Domènec Corbella i Llobet

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaDomènec Corbella i Llobet
Biografia
Naixement 1946 (71/72 anys)
Vallfogona de Riucorb
Activitat
Ocupació Pintor i gravador

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Domènec Corbella i Llobet (Vallfogona de Riucorb, Tarragona, 1946) és catedràtic de pintura i professor emèrit de la Universitat de Barcelona, on excerceix la docència i la investigació des del 1975.[1]

Biografia[modifica]

Es forma entre l’Escola d’Arts i Oficis Artístics “Llotja” i, a continuació, a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona (1965-1969), actual Facultat de Belles Arts. Amplia els seus estudis a Itàlia i, finalment, es doctora l'any 1985 a la Universitat de Barcelona, amb una tesi sobre la Sèrie Barcelona de Joan Miró, publicada amb motiu de l’Any Miró 1993, sota el títol Entendre Miró[2][3] —traduïda al xinès quatre anys més tard—,[4] en la qual analitza amb profunditat el llenguatge mironià a partir de l’estudi de les cinquanta litografies que formen aquesta sèrie.

En l'àmbit de la recerca, el 2009, dins del màster de Creació Artística Contemporània, crea el Laboratori de Pintura Cognitiva, en el qual desenvolupa diferents experiències sensorials, fisiològiques, acústiques i olfactives,[5] i coordina el programa de doctorat La Realitat Assetjada: conceptes, procés i experimentació artística,[6] l'objectiu del qual és investigar diverses formes expressives de l'art des de diferents enfocaments: poètic, simbòlic o mimètic; a més, és investigador, entre d'altres, de l'Institut de Recerca de l'Aigua, de la Universitat de Barcelona, on s'estudien els vessants estètics, poètics i expressius de l'aigua.[7]

Trajectòria artística[modifica]

La seva pintura,[8][9] marcada als inicis per una figuració de tendència informal fortament gestual, va anar evolucionant progressivament cap a un expressionisme, passant per una etapa més intimista, fins a depurar-se i quedar-se en l’essència del paisatge de trets zenistes i taoistes.[10]

Com a pintor, gaudeix d'una trajectòria extensa, iniciada el 1971, amb la seva primera exposició personal al Palazzo Strozzi (Florència), a la qual han seguit una seixantena, entre nacionals i internacionals, l’última de les quals realitzada el 2017 a Liangzhu Center of Arts (Hangzhou). La seva obra s'ha presentat en importants biennals internacionals de gravat i de pintura i es troba representada en diversos fons públics i col·leccions.[11]

Característiques de l’obra[modifica]

Una vegada superats els condicionaments formatius, des del 1969 ha evolucionat professionalment en la pintura, tot investigant diferents llenguatges contemporanis.

  • Etapa Existencialista (1969-1970). La seva obra reflecteix inquietud, insatisfacció, que es manifesten mitjançant morfologies corporals rebolcades, contorsionades i deformades, de manera que es fa palpable un esperit existencialista i inconformista.
  • Etapa Informal (1975-198). Composicions que traspuen torbament, neguit, angoixa, passió i destrucció que es fan evidents mitjançant una gestualitat exultant, d’aquí que podem convenir que es mou dins d’un esperit informalista.
  • Etapa Expressionista (1985-1990). S'hi redefineix la presència humana de manera sensual, amorosida i pulsional, tractada cromàticament, de manera que el color matèria perfila diccions i factures ambientalistes pròximes a una concepció paisatgística i perfilant un esperit expressionista.
  • Etapa Mediterrània (1991-1996). La seva obra és motivada per la temàtica i pel mite del Mediterrani que fan acte de presència amb extrema lluminositat i amb més concreció de la figuració idealitzada, la qual cosa ens remet a l’esperit mediterrani.
  • Etapa Intimista (1997-2002). S’endinsa en una temàtica més propera i quotidiana, com la flora, la fauna, les fonts, els jardins, les terrasses, els conreus de la Vall del Corb, dibuixant un esperit intimista.
  • Etapa Essencial (2003-2006). Se centra exclusivament en el paisatge a partir de diferents indrets motivadors, bàsicament la Vall del Corb i la Toscana italiana, destacant aspectes puntuals, emblemàtics o essencials.
  • Etapa Zen (2007-2012). L’interès per l’estètica oriental el porten cada vegada més a una pintura meditativa, idealista, expansiva i cromàtica.
  • Etapa Taoista (2013-2018). La seva incursió en el món oriental és cada vegada més manifesta, i s'encamina de manera natural vers una estètica pictòrica taoista en la qual el buit adquireix una dimensió de continguts immanents, suggeridors i profunds.[12]

Publicacions[modifica]

D'entre les seves publicacions de caràcter metodològic i investigador, destaca l'obra Entendre Miró: anàlisi del llenguatge mironià a partir de la Sèrie Barcelona, 1939-1944 (1993). Posteriorment, el 2012, publica Des del cor de la pintura. Assaigs d'art i de recerca estètica, i un any més tard, el 2013, veu la llum l'obra Non-Finito: els preludis de la pintura. El 2016 apareix el seu llibre Cal·ligrafies xineses.

L'obra Água: Porto / Aigua: Barcelona (2013) recull els resultats de la recerca duta a terme per investigadors de les universitats de Porto i Barcelona. Aquesta obra va ser coordinada pel mateix Corbella i António Quadros Ferreira. La seva activitat investigadora a l'Institut de Recerca de l'Aigua també es reflecteix en els simposis que hi coordinà i que donaren lloc als llibres L'art de l'aigua: aqua et ars in unum miscentur (2016) i L'aigua i l'espai públic: anàlisi dels efectes del canvi climàtic (2017).

Com a escriptor, ha dedicat una part de la seva activitat investigadora a la història i divulgació patrimonial de Vallfogona de Riucorb, la seva vila natal. Entre d'altres, podem anomenar Vallfogona, aigua i poesia a la Vall del Corb (1999); Vallfogona de Riucorb. Imatge i memòria (2003); El Rector de Vallfogona i l’humor clerical català (2008); L’escultura sublimada. Sant Pere dels Bigats de Vallfogona de Riucorb (2010); Arquitectura i patrimoni de la Comanda de Vallfogona de Riucorb (en col·laboració amb Alberto Gironès) o Vallis fecunda: paisatges de Vallfogona de Riucorb (2017).[13]

Exposicions[modifica]

Individuals[modifica]

  • Palazzo Strozzi (Florència, 1971)
  • Institut d'Estudis Ilerdencs (Lleida, 1971)
  • Institut Italià de Cultura (Barcelona, 1971)
  • Llibreria La Rambla (Tarragona, 1973)
  • Sala d'Exposicions de la Fundació "la Caixa" (Barcelona, 1982)
  • Galeria Matisse (Barcelona, 1983, 1988)
  • Víctimes..., Centre de Lectura (Reus, 1984)
  • Museu Morera (Lleida, 1986)
  • Galeria AB (Granollers, 1988,1996)
  • Paisatges antròpics, Museu Comarcal la Garrotxa (Olot, 1991)
  • Girona-Art Galeria Francesc Machado (Girona, 1992)
  • Serenità, La Fabbrica di Seta Arte Contemporanea (Pergirne Valdarno, Arezzo, 1992)
  • Galeria Susany (Vic, 1993)
  • Sala Bergara, Banc Bilbao Vizcaia (Barcelona, 1993)
  • Sala Parés (Barcelona, 1994, 1996)
  • Pictura amabilis, Centre Cultural Can Mulà (Mollet del Vallès, 1994)
  • Museu d'Art Modern (Tarragona, 1994)
  • Uvas y vides, Museu de La Rioja (Logronyo, 1995)
  • Afloraciones poèticas, Canals Galeria (Sant Cugat del Vallès, 1995)
  • Natura naturata, Art-Centre (Escaldes-Engordany, 1995)
  • Suite la verema, Fòrum Berger Balaguer (Vilafranca del Penedès, 1996)
  • El jardí pintat, Rectorat de la Universitat Politècnica de València i Campus Nord Universitat Politècnica de Barcelona (1996)
  • «Sèrie Crucifixions, 1980-1984», Museu de Montserrat (Montserrat, 1998)
  • Natura conreada, Fundació Caixa Manresa (Manresa, 1998)
  • Fontaines méditerranéens, Centre d'Estudis Catalans (París, 1998)
  • Espai Guinovart d'Agramunt (Lleida,1999)
  • Galeria Carme Espinet (Barcelona, 1999)
  • La Galeria (Sant Cugat del Vallès, 2001)
  • Miratges habitables, Diputació de Tarragona (Tarragona, 2001)
  • Paesaggi raffigurati, La Galeria (Sant Cugat del Vallès, 2005)
  • Paesaggi toscani, Pallazzo delle Statue (Arezzo, 2005)
  • Paesaggi sereni, Sala Parés (Barcelona, 2006)
  • Paisatges immanents, Galeria del Paranimf de la Universitat de Barcelona (2011)[1]
  • Mares, Liangzhu Center of Arts (Hangzhou, 2017)[2]

Col·lectives[modifica]

  • Exposiçao Europeia de Arte Universitária (Lisboa, 1969)
  • IV Biennal Internacional d'Art (Eivissa, 1969)
  • XII Premi Internacional de Dibuix Joan Miró (Barcelona, 1973)
  • III International Grafik Biennale (Frechen, Alemanya 1974)
  • VII Triennale Internationale d'Estampes en Couleur (Grenchen, Suïssa, 1976)
  • IV Biennale Internationale de l'Image (Épinal, França, 1977)
  • XII Biennale Grafike Moderna Galeria (Ljubljana, Eslovènia, 1977)
  • Tre giorni verdi, Montecchia di Crosara (Verona, 1978)
  • Grafic aus dem Mediterranem Raum (Leverkusen, 1979)
  • Mail Art, Omaggio agli Etruschi (Semproniano, 1984)
  • Mail Art por la paz (Santo Domingo, 1984)
  • XXIII Premi Internacional de Dibuix Joan Miró itinerant (Barcelona, Okinawa, Tòquio, Sendai, 1984)
  • Mini Print Internacional, Cadaqués (Girona, 1984)
  • IV Biennal Internacional d'Art, Vila Nova de Cerveira (Portugal, 1984)
  • XXIV Premi Internacional de Dibuix Joan Miró itinerant (Barcelona, Navarra, Taipei, 1985)
  • Mini Print Internacional, Travelling Show (Barcelona, 1987)
  • Mini Print Internacional de Cadaqués itinerant (Cadaqués, Cotlliure, Seül, 1988)
  • Mini Print Internacional de Cadaqués itinerant (Cadaqués, Tolosa, Ciutat de Mèxic, 1989)
  • XXIX Concurs Internacional de Dibuix Ynglada-Guillot, Sala Catalunya Fundació "la Caixa" (Barcelona, 1991)
  • III Biennal Europea de Facultats i Escoles Superiors d'Art, edifici de Les Aigües (Barcelona, 1991)
  • Prints of de fine Arts Faculty of Barcelona, Konsthögskolan Mejan Gallery (Estocolm, 1992)
  • Exposición Internacional de Arte Postal, BioCultura, Pavellón de Convenciones (Madrid, 1992)
  • X Biennal Internacional de l'Esport en les Belles Arts, Tecla Sala (L'Hospitalet de Llobregat, 1992)
  • III Muestra Internacional Joan Miró, 100 años, Centro Cívico Social (Alcorcón, 1993)
  • Concurs Internacional de Projectes de Vitralls, centenari de la fundació de la basílica de la Santa Croce (Florència, 1994)
  • Mail Art Internacional. Un regard sur le Luxembourg (Luxemburg, 1994)
  • XI Biennal Internacional de l'Esport en les Belles Arts, sales d'exposicions del Ministeri de Cultura (Madrid, 1995)
  • XI Biennal Internacional de l'Esport en les Belles Arts, Museu i Centre d'estudis i d'Esports Doctor Melcior Colet/Sa Llotja (Barcelona/Palma de Mallorca, 1996)

Referències[modifica]

  1. «Domènec Corbella i Llobet». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Corbella i Llobet, Domènec. Entendre Miró. Anàlisi del llenguatge mironià a partir de la Serie Barcelona 1939-44. Barcelona: Edicions UB, 1993, p. 144. ISBN 978-84-475-0452-7 [Consulta: 21 juliol 2018]. 
  3. Corbella Llobet, Domènec. Anàlisi del sistema idiolectal de la sèrie Barcelona de Joan Miró (morfogènia i composició) (Tesi) (en català), 01-01-1986. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts, 01-01-1986, p. 1235. 
  4. Corbella i Llobet, Domènec. 關於本書—瞭解米羅. Taiwan: Artist Publishing Co., 1997 i 2007. ISBN 978-957-9530-70-5 [Consulta: 21 juliol 2018]. 
  5. «Els estímuls olfactius en la creativitat artística». [Consulta: 23 setembre 2018].
  6. «La realitat assetjada: concepte, procés i experimentació artística». [Consulta: 21 setembre 2018].
  7. «IdRA».
  8. Diversos autors. Pels camins mudables de la pintura. Assaigs sobre l'obra de Domènec Corbella. (en català). Barcelona: Edicions UB, 2011, p. 140. ISBN 978-84-475-3546-0. 
  9. «Domènec Corbella» (en català). [Consulta: 23 setembre 2018].
  10. «Corbella. De la pintura existencial a l'essencial | Biblioteca virtual Ramon Berenguer IV - Diputació de Tarragona» (en ca). [Consulta: 21 juliol 2018].
  11. «Exposicions de Domènec Corbella» (en castellà). [Consulta: 21 setembre 2018].
  12. Martí i Castell, J. De la pintura existencial a l'essencial.. Barcelona: Viena, 2006, p. 158. ISBN 84-8330-403-1 [Consulta: 21 juliol 2018]. 
  13. «Amazon.es: domenec corbella». [Consulta: 23 setembre 2018].