Domènec Corbella i Llobet

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDomènec Corbella i Llobet
Biografia
Naixement 1946 (72/73 anys)
Vallfogona de Riucorb
Activitat
Ocupació Pintor i gravador

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Domènec Corbella i Llobet (Vallfogona de Riucorb, Tarragona, 1946) és catedràtic de pintura i professor emèrit de la Universitat de Barcelona, on excerceix la docència i la investigació des del 1975.[1]

Biografia[modifica]

Es forma entre l’Escola d’Arts i Oficis Artístics “Llotja” i, a continuació, a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona (1965-1969), actual Facultat de Belles Arts. Amplia els seus estudis a Itàlia i, finalment, es doctora l'any 1985 a la Universitat de Barcelona, amb una tesi sobre la Sèrie Barcelona de Joan Miró, publicada amb motiu de l’Any Miró 1993, sota el títol Entendre Miró[2][3] —traduïda al xinès quatre anys més tard—,[4] en la qual analitza amb profunditat el llenguatge mironià a partir de l’estudi de les cinquanta litografies que formen aquesta sèrie.

En l'àmbit de la recerca, el 2009, dins del màster de Creació Artística Contemporània, crea el Laboratori de Pintura Cognitiva, en el qual desenvolupa diferents experiències sensorials, fisiològiques, acústiques i olfactives,[5] i coordina el programa de doctorat La Realitat Assetjada: conceptes, procés i experimentació artística,[6] l'objectiu del qual és investigar diverses formes expressives de l'art des de diferents enfocaments: poètic, simbòlic o mimètic; a més, és investigador, entre d'altres, de l'Institut de Recerca de l'Aigua, de la Universitat de Barcelona, on s'estudien els vessants estètics, poètics i expressius de l'aigua.[7]

Publicacions[modifica]

D'entre les seves publicacions de caràcter metodològic i investigador, destaca l'obra Entendre Miró: anàlisi del llenguatge mironià a partir de la Sèrie Barcelona, 1939-1944 (1993). Posteriorment, el 2012, publica Des del cor de la pintura. Assaigs d'art i de recerca estètica, i un any més tard, el 2013, veu la llum l'obra Non-Finito: els preludis de la pintura. El 2016 apareix el seu llibre Cal·ligrafies xineses.

L'obra Água: Porto / Aigua: Barcelona (2013) recull els resultats de la recerca duta a terme per investigadors de les universitats de Porto i Barcelona. Aquesta obra va ser coordinada pel mateix Corbella i António Quadros Ferreira. La seva activitat investigadora a l'Institut de Recerca de l'Aigua també es reflecteix en els simposis que hi coordinà i que donaren lloc als llibres L'art de l'aigua: aqua et ars in unum miscentur (2016) i L'aigua i l'espai públic: anàlisi dels efectes del canvi climàtic (2017).

Com a escriptor, ha dedicat una part de la seva activitat investigadora a la història i divulgació patrimonial de Vallfogona de Riucorb, la seva vila natal. Entre d'altres, podem anomenar Vallfogona, aigua i poesia a la Vall del Corb (1999); Vallfogona de Riucorb. Imatge i memòria (2003); El Rector de Vallfogona i l’humor clerical català (2008); L’escultura sublimada. Sant Pere dels Bigats de Vallfogona de Riucorb (2010); Arquitectura i patrimoni de la Comanda de Vallfogona de Riucorb (en col·laboració amb Alberto Gironès) o Vallis fecunda: paisatges de Vallfogona de Riucorb (2017).[8]

Trajectòria artística[modifica]

La seva pintura,[9][10] marcada als inicis per una figuració de tendència informal fortament gestual, va anar evolucionant progressivament cap a un expressionisme, passant per una etapa més intimista, fins a depurar-se i quedar-se en l’essència del paisatge de trets zenistes i taoistes.[11]

Com a pintor, gaudeix d'una trajectòria extensa, iniciada el 1971, amb la seva primera exposició personal al Palazzo Strozzi (Florència), a la qual han seguit una seixantena, entre nacionals i internacionals, l’última de les quals realitzada el 2017 a Liangzhu Center of Arts (Hangzhou). La seva obra s'ha presentat en importants biennals internacionals de gravat i de pintura i es troba representada en diversos fons públics i col·leccions.[12]

Característiques de l’obra[modifica]

Una vegada superats els condicionaments formatius, des del 1969 ha evolucionat professionalment en la pintura, tot investigant diferents llenguatges contemporanis.

  • Etapa Existencialista (1969-1970). La seva obra reflecteix inquietud, insatisfacció, que es manifesten mitjançant morfologies corporals rebolcades, contorsionades i deformades, de manera que es fa palpable un esperit existencialista i inconformista.
  • Etapa Informal (1975-198). Composicions que traspuen torbament, neguit, angoixa, passió i destrucció que es fan evidents mitjançant una gestualitat exultant, d’aquí que podem convenir que es mou dins d’un esperit informalista.
  • Etapa Expressionista (1985-1990). S'hi redefineix la presència humana de manera sensual, amorosida i pulsional, tractada cromàticament, de manera que el color matèria perfila diccions i factures ambientalistes pròximes a una concepció paisatgística i perfilant un esperit expressionista.
  • Etapa Mediterrània (1991-1996). La seva obra és motivada per la temàtica i pel mite del Mediterrani que fan acte de presència amb extrema lluminositat i amb més concreció de la figuració idealitzada, la qual cosa ens remet a l’esperit mediterrani.
  • Etapa Intimista (1997-2002). S’endinsa en una temàtica més propera i quotidiana, com la flora, la fauna, les fonts, els jardins, les terrasses, els conreus de la Vall del Corb, dibuixant un esperit intimista.
  • Etapa Essencial (2003-2006). Se centra exclusivament en el paisatge a partir de diferents indrets motivadors, bàsicament la Vall del Corb i la Toscana italiana, destacant aspectes puntuals, emblemàtics o essencials.
  • Etapa Zen (2007-2012). L’interès per l’estètica oriental el porten cada vegada més a una pintura meditativa, idealista, expansiva i cromàtica.
  • Etapa Taoista (2013-2018). La seva incursió en el món oriental és cada vegada més manifesta, i s'encamina de manera natural vers una estètica pictòrica taoista en la qual el buit adquireix una dimensió de continguts immanents, suggeridors i profunds.[13]

Exposicions[modifica]

Individuals[modifica]

  • Mares, Liangzhu Center of Arts (Hangzhou, 2017)[1]
  • Paisatges immanents, Galeria del Paranimf de la Universitat de Barcelona (2011)[2]
  • Paysages essentiels, Galerie d’Art Contemporain de l’Université de Toulouse le Mirail (Toulouse, 2007-2008)
  • Paesaggi sereni, Sala Parés (Barcelona, 2006)
  • Paesaggi toscani, Pallazzo delle Statue (Arezzo, 2005)
  • Paesaggi raffigurati, La Galeria (Sant Cugat del Vallès, 2005)
  • Miratges habitables, Diputació de Tarragona (Tarragona, 2001)
  • La Galeria (Sant Cugat del Vallès, 2001)
  • Galeria Carme Espinet (Barcelona, 1999)
  • Espai Guinovart d'Agramunt (Lleida,1999)
  • Fontaines méditerranéens, Centre d'Estudis Catalans (París, 1998)
  • Natura conreada, Fundació Caixa Manresa (Manresa, 1998)
  • «Sèrie Crucifixions, 1980-1984», Museu de Montserrat (Montserrat, 1998)
  • El jardí pintat, Rectorat de la Universitat Politècnica de València i Campus Nord Universitat Politècnica de Barcelona (1996)
  • Suite la verema, Fòrum Berger Balaguer (Vilafranca del Penedès, 1996)
  • Natura naturata, Art-Centre (Escaldes-Engordany, 1995)
  • Afloraciones poèticas, Canals Galeria (Sant Cugat del Vallès, 1995)
  • Uvas y vides, Museu de La Rioja (Logronyo, 1995)
  • Museu d'Art Modern (Tarragona, 1994)
  • Pictura amabilis, Centre Cultural Can Mulà (Mollet del Vallès, 1994)
  • Sala Parés (Barcelona, 1994, 1996)
  • Sala Bergara, Banc Bilbao Vizcaia (Barcelona, 1993)
  • Galeria Susany (Vic, 1993)
  • Serenità, La Fabbrica di Seta Arte Contemporanea (Pergirne Valdarno, Arezzo, 1992)
  • Girona-Art Galeria Francesc Machado (Girona, 1992)
  • Paisatges antròpics, Museu Comarcal la Garrotxa (Olot, 1991)
  • Galeria AB (Granollers, 1988,1996)
  • Museu Morera (Lleida, 1986)
  • Víctimes..., Centre de Lectura (Reus, 1984)
  • Galeria Matisse (Barcelona, 1983, 1988)
  • Sala d'Exposicions de la Fundació "la Caixa" (Barcelona, 1982)
  • Llibreria La Rambla (Tarragona, 1973)
  • Institut Italià de Cultura (Barcelona, 1971)
  • Institut d'Estudis Ilerdencs (Lleida, 1971)
  • Palazzo Strozzi (Florència, 1971)

Col·lectives[modifica]

  • XI Biennal Internacional de l'Esport en les Belles Arts, Museu i Centre d'estudis i d'Esports Doctor Melcior Colet/Sa Llotja (Barcelona/Palma de Mallorca, 1996)
  • XI Biennal Internacional de l'Esport en les Belles Arts, sales d'exposicions del Ministeri de Cultura (Madrid, 1995)
  • Mail Art Internacional. Un regard sur le Luxembourg (Luxemburg, 1994)
  • Concurs Internacional de Projectes de Vitralls, centenari de la fundació de la basílica de la Santa Croce (Florència, 1994)
  • III Muestra Internacional Joan Miró, 100 años, Centro Cívico Social (Alcorcón, 1993)
  • X Biennal Internacional de l'Esport en les Belles Arts, Tecla Sala (L'Hospitalet de Llobregat, 1992)
  • Exposición Internacional de Arte Postal, BioCultura, Pavellón de Convenciones (Madrid, 1992)
  • Prints of de fine Arts Faculty of Barcelona, Konsthögskolan Mejan Gallery (Estocolm, 1992)
  • III Biennal Europea de Facultats i Escoles Superiors d'Art, edifici de Les Aigües (Barcelona, 1991)
  • XXIX Concurs Internacional de Dibuix Ynglada-Guillot, Sala Catalunya Fundació "la Caixa" (Barcelona, 1991)
  • Mini Print Internacional de Cadaqués itinerant (Cadaqués, Tolosa, Ciutat de Mèxic, 1989)
  • Mini Print Internacional de Cadaqués itinerant (Cadaqués, Cotlliure, Seül, 1988)
  • Mini Print Internacional, Travelling Show (Barcelona, 1987)
  • XXIV Premi Internacional de Dibuix Joan Miró itinerant (Barcelona, Navarra, Taipei, 1985)
  • IV Biennal Internacional d'Art, Vila Nova de Cerveira (Portugal, 1984)
  • Mini Print Internacional, Cadaqués (Girona, 1984)
  • XXIII Premi Internacional de Dibuix Joan Miró itinerant (Barcelona, Okinawa, Tòquio, Sendai, 1984)
  • Mail Art por la paz (Santo Domingo, 1984)
  • Mail Art, Omaggio agli Etruschi (Semproniano, 1984)
  • Grafic aus dem Mediterranem Raum (Leverkusen, 1979)
  • Tre giorni verdi, Montecchia di Crosara (Verona, 1978)
  • XII Biennale Grafike Moderna Galeria (Ljubljana, Eslovènia, 1977)
  • IV Biennale Internationale de l'Image (Épinal, França, 1977)
  • VII Triennale Internationale d'Estampes en Couleur (Grenchen, Suïssa, 1976)
  • III International Grafik Biennale (Frechen, Alemanya 1974)
  • XII Premi Internacional de Dibuix Joan Miró (Barcelona, 1973)
  • IV Biennal Internacional d'Art (Eivissa, 1969)
  • Exposiçao Europeia de Arte Universitária (Lisboa, 1969)

Obra a col·leccions públiques i museus[modifica]

  • Abadia de Montserrat
  • Ajuntament de Mollet del Vallès (Barcelona)
  • Ajuntament de Salou (Tarragona)
  • Ajuntament de Tàrrega (Lleida)
  • Banc Agrícola i Comercial del Principat d’Andorra
  • Banc Bilbao Vizcaia (BBVA) de Barcelona
  • Banc Sabadell-Atlàntic de Sabadell
  • Col·lecció Testimoni de “la Caixa” (Barcelona)
  • Centre d’Estudis Catalans (París)
  • Centre Mèdic Teknon (Barcelona)
  • Diputació de Tarragona
  • Diputació Provincial de Guadalajara
  • Fons d’Art del diari AVUI (Barcelona)
  • Fons d’Art de la Universitat de Barcelona
  • Fons d’Art de la Universitat Politècnica de València
  • Fons d’Art de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona)
  • Fundació Internacional Josep Carreres (Barcelona)
  • Fundació Banc Sabadell Atlántico
  • Fundació Caixa Penedès (Vilafranca del Penedès)
  • Fundació Caixa Manresa
  • Fundació "la Caixa" (Barcelona)
  • Fundació Art Castellblanch (Barcelona)
  • Fundació Mil·lenari del Cister (Monestir de Santa Maria de Poblet)
  • Fundació Privada Vallès Oriental per a Disminuïts Psíquics (Granollers)
  • Institut d’Estudis Catalans (Barcelona)
  • Institut d’Estudis Catalans (París)
  • Institut d’Estudis Ilerdencs (Lleida)
  • Liangzhu Center of Arts de Hangzhou (Xina)
  • Museu Español de Arte Moderno (actual Centro de Arte Reina Sofia) (Madrid)
  • Museu d’Art Modern (MAMT) (Tarragona)
  • Museu Comarcal de la Garrotxa (Olot)
  • Museu de la Rioja (Logronyo)
  • Museu Salvador Vilaseca (Reus)
  • Pallazo Governo d’Arezzo (Itàlia)

Referències[modifica]

  1. «Domènec Corbella i Llobet». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Corbella i Llobet, Domènec. Entendre Miró. Anàlisi del llenguatge mironià a partir de la Serie Barcelona 1939-44. Barcelona: Edicions UB, 1993, p. 144. ISBN 978-84-475-0452-7 [Consulta: 21 juliol 2018]. 
  3. Corbella Llobet, Domènec. Anàlisi del sistema idiolectal de la sèrie Barcelona de Joan Miró (morfogènia i composició) (Tesi) (en català), 01-01-1986. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts, 01-01-1986, p. 1235. 
  4. Corbella i Llobet, Domènec. 關於本書—瞭解米羅. Taiwan: Artist Publishing Co., 1997 i 2007. ISBN 978-957-9530-70-5 [Consulta: 21 juliol 2018]. 
  5. «Els estímuls olfactius en la creativitat artística». [Consulta: 23 setembre 2018].
  6. «La realitat assetjada: concepte, procés i experimentació artística». [Consulta: 21 setembre 2018].
  7. «IdRA».
  8. «Amazon.es: domenec corbella». [Consulta: 23 setembre 2018].
  9. Diversos autors. Pels camins mudables de la pintura. Assaigs sobre l'obra de Domènec Corbella. (en català). Barcelona: Edicions UB, 2011, p. 140. ISBN 978-84-475-3546-0. 
  10. «Domènec Corbella» (en català). [Consulta: 23 setembre 2018].
  11. «Corbella. De la pintura existencial a l'essencial | Biblioteca virtual Ramon Berenguer IV - Diputació de Tarragona» (en ca). [Consulta: 21 juliol 2018].
  12. «Exposicions de Domènec Corbella» (en castellà). [Consulta: 21 setembre 2018].
  13. Martí i Castell, J. De la pintura existencial a l'essencial.. Barcelona: Viena, 2006, p. 158. ISBN 84-8330-403-1 [Consulta: 21 juliol 2018].