Dolors Prat Coll
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 març 1905  Planoles (Ripollès) |
| Mort | 12 setembre 2001 (96 anys) Tolosa (França) |
| Altres noms | La petita Montseny La indomable |
| Ideologia | Anarcosindicalisme i feminisme |
| Activitat | |
| Ocupació | anarcosindicalista, sindicalista, activista, política |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Segona República Espanyola |
Dolors Prat i Coll, Ripoll (Ripollès), 8 de març de 1905 - Tolosa de Llenguadoc, 12 de setembre de 2001. Fou una líder anarcosindicalista, coneguda amb el sobrenom de la petita Montseny. [1][2]
Biografia
[modifica]Nascuda a Ripoll, filla de Josep i Maria, tenia quatre germans: Joan, Pepet, Clara i Rita. Eren una família molt pobra i religiosa. El pare feia de carreter, l'àvia era cega i la mare va morir quan la Dolors tenia set anys.
Durant un temps va anar a costura a un col·legi de monges, del qual sempre va conservar un penós record. Més tard va freqüentar un any l'escola municipal, on va aprendre a llegir i a comptar. Als vuit anys es va haver de fer càrrec de les feines de la llar i de tenir cura de la família, especialment de la germana Clara, que era sord-muda. Als quinze anys va començar a treballar a les filatures Agafallops (Colonia Botey) de Ripoll,[3] i ben aviat es va adherir a la Confederació Nacional del Treball (CNT) lluitant de manera destacada en las vagues pel dret a la jornada de vuit hores.
Entre els anys 1936 i 1939 va assolir el càrrec de secretària del Sindicat de la Industria Tèxtil de Ripoll,[4] posant en pràctica els ideals feministes d'igualtat real entre homes i dones.[5] A causa del seu caràcter inflexible i decidit, era coneguda amb el renom de la indomable i la petita Montseny, fent referència a la líder anarquista Federica Montseny, primera dona que assolí un ministeri a Espanya.
Acabada la Guerra Civil amb la derrota de la República Espanyola, tement les represàlies franquistes, es va exiliar a França juntament amb la seva germana Clara i el nen de cinc anys Carles Fernàndez Medrano, refugiat procedent de Madrid que ella tenia acollit.[6] El seu marit, Joan Marjanet, no es va veure amb cor d'afrontar l'exili i es va quedar. Foren internats al camp de Magnac-Laval, prop de Llemotges.
El febrer de 1940 el govern francès va ordenar que es retornessin a Espanya les dones i nens no acompanyats per un familiar masculí. El nen va ser reclamat per la seva família de Madrid, Dolors Prat i la seva germana van tornar a Ripoll. Davant la imminència de la seva detenció, va aconseguir escapar i passar dos mesos amagada a Barcelona.
El 15 de maig de 1940 va tornar a França a peu, travessant clandestinament els Pirineus per Prats de Molló. Va trobar feina en una pedrera de Prada de Conflent, i va passar més de dos anys sense papers, treballant en feines feixugues i mal pagades; més tard es va instal·lar a Tolosa de Llenguadoc i va poder regularitzar la seva situació. Va conviure i finalment es va casar amb José Marín i van tenir dos fills: Progreso (1943) i Floreal (1947), continuant molts anys com a secretària de la Federació local de la CNT i militant a la Solidaritat Internacional Anarquista (SIA). Va participar a Tolosa a les vagues del maig francès del 1968.[7]
Va tornar a Catalunya en algunes ocasions per visitar familiars i amics. El seu primer marit, Joan Marjanet, va morir el 1978.[8]
Durant tota la vida va mantenir vius els seus ideals, lluites i reivindicacions i als 91 anys encara es va manifestar en defensa dels immigrants indocumentats. Va morir a Tolosa el 12 de setembre de 2001 als 97 anys.[9]
Reconeixements
[modifica]L' any 1986 les realitzadores nord americanes Lisa Berger i Carol Mazer van entrevistar Dolors Prat i altres destacades anarcosindicalistes en el documental De toda la vida,[10] on es mostra el dia a dia de les dones treballadores i llibertàries durant la guerra civil i parla de l'associació Mujeres libres, un referent de l'Anarcofeminisme.[11] Arràn d'aquest documental, el director britànic Ken Loach es va posar en contacte amb Lisa Berger per convidar-la a col·laborar en l'ambientació del film Tierra y Libertad.[12]
El 1997 Lisa Berger va presentar en espanyol, francès i anglès el documental de 25 minuts Camino de la libertad, en el qual participà la Dolors Prat i Coll i que narra l'èxode a França de mig milió de persones, els internaments en camps improvisats a la intempèrie i les penalitats per sobreviure a l'exili.[13]
El 1997 va intervenir en el documental Vivir la utiopía, de Juan Gamero.[14]
El seu fill Progreso Marín, professor d'espanyol, historiador, poeta i escriptor,[15] va publicar el 2002 la biografia Une vie pour la liberté, una memòria viva de Dolors Prat (traduïda al català el 2007) i Exilés espagnols, la mémoire a vif. Tots dos llibres foren presentats al Museu Memorial de l'Exili de La Jonquera, el 4 d'octubre del 2008 pel seu autor i l'historiador Jordi Guixé.[16] Progreso Marín va morir el 5 de juliol de 2016.[17]
El Sindicat CCOO va commemorar els trenta anys de la constitució de la Secretaria de la Dona amb la presentació del llibre La Dolors i una exposició de Dones Sindicalistes.[18]
Des del 1996 cada any un grup de persones realitza a peu el recorregut entre Ripoll i Prats de Molló en memòria de la gesta de Dolors Prat Coll.[19]
Referències
[modifica]- ↑ Real, CNT Puerto. «DOLORES PRAT COLL - ANARQUISTA CONOCIDA COMO LA PEQUEÑA MONTSENY | CNT Puerto Real» (en espanyol europeu). Arxivat de l'original el 2018-04-22. [Consulta: 8 abril 2018].
- ↑ Espílez Murciano, Felipe. «Dolores Prat Coll “La pequeña Montseny”» (en castellà). Encima de la niebla, 06-11-2021. [Consulta: 5 febrer 2025].
- ↑ «La Colonia Agafallops ó Botey (Ripoll)» (en castellà). Sudor, vapor y lágrimas. Patrimonio Industrial, 14-10-2008.
- ↑ Marín, Progreso. La Dolors, una vida per la llibertat m capítol: Acabats els amos, pàgina 43. LLeida: Pagès, 2007, p. 123.
- ↑ «Mujeres Libres, las anarquistas que pusieron en práctica la igualdad real en tiempos de guerra».
- ↑ Marín, Progreso. La Dolors, una vida per la llibertat, capítol: Carlos, pàgina 45. Lleida: Pagès, 2007, p. 123.
- ↑ Marín, Progreso. La Dolors, una vida per la llibertat. Capìtol: la nit a les barricades, pàgina 107. Lleida: Pagès, 2007, p. 123.
- ↑ Marín, Progreso. La Dolors, una vida per la llibertat, capítol :La Mort d' en Joan, pàgina 110. Pagès, 2007.
- ↑ Roig i Altès, Josep Maria «Progreso Marín, La Dolors, una vida per la llibertat». Annals del Centre d'Estudis comarcals del Ripollès, 2007.
- ↑ «All our lives (de toda la vida) Documental».
- ↑ «Diari Público, 80 años de mujeres libres». [Consulta: 16 abril 2018].
- ↑ «Ken Loach describe en Tierra y libertad la división del bando republicano.».
- ↑ «Camino de la libertad,Audiovisual historico. Lisa Berger». Arxivat de l'original el 2017-01-16. [Consulta: 22 abril 2018].
- ↑ «Vivir la Utopia, Documental de Juan Gamero».
- ↑ «Progreso Marin,deux rouges et noirs dans la ville rose». Arxivat de l'original el 2017-07-05. [Consulta: 22 abril 2018].
- ↑ «Exposicions Temporals - Presentació llibres "La Dolors, una vida per la llibertat" i "Exilés espagnols. La Memoire à vif"». Arxivat de l'original el 2018-04-22. [Consulta: 16 abril 2018].
- ↑ «Progreso Marin (1944-2016) : tant que notre mémoire durera...» (en francès). [Consulta: 18 abril 2018].
- ↑ «CCOO COMMEMORA ELS 30 ANYS DE LA CONSTITUCIÓ DE LA SECRETARIA DE LA DONA» (en anglès). [Consulta: 16 abril 2018].
- ↑ «Nació Digital, Ripollès, 15-7-2005 Progreso Marín a Ripoll».