Domenico Mezzadri
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Domenico Maria Mezzadri 30 gener 1867  San Rocco al Porto (Itàlia) | ||
| Mort | 8 desembre 1936 (69 anys) Chioggia (Itàlia) | ||
| Sepultura | Catedral de Chioggia | ||
| Bisbe diocesà | |||
| 2 juliol 1920 – ← Antonio Bassani – Giacinto Giovanni Ambrosi → Diòcesi: bisbat de Chioggia | |||
| Dades personals | |||
| Nacionalitat | Itàlia | ||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Es coneix per | Bisbe de Chioggia[1] | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | bisbe catòlic (1920–), sacerdot catòlic (1889–) | ||
| Consagració | Pietro Zanolini (en)  | ||
 | |||
Domenico Mezzadri (nom complet Domenico Maria Mezzadri, San Rocco al Porto, 30 de gener de 1867 - Chioggia, 8 de desembre de 1936) fou un religiós i bisbe italià. Va ser ordenat sacerdot l'11 d'agost de 1889 i fou rector en tres parròquies del Bisbat de Lodi. Es consagrà bisbe de Chioggia el 22 d'agost de 1920.
Estava sempre atent als problemes socials i laborals. Durant el seu ministeri va celebrar el primer Congrés Eucarístic diocesà, el 1923, i va proclamar a dues visites pastorals, el 1922 i 1930. El 1927 es va reobrir al culte l'Església de Sant Miquel a Brondolo i el 1935 va consagrar l'església dels caputxins al cementiri de Chioggia.[2]
Va administrar al bisbat fins a la seva mort el 8 de desembre de 1936. Va ser enterrat a la catedral diocesana amb els seus predecessors.
Referències
[modifica]