Dolors Prat Coll

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDolors Prat Coll
Biografia
Naixement Ripoll
Modifica les dades a Wikidata

Dolors Prat i Coll, Ripoll (Ripollès) 8 de març de 1905 - Tolosa de Llenguadoc 12 de setembre de 2001. Fou una líder anarcosindicalista, coneguda amb el sobrenom de La petita Montseny. [1]

Biografia[modifica]

Nascuda a Ripoll, filla de Josep i Maria, tenia quatre germans: Joan, Pepet, Clara i Rita. Eren una família molt pobra i religiosa. El pare feia de carreter, l'àvia era cega i la mare va morir quan la Dolors tenia set anys.

Durant un temps va anar a costura a un col·legi de monges, del qual sempre va conservar un penós record. Més tard va freqüentar un any l'escola municipal on va aprendre a llegir i a comptar. Als vuit anys es va haver de fer càrrec de les feines de la llar i de tenir cura de la família, especialment de la germana Clara que era sord-muda. Als quinze anys va començar a treballar a les filatures Agafallops (Colonia Botey) de Ripoll,[2] ben aviat es va adherir a la Confederació Nacional del Treball (CNT) lluitant de manera destacada en las vagues pel dret a la jornada de vuit hores.

Entre els anys 1936 i 1939 va assolir el càrrec de secretària del Sindicat de la Industria Tèxtil de Ripoll,[3] posant en pràctica els ideals feministes d'igualtat real entre homes i dones.[4] A causa del seu caràcter inflexible i decidit, era coneguda amb el renom de la indomable i La petita Montseny, fent referència a la líder anarquista Federica Montseny, primera dona que assolí un ministeri a Espanya.

Acabada la Guerra Civil amb la derrota de la República Espanyola, Dolors tement les represàlies franquistes, es va exiliar a França juntament amb la seva germana Clara i el nen de cinc anys Carles Fernàndez Medrano, refugiat procedent de Madrid que ella tenia acollit.[5] El seu marit Joan Marjanet no es va veure en cor d'afrontar l'exili i es va quedar. Foren internats al camp de Magnac-Laval prop de Llemotges.

El febrer de 1940 el govern francès va ordenar que es retornessin a Espanya les dones i nens no acompanyats per un familiar masculí. El nen va ser reclamat per la seva família de Madrid, Dolors i la seva germana van tornar a Ripoll. Davant l' imminència de la seva detenció, va aconseguir escapar i passar dos mesos amagada a Barcelona.

El 15 de maig de 1940 va tornar a França a peu, travessant clandestinament els Pirineus per Prats de Molló. Va trobar feina a una pedrera de Prada de Conflent, i va passar més de dos anys sense papers, treballant en feines feixugues i mal pagades, més tard es va instal·lar a Tolosa de Llenguadoc i va poder regularitzar la seva situació. Va conviure i finalment es casà amb José Marín i van tenir dos fills: Progreso (1943) i Floreal (1947),continuant molts anys com a secretària de la Federació local de la CNT i militant a la Solidaritat Internacional Anarquista (SIA). Va participar a Tolosa a les vagues del maig francès del 1968.[6]

Va tornar a Catalunya en algunes ocasions per visitar familiars i amics. El seu primer marit Joan Marjanet va morir el 1978.[7]

Durant tota la vida va mantenir vius els seus ideals, lluites i reivindicacions i als 91 anys encara es va manifestar en defensa dels immigrants indocumentats. Va morir a Tolosa el 12 de setembre de 2001 als 97 anys d'edat.[8]

Reconeixements[modifica]

L' any 1986 les realitzadores nord americanes Lisa Berger i Carol Mazer van entrevistar la Dolors i altres destacades anarcosindicalistes en el documental De toda la vida,[9] on es mostra el dia a dia de les dones treballadores i llibertàries durant la guerra civil i parla de l'associació Mujeres libres, un referent de l' Anarcofeminisme.[10] Arràn d' aquest documental, el director britànic Ken Loach es va posar en contacte amb Lisa Berger per convidar-la a col·laborar en l'ambientació del film Tierra y Libertad.[11]

El 1997 Lisa Berger va presentar en espanyol, francès i anglès el documental de 25 minuts Camino de la libertad, en el qual participà la Dolors i que narra l' èxode a França de mig milió de persones, els internaments en camps improvisats a la intempèrie i les penalitats per sobreviure a l'exili.[12]

El 1997 va intervenir en el documental Vivir la utiopía de Juan Gamero.[13]

El seu fill Progreso Marín, professor d'espanyol, historiador, poeta i escriptor,[14] va publicar el 2002 la biografia Une vie pour la liberté, una memòria viva de la Dolors,(traduïda al català el 2007) i Exilés espagnols, la mémoire a vif , amdós llibres foren presentats al Museu Memorial de l'Exili de La Jonquera, el 4 d'octubre del 2008 pel seu autor i l'historiador Jordi Guixé.[15]Progreso Marín va morir el 5 de juliol de 2016.[16]

El Sindicat CCOO (Comissions Obreres) Va commemorar els trenta anys de la constitució de la Secretaria de la Dona amb la presentació del llibre La Dolors i una exposició de Dones Sindicalistes.[17]

Des del 1996 cada any un grup de persones realitza a peu el recorregut entre Ripoll i Prats de Molló en memòria de la gesta de Dolors Prat Coll.[18]

Referències[modifica]

  1. Real, CNT Puerto. «DOLORES PRAT COLL - ANARQUISTA CONOCIDA COMO LA PEQUEÑA MONTSENY | CNT Puerto Real» (en es-es). [Consulta: 8 abril 2018].
  2. «La Colonia Agafallops ó Botey (Ripoll)» (en es-es). Sudor, vapor y lágrimas. Patrimonio Industrial, 14-10-2008.
  3. Marín, Progreso. La Dolors, una vida per la llibertat m capítol: Acabats els amos, pàgina 43 (en català). LLeida: Pagès, 2007, p. 123. 
  4. «Mujeres Libres, las anarquistas que pusieron en práctica la igualdad real en tiempos de guerra».
  5. Marín, Progreso. La Dolors, una vida per la llibertat, capítol: Carlos, pàgina 45 (en català). Lleida: Pagès, 2007, p. 123. 
  6. Marín, Progreso. La Dolors, una vida per la llibertat. Capìtol: la nit a les barricades, pàgina 107 (en català). Lleida: Pagès, 2007, p. 123. 
  7. Marín, Progreso. La Dolors, una vida per la llibertat, capítol :La Mort d' en Joan, pàgina 110 (en català). Pagès, 2007. 
  8. Roig i Altès, Josep Maria «Progreso Marín, La Dolors, una vida per la llibertat». Annals del Centre d'Estudis comarcals del Ripollès, 2007.
  9. «All our lives (de toda la vida) Documental».
  10. «Diari Público, 80 años de mujeres libres» (en ca-us). [Consulta: 16 abril 2018].
  11. «Ken Loach describe en Tierra y libertad la división del bando republicano.».
  12. «Camino de la libertad,Audiovisual historico. Lisa Berger».
  13. «Vivir la Utopia, Documental de Juan Gamero».
  14. «Progreso Marin,deux rouges et noirs dans la ville rose».
  15. «Exposicions Temporals - Presentació llibres "La Dolors, una vida per la llibertat" i "Exilés espagnols. La Memoire à vif"» (en ca-es). [Consulta: 16 abril 2018].
  16. «Progreso Marin (1944-2016) : tant que notre mémoire durera...» (en fr). [Consulta: 18 abril 2018].
  17. «CCOO COMMEMORA ELS 30 ANYS DE LA CONSTITUCIÓ DE LA SECRETARIA DE LA DONA» (en en). [Consulta: 16 abril 2018].
  18. «Nació Digital, Ripollès, 15-7-2005 Progreso Marín a Ripoll».