilòmetres. Culturalment, les Illes de Sotavent tenen connexions profundes amb Amèrica del Sud, especialment Veneçuela, i la seva població parla un llengua criolla barreja de portuguès i l'holandès dita papiament; les illes de Sobrevent formen part del Carib anglòfon.

Quan la nova relació constitucional entre el Països Baixos i les seves colònies índies occidentals era consagrada en el Regne Charter de 1954, donant-se per feta la divisió administrativa colonial de les Antilles Neerlandeses, que derivava de la colònia de Curaçao i Dependències i va agrupar totes sis illes sota una mateixa administració. Malgrat el fet que Aruba demana la secessió de les Antilles Neerlandeses ja durant els anys 1930, els governs neerlandeses i les Antilles Neerlandeses feren tot el possible per tal de mantenir juntes les sis illes.[3] Els Països Baixos ho feu per tal d'assegurar que les Antilles Neerlandeses podrien esdevenir independents al més aviat possible, un clam que esdevenia cada cop més fort en el Països Baixos després del Willemstad aldarulls de 1969 a Curaçao. El govern de les Antilles Neerlandeses va témer que les Antilles Neerlandeses senceres es desintegrarien si una de les illes s'independitzava; el Primer ministre Juancho Evertsz antillà declarà que "sis menys un igual a zero".

Un creixent malestar a Aruba, especialment després que el govern de l'illa organitzés un referèndum consultiu al voltant de la secessió el 1977, significà que l'afer de la secessió d'Aruba havia de ser considerada. Després de llargues negociacions, s'acordà que Aruba podria esdevenir un país separat dins del Regne del Països Baixos el 1986, però només amb la condició que esdevingués plenament independent el 1996. Moviment Electoral del Poble, que ostentava el govern de l'illa d'Aruba l'any 1986, de mala gana acordà això, però el Partit del Poble d'Aruba, que governà després del 1986, va rebutjar tota cooperació amb els Països Baixos en l'afer independentista.[4]

D'altra banda, els Països Baixos esdevenia més i més conscient que els embolics amb les parts caribenyes del Regne probablement durarien llarg temps. Surinam, l'altre soci del Regne que s'independitzà el 1975, hi havia passat per un període de dictadura i guerra civil, el qual va debilitar les tendències pro-independentistes del govern holandès. Aruba i els Països Baixos acordaren el juliol de 1990 eliminar l'Article 62, que preveia la independència d'Aruba el 1996. Això s'acabà el 1994, amb algunes condicions sobre cooperació en els camps de justícia, bona governança i finances.[5]

Despertar de la secessió d'Aruba[modifica]

Mentrestant, la posició permanent d'Aruba com a país separat dins del Regne fomentà la petició d'obtenir estatus similars per part de les altres illes, especialment Sint Maarten. A principis dels 1990, les cinc illes restants van entrar en un període de reflexió sobre si quedar com a part de les Antilles Neerlandeses. El març de 1990, el Ministre holandès d'Afers Antillans i d'Aruba Ernst Hirsch Ballin va proposar un esborrany per un Regne nou Charter, en el que les illes de Sobrevent de Curaçao i Bonaire, i les Illes de Sotavent Saba, Sint Eustatius i Sint Maarten formarien dos països nous dins del Regne. Aquesta proposta rebé diverses respostes a les illes.[6]

Després que un s'instal·là un comitè per tal d'investigar el futur de les Antilles Neerlandeses, el 1993 es dugué a terme una "Conferència pel Futur" ("Toekomstconferentie" en holandès, "Conferència de Taula rodona"). Els Països Baixos proposaren prendre les funcions federals de les Antilles Neerlandeses, amb cadascuna de les illes autònomes a l'extensió concedida pel Control d'Illes de les Antilles Neerlandeses. Curaçao estaria exempta i assoliria l'estat de país li agrada Aruba; Bonaire i Sint Maarten donaria suport per tal d'ajudar a assolir l'estat de país en el futur; Saba i Sint Eustatius no tindrien aquesta perspectiva i quedarien en el que s'anomenà "illes de Regne".[7] El fet que els afers de Regne també serien ampliats per incloure la persecució legal per a reduir els delictes internacionals (reduint d'aquesta manera l'autonomia d'Aruba i Curaçao), i que Sint Maarten no assoliria l'estat de país immediatament, va resultar en un fracàs de la Conferència.[8]

Es decidí ajornar la pròxima reunió de la conferència fins després d'un referèndum d'estat dut a terme a Curaçao. El resultat del referèndum fou favorable a mantenir i reestructurar les Antilles Neerlandeses, malgrat el govern de l'illa i el Antilles Neerlandeses el govern féu campanya per a l'estat de país. Les altres illes també votaren mantenir les Antilles Neerlandeses. El Partit pel Reestructurat Antilles, format per gent que volia mantenir-se a les Antilles Neerlandeses i reestructurar-le, assolí el poder.[9]

nou Cicle de referèndum en el despertar de Sint Maarten vot per l'autonomia[modifica]

Al final, la reestructuració de les Antilles Neerlandeses no prosperà.[10] Probablement el canvi més simbòlic fou l'adopció d'un anthem de les Antilles Neerlandeses el 2000. Aquell mateix any es duen a terme una altra votació a Sint Maarten, aquest cop amb el resultat a favor d'esdevenir un país dins del Regne. Això provocà un cicle de nous referèndums al llarg de les Antilles Neerlandeses. Alhora, una comissió composta de representants dels Països Baixos i totes les illes de les Antilles Neerlandeses investigà el futur de les Antilles Neerlandeses. Aquesta comissió publicà un informe el 2004, aconsellant una revisió del Charter pel Regne del Netherlands per tal de dissoldre les Antilles Neerlandeses, amb Curaçao i Sint Maarten esdevenint països de ple dret dins del Regne, "illes de Regne" amb Bonaire, Sint Eustatius i Saba.

El referèndum dut a terme a Curaçao el 2005 també resultar favorable a l'establiment de país. La resta d'illes van votar per mantenir llaços més estrets amb els Països Baixos, excepte Sint Eustatius, que decidir mantenir les Antilles Neerlandeses.

Canvis constitucionals[modifica]

Curaçao i Sint Maarten[modifica]

Curaçao i Sint Maarten esdevenia dos nou "landen" (estats de constituent, literalment països) dins del Regne del Netherlands, al llarg de la línies d'Aruba i el Netherlands. La seva nova moneda és el Caribbean florí, que s'esperava que fos de curs legal el 2012 però que fou posposat.[11]

Bonaire, Sint Eustatius i Saba[modifica]

Les illes de BES (Bonaire, Sint Eustatius, i Saba) han esdevingut parts directes del Països Baixos com a municipis especials (bijzondere gemeenten), una forma de "cos públic" (openbaar lichaam) tal com consta a l'article 134 de la Constitució holandesa.[12] Els municipis especials no constitueixen part d'una província.[13]

Les tres illes hauran d'implicar el Ministre holandès d'Afers Estrangers abans que puguin fer acords amb països en la regió. Els municipis especials serien representats al Govern de Regne pel Netherlands, així com votar als Estats Generals (el parlament holandès).

L'1 de gener de 2011, les tres illes van canviar al dòlar dels Estats Units bandejant l'ús de l'euro que és utilitzat en els Països Baixos europeus.

Tribunal comú[modifica]

Tot sis illes també poden continuar accedir el Tribunal Comú de Justice d'Aruba, Curaçao, Sint Maarten, i de Bonaire, Sint Eustatius i Saba, el tribunal d'apel·lació superior als tribunals de primera instància propis de les illes. Les illes comparteixen el Tribunal Suprem del Regne sencer, incloent l'europeu Netherlands, en la Haia

Estatus a la Unió Europea[modifica]

El Regne del Netherlands és membre de la Unió Europea. Tanmateix, Aruba, Curaçao i Sint Maarten tenir l'estatus Regió Ultraperiférica i no és part de la UE. No obstant això, només un tipus de ciutadania existeix dins del Regne (holandès), i tots els ciutadans holandesos són ciutadans d'UE (incloent-hi aquells en el Regió Ultraperiférica).

El Consell de Ministres del Regne dels Països Baixos va acordar no per canviar l'estat de Bonaire, Sint Eustatius, i Saba amb relació a la UE en els primers cinc anys d'integració d'aquestes illes als Països Baixos, després que un reavaluació de l'estat d'UE de les illes és per tenir lloc. Les illes així quedaran OCTs com a mínim fins que 2015.[14]

Països Baixos van assegurar una provisió en el Tractat de Lisboa que diu que qualsevol part dels Països Baixos pot optar per variar d'estat a Outermost Regió (OMR) si el tan desitjos[Cal aclariment], sense havent de canviar els Tractats de la Unió Europea.[15]

Data de transició[modifica]

L'1 de setembre de 2009, Saba va anunciar el seu desig d'abandonar les Antilles Neerlandeses immediatament, sense haver d'esperar fins a l'octubre de 2010.[16] Tanmateix, segons Secretari Estatal holandès Bijleveld per Relacions del Regne, no era legalment possible que Saba s'escindís de les Antilles abans d'aquesta data.[17]

La transició va tenir lloc a mitjanit (00:00) el 10 d'octubre de 2010 ("10/10/10") en les Antilles Neerlandeses (UTC-04:00), 06:00 en la part europea dels Països Baixos (UTC+02:00).[1]

Documents legals[modifica]

Regne charter[modifica]

L'acta del Regne que esmena el Charter pel Regne del Netherlands va ser redactat el 20 de gener de 2009. Consisteix de sis articles, amb els canvis al Charter inclòs als articles un a tres. La llei del Regne proporciona a l'article 3 fos efectiu a la data de publicació de la llei al diari oficial dels Països Baixos, i més endavant els articles 1 i 2 especificat per decret reial. D'aquesta manera els futurs països de Sint Maarten i Curaçao seran capaços de redactar les seves constitucions i legislació fonamental abans que siguin efectives les noves relacions amb el Regne.[18]

La Cambra de Representants va adoptar la factura damunt 15 d'abril de 2010, i el Senat el 6 de juliol de 2010.[19] Els Estats de les Antilles Neerlandeses van adoptar la factura el 20 d'agost i els Estats d'Aruba feren el mateix el 4 de setembre.[20][21]

Legislació per a la integració de Bonaire, Sint Eustatius i Saba als Països Baixos[modifica]

El 21 de novembre de 2008, s'acceptaren cinc esborranys d'actes per a la integració de Bonaire, Sint Eustatius i Saba als Països Baixos pel Consell de Ministres del Regne, Aquestes actes és l'Acte en els cossos públics de Bonaire, Sint Eustatius i Saba (en holandès Humit op de openbare lichamen Bonaire, Sint Eustatius en Saba, abreujat WOLBES), l'Acta de relacions financeres de Bonaire, Saba i Sint Eustatius, l'Esmena a l'acte d'elecció amb relació a Bonaire, Saba i Sint Eustatius, l'acte d'Introducció als cossos públics de Bonaire, Saba i Sint Eustatius, i l'acte d'Adaptació en els cossos públics de Bonaire, Saba i Sint Eustatius.

WOLBES defineix l'organització administrativa dels cossos públics i està adaptada a la llei municipal holandesa. L'acta d'Introducció especifica que la llei d'Antilles Neerlandeses quedarà en vigor després de la transició de les tres illes a l'holandès polity, i defineix el procés gradual d'adopció a les illes de la legislació holandesa enfront de la legislació precedent de les Antilles Neerlandeses. L'acta d'Adaptació adapta la legislació de les Antilles Neerlandeses i la legislació holandesa i tindrà efecte immediat.[22]

Notes[modifica]

  1. 1,0 1,1 Officielebekendmakingen.nl - Besluit van 23 September 2010 tot vaststelling van het tijdstip van inwerkingtreding van de artikelen I en II van de Rijkswet wijziging Statuut in verband met de opheffing van de Nederlandse Antillen
  2. «Netherlands Antilles to cease to exist as a country». Nrc.nl, 01-10-2009.
  3. Oostindie and Klinkers 2001: 175
  4. Oostindie and Klinkers 2001: 175-209
  5. Oostindie and Klinkers 2001: 213, 223-224
  6. Oostindie and Klinkers 2001: 213
  7. Oostindie and Klinkers 2001: 221
  8. Oostindie and Klinkers 2001: 221–224
  9. Oostindie and Klinkers 2001: 224
  10. Oostindie and Klinkers 2001: 272
  11. «Antilliaanse gulden wordt aangehouden in 2012» (en holandès). dushi-curacao.info, 14-09-2011.
  12. Originally the term used for Bonaire, Sint Eustatius, and Saba to describe their expected association with the Netherlands was "Kingdom Islands" (Koninkrijkseilanden).
  13. «31.954, Wet openbare lichamen Bonaire, Sint Eustatius en Saba» (en dutch). Eerste kamer der Staten-Generaal. «De openbare lichamen vallen rechtstreeks onder het Rijk omdat zij geen deel uitmaken van een provincie. (The public bodies (...), because they are not part of a Province).»
  14. (neerlandès) Ministry of the Interior and Kingdom Affairs – Bonaire, Sint Eustatius en Saba behouden LGO-status[dead link]
  15. The provision reads:
  16. «Saba threatens to secede from Dutch Antilles», 01-09-2009.
  17. «Bijleveld: helder signaal van Saba» (en dutch). De Telegraaf, 01-09-2009.
  18. Voorstel Rijkswet wijziging Statuut in verband met de opheffing van de Nederlandse Antillen
  19. Eerstekamer.nl – Rijkswet wijziging Statuut in verband met de opheffing van de Nederlandse Antillen
  20. RNW.nl – Antilliaanse Staten stemt in met wijziging Statuut
  21. RNW.nl – Aruba akkoord met Statuutwijziging
  22. Ministry of the Interior and Kingdom Affairs – Ministerraad stemt in met wetgeving Bonaire, Saba en Sint Eustatius voor overgang naar Nederlands staatbestel

Bibliografia[modifica]

  • Oostindie, Gert and Inge Klinkers (2001) Het Koninkrijk in de Caraïben: een korte geschiedenis van het Nederlandse dekolonisatiebeleid 1940-2000. Amsterdam: Amsterdam University Press