Domènec Corbella i Llobet

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaDomènec Corbella i Llobet
Modifica dades a Wikidata

Domènec Corbella i Llobet (Vallfogona de Riucorb, Tarragona, 1946) pintor i escriptor. Professor de la Universitat de Barcelona des del 1975 i de l’Escola Superior de Disseny (ESDi-URL) (1990-93). És Catedràtic de pintura, actualment Emèrit de la Universitat de Barcelona.

Es formà a Llotja, a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona (1965-1969) i a la Universitat Internacional de l’Art de Florència (1969-70), així com a les Acadèmies de Belles Arts de Florència i Urbino (1970-71). Realitzà estudis de doctorat en filosofia i arquitectura, i el 1985 es doctorà a la Universitat de Barcelona, amb una tesi sobre la Sèrie Barcelona de Joan Miró, editada per Edicions UB amb motiu l’Any Miró’1993 sota el títol Entendre Miró, i traduïda al xinès el 1997. Premiat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya el 2003, per un projecte d’Innovació Docent. Professor del màster de Creació Artística Contemporània des de la seva fundació el 2009, on hi gestà el Laboratori de Pintura Cognitiva, desenvolupant diferents experiències sensorials, fisiològiques, musicals, i olfactives, que ha presentat en diversos congressos com: Fine Art European Forum Biennal Conference (Granada,2013); Conference “And painting”, Centro de Investigaçao em Belas Artes (Lisboa,2014); III Congreso Nacional sobre Educación Superior de las Artes (Sonora,Mèxic,2017); International Congress on

Contemporary European Painting (Porto,2017). Ha estat coordinador del Programa de doctorat: La realitat assetjada: concepte, procés i experimentació artística (2015-17).

Professor visitant convidat de les següents universitats: Accdemia di Belle Arti di Bologna (1992); Accademia di Belle Arti Pietro Vannucci di Perugia (1998); Pontificia Universidad Católica del Perú (2004); National Dong Hua University; National Kaohsiung Normal University i National Sun Yat-Sen University (Taiwan); Institut Seni Indonesia Denpasar; Green School (Indonèsia) (2014); Universidad de Sonora (Mèxic); China Academy of Art de Hangzhou; Comunication University of China de Beijing (Xina) (2017).

Membre investigador de l’i2ADS, Instituto de Investigaçao em Arte Design e Sociedade de la Universidade de Porto, i de l’Institut de Recerca de l’Aigua de la UB. Coordinador científic de la Jornada internacional sobre l’Art de l’Aigua (2015) i del Simposi Internacional l’Aigua i l’Espai Públic (2016), així com col·laborador de la Fundació Institut Confuci de Barcelona.

Trajectòria artística[modifica]

Va fer la primera exposició personal el 1971 al Palazzo Strozzi de Florència, i d’aleshores ençà n’ha fet 58 més, entre les quals destaquen les de la Sala Montcada de la Fundació “la Caixa”; la Sala Parés de Barcelona; La Galeria de Sant Cugat; el Museu d’Art Jaume Morera de Lleida; el Museu d’Art Modern de Tarragona; el Centre d’Art d’Escaldes Engordany (Andorra); el Centre d’Estudis Catalans de París; les Universitats Politècniques de Barcelona i València; l’Université de Toulouse le Mirail; el Museu de Montserrat; les diputacions de Tarragona i de Guadalajara; el palazzo delle Statue d’Arezzo (Itàlia) i a la Galeria del Paranimf de la Universitat de Barcelona i en especial la realitzada a Liangzahu Center of Arts de Hanhgzou.

D’altra banda, la seva obra ha estat seleccionada en importants biennals internacionals de gravat i de pintura, com ara a Frechen i Leverkusen (Alemanya), Estocolm (Suècia), Grenchen (Suïssa), Épinal i Cotlliure (França), Ljubljana (Eslovènia), Okinawa i Tòquio (el Japó) i Seül (Corea).

La seva obra és present en diversos fons públics i col·leccions, entre els quals destaquen el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia de Madrid; el Museu d’Art Modern de Tarragona; el Museo de la Rioja; la Col·lecció Testimoni de “la Caixa”; la Universitat de Barcelona; la Universitat Rovira i Virgili; les abadies de

Montserrat i de Poblet; el Banc Sabadell; el Banc Agrícola i Comercial d’Andorra, i els governs provincials de Tarragona, Guadalajara i Arezzo, entre d’altres.

Característiques de l’obra[modifica]

Una vegada superats els condicionants formatius, des del 1969 ha evolucionat professionalment en la pintura, tot investigant diferents llenguatges contemporànis.

  • Etapa Existencialista (1969-1970), La seva obra reflecteix inquietud, insatisfacció, que es fa ostensible mitjançant morfologies corporals rebolcades, contorsionades i deformades, de manera que es fa palpable un esperit existencialista i incorformista.
  • Etapa Informal (1975-198), la seva obra traspua torbament, neguit, angoixa, passió i destrucció que es fan evidents mitjançant una gestualitat exultant, d’aquí que podem convenir que es mou dins d’un esperit informalista.
  • Etapa Expressionista (1985-1990), es redefineix la presència humana de manera sensual, amorosida i pulsional, tractada cromàticament, de manera que el color matèria perfila diccions i factures ambientalistes pròximes a una concepció paisatgística i perfilant un esperit expressionista.
  • Etapa Mediterrània (1991-1996), la seva obra és motivada per la temàtica i pel mite del Mediterrani que fan acte de presència amb extrema lluminositat, així com una major concreció de la figuració idealitzada, la qual cosa ens remet a l’esperit mediterràni.
  • Etapa Intimista (1997-2002) s’endinsa en una temàtica més propera i quotidiana, com la flora, la fauna, les fonts, els jardins, les terrasses, els conreus de la Vall del Corb, de manera que es dibuixa un esperit intimista.
  • Etapa Essencial (2003-2006), es dedica exclusivament al paisatge a partir de diferents indrets motivadors, bàsicament la Vall del Corb i la Toscana italiana, tot destacant aspectes puntuals, emblemàtics o essencials.
  • Etapa Zen (2007-2012), l’interès per l’estètica oriental el porten cada vegada més a una pintura meditativa, idealista, expansiva i cromàtica
  • Etapa Taoista (2013-2018), la seva incursió al món oriental és cada vegada més manifesta, de manera que s’encamina de manera natural vers una estètica pictòrica

Publicacions[modifica]

Corbella, Domènec. Entendre Miró: anàlisi del llenguatge mironià a partir de la Sèrie Barcelona, 1939-44. Barcelona: Publicacions Universitat de Barcelona, 1993

Corbella, Domènec. Vallfogona, aigua i poesia a la Vall del Corb. Barcelona: Claret: Vallfogona de Riucorb : Parròquia de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb, 1999

Corbella, Domènec. Vallfogona de Riucorb. Imatge i memòria. Sant Vicent de Castellet: Farell ; Vallfogona de Riucorb: Parròquia de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb, 2003

Corbella, Domènec 2008. El Rector de Vallfogona i l’humor clerical català

Corbella, Domènec. L’escultura sublimada. Sant Pere dels Bigats de Vallfogona de Riucorb. Barcelona: Publicacions i Edicions Universitat de Barcelona, 2010

Corbella, Domènec. Des del cor de la pintura: assaigs d’art i de recerca estètica. Barcelona : Universitat de Barcelona, 2012

Corbella, Domènec; Gironès, Alberto. Arquitectura i patrimoni de la Comanda de Vallfogona de Riucorb. Vallfogona de Riucorb: Ajuntament de Vallfogona de Riucorb, 2012

Corbella, Domènec; Ferreira, Antonio Quadros. Água: Porto / Aigua: Barcelona. Porto: Universidade do Porto, 2014

Corbella, Domènec. Rosa vermella. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2015

Corbella, Domènec. Vallis fecunda: paisatges de Vallfogona de Riucorb. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona ; Tarragona: Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, 2017

Com editor[modifica]

2009. El espíritu en la creatividad artística

2013. Non-finito. Els preludis de la pintura

2016. L’art de l’aigua. Aqua et ars in unum miscentur

2016. Cal·ligrafies xineses

2017. L’aigua i l’espai públic. Anàlisi dels efectes del canvi climàtic

Referències:

2006: Martí i Castell, J.: Corbella. De la pintura existencial a l’essencial. Barcelona: Viena

2011: AA.DD.: Pels camins mudables de la pintura. Assaigs sobre l’obra de Domènec Corbella.

Barcelona: Edicions UB.

Enllaços[modifica]

www.domenecorbella.com