Districte de Bačka del Sud
Јужнобачки округ (sr)  | |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Sèrbia | ||||
| Província autònoma | Voivodina | ||||
| Capital | Novi Sad | ||||
| Conté la subdivisió | Bač Municipality (en)  Bačka Palanka Municipality (en) Bački Petrovac Municipality (en) Beočin Municipality (en) Bečej Municipality (en) Srbobran Municipality (en) | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 615.371 (2011) (153,23 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | hongarès | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 4.016 km² | ||||
| Creació | 29 gener 1992 | ||||
| ISO 3166-2 | RS-06 | ||||
| Lloc web | juznobacki.okrug.gov.rs | ||||
El Districte de Bačka del Sud (en serbi:Јужнобачки округ/Južnobački okrug) és un districte de Sèrbia situat al nord del país. Es troba majoritàriament a la regió geogràfica de Bačka, a la província autònoma de la Voivodina, tot i que el sud del districte forma part de la regió de Sírmia. Té una població de 615.371 habitants, i la seva seu administrativa es troba a Novi Sad, ciutat més gran i capital de la Voivodina.
Nom[modifica]
En serbi el districte es coneix com a Јужнобачки округ o Južnobački okrug, en croat com a Južnobački okrug, en hongarès com a Dél-bácskai körzet, en eslovac com a Juhobáčsky okres, en romanès com a Districtul Bacica de Sud, i en rutè com a Јужнобачки окрух.
Municipis[modifica]
El districte es divideix en 11 municipis i la ciutat de Novi Sad, que al seu torn es divideix en dos municipis urbans.
Els municipis són:
- Srbobran
- Bač
- Bečej (hongarès: Óbecse)
- Vrbas
- Bačka Palanka
- Bački Petrovac (eslovac: Báčsky Petrovec)
- Žabalj
- Titel
- Temerin
- Beočin
- Sremski Karlovci
La ciutat de Novi Sad es divideix en els municipis de:
Grups ètnics[modifica]
| Grup ètnic |
cens 2002 | cens 2011 | ||
|---|---|---|---|---|
| Número | % | Número | % | |
| Serbis | 409.988 | 69,06% | 445.270 | 72,36% |
| Hongaresos | 55.128 | 9,29% | 47.850 | 7,78% |
| Eslovacs | 27.640 | 4,66% | 24.670 | 4,01% |
| Montenegrins | 17.340 | 2,92% | 11.378 | 1,85% |
| Gitanos | 6.053 | 1,02% | 10.482 | 1,70% |
| Croats | 12.040 | 2,03% | 10.022 | 1,63% |
| Rutens | 7.443 | 1,25% | 6.974 | 1,13% |
| Iugoslaus | 15.959 | 2,69% | 3.642 | 0,59% |
| Total | 593.666 | 615.371 | ||
Hi ha 9 àrees municipals amb majoria sèrbia: Novi Sad (79%), Sremski Karlovci (78%), Titel (87%), Žabalj (85%), Beočin (70%), Srbobran (66%), Bačka Palanka (79%), Temerin (68%) i Vrbas (55%).
1 municipi del districte té majoria eslovaca: Bački Petrovac o Báčsky Petrovec en eslovac (65%), i 2 tenen una població ètnicament mixta: Bač, amb majoria relativa sèrbia (47%) i Bečej o Óbecse en hongarès, amb majoria relativa hongaresa (46%).
Història administrativa[modifica]
Al segle IX l'àrea va ser governada pel duc búlgaro-eslau Salan. Del segle xi al XVI, durant l'administració del Regne d'Hongria, el territori formava part majoritàriament del Comtat de Bács, tot i que algunes petites àrees del nord formaven part del Comtat de Csongrád i el Comtat de Bodrog. El 1526-1527,l'àrea va ser administrada per un governador serbi independent, l'emperador Jovan Nenad, mentre que durant l'administració otomana (segles XVI-XVII) va formar part del Sanjak de Segedin.
Durant l'administració dels Habsburg (segle XVIII), el territori es dividia en el Comtat de Batsch, el Comtat de Bodrog i la Frontera Militar. Els dos comtats es van unir en un sol comtat, el Comtat de Batsch-Bodrog al segle xviii. Des de l'abolició de la secció de Theiß-Marosch de la Frontera Militar l'any 1751, part d'aquest territori es va incloure també al comtat de Batsch-Bodrog. L'únic territori que va romandre dins la frontera militar va ser la regió de Šajkaška. Cap al 1850, l'àrea formava part del districte de Sombor i després de 1860, la zona es va tornar a incloure al comtat de Batsch-Bodrog. El 1873 la Frontera Militar a Šajkaška va ser abolida i va passar a formar part de Batsch-Bodrog.
Durant l'administració del Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (1918-1941) l'àrea va formar part inicialment de comtat de Novi Sad (1918-1922). Entre 1922 i 1929 es va dividir entre l'Oblast de Bačka i l'Oblast de Belgrad, i entre 1929 i 1941 formà part de la Banovina del Danubi.
Durant l'ocupació germano-hongaresa (1941-1944), l'àrea va ser inclosa al Comtat de Bács-Bodrog. Des de 1944, el territori va formar part de la Voivodina Autònoma Iugoslava. El districte actual va ser definit el 29 de gener de 1992.
Referències[modifica]
Nota: Tot el material oficial editat pel Govern de Sèrbia és públic per llei. La informació s'ha extret de srbija.gov.rs.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Districte de Bačka del Sud |
