Dolors Giorla Laribal
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1912  Barcelona |
| Mort | 20 juny 1939 (26/27 anys) Sant Adrià de Besòs (Barcelonès) |
| Causa de mort | Ferida per arma de foc |
| Activitat | |
| Ocupació | mestressa de casa |
Dolors Giorla Laribal (Barcelona, 1912 - Sant Adrià del Besòs, 20 de juny de 1939) fou una mestressa de casa catalana i una de les dotze republicanes de la Presó de de Dones de les Corts afusellades al Camp de la Bota, víctimes de la Repressió Franquista.[1][2][3]
Context històric[modifica]
A finals de gener de 1939 les tropes franquistes van ocupar Barcelona i malgrat no haver acabat la Guerra Civil, es va desfermar una cruenta repressió contra els vençuts. Es van perdre drets i llibertats assolits durant la República i el BOE del 9 de febrer de 1939 va publicar la llei d'incoació de responsabilitats polítiques.[4] Els jutjats havien d'investigar persones sospitoses d'haver anat voluntàries al front, militants d'esquerra, catalanistes, comunistes, anarquistes, sindicalistes, Socors Roig, etc. Els rumors i les rancúnies personals van multiplicar les denúncies. Les dones van ser confinades a la llar i es van idear càstigs degradants per aquelles que havien gosat traspassar els codis de la moral tradicional catòlica.[5]
Biografia[modifica]
Dolors Giorla, filla de Joan Giorla Bertran i Josefa Laribal Maylinch, estava casada amb un metge de l'Hospital Clínic de Barcelona i va pesar sobre ella una acusació que va trescendir de l'àmbit civil al político militar.[6] Feia temps que es volia divorciar a causa dels maltractaments físics i psíquics que rebia. Cansada de queixar-se als familiars, va denunciar el seu marit diverses vegades, sense rebre mai cap atenció; finalment va posar els fets en coneixement de les Patrulles de Control. Al cap de poc l'home va ser detingut quan es trobava en companyia d'un jove falangista i dues monges infermeres del Clínic, que amagava a casa seva. Acusats de ser feixistes, els dos homes van ser passats per les armes i només les monges van sobreviure.[7]
El 15 de febrer de 1939, Dolors Giorlà va ser detinguda pel Servei d'informació i la Policia militar i reclosa a la Presó de les Corts, acusada de haver instigat la mort del seu marit. Sor Bibiana, una de les monges supervivents, va testimoniar en contra seu, qualificant-la de pèssima esposa i de moral lleugera; afirmà que sentia odi envers les persones afectes al Movimiento Nacional. Va ser jutjada en un Consell de Guerra Sumaríssim el 3 de maig, juntament amb 16 persones més. Acusada de rebel·lió militar, va ser condemnada a la pena de mort,[8] essent afusellada a dos quarts de sis de la matinada del 21 de juny de 1939 al Camp de la Bota i enterrada al Fossar de la Pedrera del Cementiri de Montjuïc.
Referències[modifica]
- ↑ «[Memòria Presó de dones de les Corts 1939-1955 Els consells de guerra: les onze afusellades del Camp de la Bota]». Presó de les Corts - Fernando Hernandez Holgado. [Consulta: 31 maig 2019].
- ↑ «Dolors Giorla Laribal». Gencat. Banc de la Memòria Democràtica. [Consulta: 26 abril 2024].
- ↑ «Els consells de guerra: Les onze afusellades del Camp de la Bota». Presó de les Corts. [Consulta: abril 2024].
- ↑ Administración de Justícia «[Anuncio de Incoacción de Expedientes de responsabilidades políticas Anexo nº 16]». Boletín Oficial del Estado, 09-02-1939.
- ↑ Marimon, Sílvia. «"Perilloses i roges": la història de disset dones afusellades». Ara, 18-11-2016. [Consulta: 1r juny 2019].
- ↑ Corbalàn Gil, Joan. Justícia, no venjança: Els afusellats a Barcelona (1939-1952). Valls: Edicions Cossetània- Valls, 2008, p. 355. ISBN 978-84-9791-3508.
- ↑ Bella, Emili «[Ravenja d'estat contra les dones- Cacera de bruixes, Dolors Giorla fou acusada de Rebel·lio Militar per mals sentiments]». EL PUNT AVUI - Memòria històrica, 10-12-2016.
- ↑ Consell de Guerra Permanent nº 2, Arxius Tribunal Militar tercer «S.U.2041». Sumaríssims, 5 -1939.