Dokuchaevita

Dokuchaevita
Fórmula química	Cu₈O₂(VO₄)₃Cl₃
Epònim	Vasili Dokutxàiev
Localitat tipus	fumarola Iadovítaia, Segon con d'escòria, Avanç nord, Gran erupció fissural, volcà Tolbàtxik, Krai de Kamtxatka, Rússia
Classificació
Categoria	fosfats
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 6,332(3) Å; b = 8,204(4) Å; c = 15,562(8) Å; α = 90,498(8)°; β = 91,173(7)°; γ = 90,896(13)°
Grup puntual	1 - pinacoide
Grup espacial	p1
Color	vermell fosc
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa	2
Lluïssor	adamantina
Color de la ratlla	negre vermellós
Densitat	4,142 g/cm3 (calculada)
Pleocroisme	no pleocroica
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2018-012
Símbol	Dok
Referències

La dokuchaevita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom per Vasily Vasilyevich Dokuchaev (1 de març de 1846 a Milyukovo, governació de Smolensk - 8 de novembre de 1903 a Sant Petersburg), geòleg i geògraf rus, a qui se li atribueixen les bases de la ciència del sòl.

Característiques

La dokuchaevita és un vanadat de fórmula química Cu₈O₂(VO₄)₃Cl₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2018, sent publicada per primera vegada el 2019. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. Es troba relacionada químicament, i d'alguna manera també estructuralment, amb la yaroshevskita. També és químicament similar a l'averievita. No s’ha de confondre amb la dokuchaevita (de Sumin), una varietat de delafossita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del museu mineralògic de la Universitat Estatal de Sant Petersburg (Rússia), amb el número d'espècimen: 1/19664.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la fumarola Iadovítaia, situada al segon con d'escòria de l'avanç nord de la Gran erupció fissural del volcà Tolbàtxik, al krai de Kamtxatka (Rússia). També ha estat descrita al dipòsit de coure de Mednorudyanskoye, a l'óblast de Sverdlovsk (també a Rússia), i al districte miner de Dzhezkazgan, al Kazakhstan. Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.