Domènec Corbella i Llobet

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaDomènec Corbella i Llobet
Dades biogràfiques
Naixement 1946 (71/72 anys)
Vallfogona de Riucorb
Activitat professional
Ocupació Pintor i gravador

Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Domènec Corbella i Llobet (Vallfogona de Riucorb, Tarragona, 1946) és un pintor, professor i investigador català.[1]

Biografia[modifica]

Es formà, primer, a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics “Llotja” i, a continuació, a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona (1965-1969), actual Facultat de Belles Arts. Amplià els seus estudis a la Universitat Internacional de l'Art de Florència i a les acadèmies de Belles Arts de Florència i d'Urbino. Realitzà estudis de doctorat en filosofia i arquitectura i, el 1985, es doctorà a la Universitat de Barcelona, amb una tesi sobre la Sèrie Barcelona de Joan Miró, editada per Edicions UB amb motiu de l’Any Miró 1993, sota el títol Entendre Miró[2] —traduïda al xinès quatre anys més tard—,[3] en la qual analitza amb profunditat el llenguatge mironià a partir de l’estudi de les cinquanta litografies que formen aquesta sèrie.

Actualment[Quan?], és catedràtic de pintura a la Facultat de Belles Arts i professor emèrit de la Universitat de Barcelona, on es dedica a la docència des del 1975. També fou professor de l'Escola Superior de Disseny (ESDi-URL) entre els anys 1990 i 1993. Imparteix classes al màster de Creació Artística Contemporània des de la seva fundació, el 2009, en el qual gestà el Laboratori de Pintura Cognitiva, desenvolupant diferents experiències sensorials, fisiològiques, musicals i olfactives que ha presentat en diversos congressos. Va coordinar el programa de doctorat La Realitat Assetjada: Posicionaments Creatius.[cal citació]

Ha estat convidat com a professor visitant per diverses universitats d'Europa, Àsia i Sud-amèrica i, en l'àmbit de la recerca, és investigador, entre d'altres, de l'Institut de Recerca de l'Aigua, de la UB de Barcelona, on s'estudia el paper de l'aigua en l'expressió artística.[cal citació]

Trajectòria artística[modifica]

La seva pintura, marcada als inicis per una figuració de tendència informal fortament gestual, va anar evolucionant progressivament cap a un expressionisme, passant per una etapa més intimista, fins a depurar i quedar-se en l’essència del paisatge de trets zenistes i taoistes.[4]

Com a pintor, gaudeix d'una trajectòria extensa, iniciada el 1971, amb la seva primera exposició personal al Palazzo Strozzi (Florència), a la qual han seguit una seixantena més arreu del món, l’última de les quals realitzada el 2017 a Liangzhu Center of Arts (Hangzhou). La seva obra s'ha presentat en importants biennals internacionals de gravat i de pintura i es troba representada en diversos fons públics i col·leccions.[cal citació]

Característiques de l’obra[modifica]

Una vegada superats els condicionants formatius, des del 1969 ha evolucionat professionalment en la pintura, tot investigant diferents llenguatges contemporanis.[5]

  • Etapa Existencialista (1969-1970). La seva obra reflecteix inquietud, insatisfacció, que es manifesten mitjançant morfologies corporals rebolcades, contorsionades i deformades, de manera que es fa palpable un esperit existencialista i incorformista.
  • Etapa Informal (1975-198). Composicions que traspuen torbament, neguit, angoixa, passió i destrucció que es fan evidents mitjançant una gestualitat exultant, d’aquí que podem convenir que es mou dins d’un esperit informalista.
  • Etapa Expressionista (1985-1990). S'hi redefineix la presència humana de manera sensual, amorosida i pulsional, tractada cromàticament, de manera que el color matèria perfila diccions i factures ambientalistes pròximes a una concepció paisatgística i perfilant un esperit expressionista.
  • Etapa Mediterrània (1991-1996). La seva obra és motivada per la temàtica i pel mite del Mediterrani que fan acte de presència amb extrema lluminositat i amb més concreció de la figuració idealitzada, la qual cosa ens remet a l’esperit mediterrani.
  • Etapa Intimista (1997-2002). S’endinsa en una temàtica més propera i quotidiana, com la flora, la fauna, les fonts, els jardins, les terrasses, els conreus de la Vall del Corb, dibuixant un esperit intimista.
  • Etapa Essencial (2003-2006). Se centra exclusivament en el paisatge a partir de diferents indrets motivadors, bàsicament la Vall del Corb i la Toscana italiana, destacant aspectes puntuals, emblemàtics o essencials.
  • Etapa Zen (2007-2012). L’interès per l’estètica oriental el porten cada vegada més a una pintura meditativa, idealista, expansiva i cromàtica.
  • Etapa Taoista (2013-2018). La seva incursió en el món oriental és cada vegada més manifesta, i s’encamina de manera natural vers una estètica pictòrica taoista en la qual el buit adquireix una dimensió de continguts immanents, suggeridors i profunds.

Publicacions [cal citació][modifica]

  • Entendre Miró: anàlisi del llenguatge mironià a partir de la Sèrie Barcelona, 1939-44. Barcelona: Publicacions Universitat de Barcelona, 1993
  • Vallfogona, aigua i poesia a la Vall del Corb. Barcelona: Claret: Vallfogona de Riucorb : Parròquia de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb, 1999
  • Vallfogona de Riucorb. Imatge i memòria. Sant Vicent de Castellet: Farell ; Vallfogona de Riucorb: Parròquia de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb, 2003
  • El Rector de Vallfogona i l’humor clerical català, 2008
  • L’escultura sublimada. Sant Pere dels Bigats de Vallfogona de Riucorb. Barcelona: Publicacions i Edicions Universitat de Barcelona, 2010
  • Des del cor de la pintura: assaigs d’art i de recerca estètica. Barcelona : Universitat de Barcelona, 2012[1]
  • (En col·laboració amb Gironès, Alberto). Arquitectura i patrimoni de la Comanda de Vallfogona de Riucorb. Vallfogona de Riucorb: Ajuntament de Vallfogona de Riucorb, 2012
  • (En col·laboració amb Ferreira, Antonio Quadros). Água: Porto / Aigua: Barcelona. Porto: Universidade do Porto, 2014
  • Rosa vermella. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2015
  • Vallis fecunda: paisatges de Vallfogona de Riucorb. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona ; Tarragona: Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, 2017

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Domènec Corbella i Llobet». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Corbella i Llobet, Domènec. Entendre Miró. Anàlisi del llenguatge mironià a partir de la Serie Barcelona 1939-44. Barcelona: Edicions UB, 1993, p. 144. ISBN 978-84-475-0452-7 [Consulta: 21 juliol 2018]. 
  3. Corbella i Llobet, Domènec. 關於本書—瞭解米羅. Taiwan: Artist Publishing Co., 1997 i 2007. ISBN 978-957-9530-70-5 [Consulta: 21 juliol 2018]. 
  4. «Corbella. De la pintura existencial a l'essencial | Biblioteca virtual Ramon Berenguer IV - Diputació de Tarragona» (en ca). [Consulta: 21 juliol 2018].
  5. Martí i Castell, J. De la pintura existencial a l'essencial.. Barcelona: Viena, 2006, p. 158. ISBN 84-8330-403-1 [Consulta: 21 juliol 2018].