Dorotea Bárcena

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDorotea Bárcena
Dorotea Bárcena.jpg
Biografia
Naixement 9 juliol 1944
Oviedo
Mort 22 novembre 2016 (72 anys)
Activitat
Ocupació Actriu i directora de teatre

IMDB: nm0126579
Modifica les dades a Wikidata

Adoración Sánchez Bárcena, més coneguda com a Dorotea Bárcena (Oviedo, Astúries9 de juliol de 1944-Santiago de Compostel·la, La Corunya, 22 de novembre de 2016) va ser una actriu, dramaturga i directora de teatre.[1][2]

Trajectòria[modifica]

Diplomada en magisteri, va abandonar molt ràpid les funcions docents en el Col·legi dels Pares Jesuïtes de Vigo per dedicar-se de plenament al teatre, participant en 1970 en la creació, amb Julio Lago, del grup Esperpento Teatre Xove, un dels grups més actius de l'incipient teatre independent gallec.[3] En aquest grup va dirigir els espectacles Les bicicletes (1972, sobre un text d'Antonio Martínez Ballesteros), Històries del Zoo (1973, sobre un text d'Edward Albee) i L'Orgia (1973, sobre un text d'Enrique Buenaventura) i participa com a actriu en altres propostes com Els opositors, El venedor de peix o L'home que es va convertir en gos, a partir de textos d'Antonio Martínez Ballesteros, Miguel Cobaleda i Oswaldo Dragún, amb direcció de Julio Lago.

Va participar al mateix temps en la direcció i coordinació de les Jornades de Teatre que Esperpento Teatre Xove organitza a Vigo i que suposa la presentació a la ciutat de companyies com Els Joglars, Els Comediants, Ditirambe, José Luis Gómez, Aquelarre, Esperpento (a Sevilla), TEI (a Madrid), Gangarilla, Caterva, A-71, Plutja, La Picota, Teatre de la Ribera, Cisalla, Teatre del Mar, Teatre del Migdia o PTV.

El 1985 va participar com a actriu en el primer espectacle de Teatre de l'Atlántico, Xoana, creat a partir d'un text de Manuel Lourenzo amb direcció del propi Julio Llac. Va col·laborar en dramatúrgia i com a ajudant d'adreça del primer espectacle del Centro Dramático Galego, Woyzeck, dirigit per Julio Lago a partir del text amb el mateix nom de Georg Büchner, estrenat en 1984 i en 1985 va dirigir Follas Novas, una dramatúrgia pròpia a partir del poemari amb el mateix nom de Rosalía de Castro.

Amb la companyia Medusa va representar l'obra Mulliéribus, de la que també era a autora, en 1987 amb la direcció de Fernanda Lapa.[4]

També en 1987 va fundar la companyia Teatro de la Luna, en la qual va desenvolupar treballs com dramaturga, actriu i directora d'escena com en Sigrid era sólo una muñeca rota en 1989, Cabaret Al otro lado en 1991, o De picas, cruces y carabelas. Farsa de conquIsta i encomedas també en 1991.[5][6]

Durant 1988 va ser directora del Centro Dramático Galego. Posteriorment va realitzar treballs amb el Centre Dramàtic Nacional, participant en l'espectacle Martes de carnaval a partir de la coneguda obra de Ramón María del Valle-Inclán i dirigit per Mario Gas en 1995; amb La Factoria Teatre a La casa de América (1998, sobre un text d'Edward Thomas amb direcció de Cristina Domínguez) i amb el CDG en Xelmírez o la groria de Compostela (1999, sobre un text de Daniel Cortezón, amb direcció de Roberto Vidal Bolaño).[7]

Els seus treballs estan marcats per la immediatesa de la posada en escena però també per la necessitat de crear històries des d'una perspectiva de la dona i d'explicar-les utilitzant un altre punt de vista.[8]

Cal destacar, a més del descrit anteriorment, la varietat de les seves múltiples col·laboracions i treballs en àmbits variats com en cinema i televisió i els diversos premis rebuts al llarg de tota la seva trajectòria professional.

Obra[modifica]

Teatre[modifica]

Com a actriu[modifica]

  • La casa de la América (com "Mare", amb la Factoria Teatre; obra d'Edward Thomas, direcció de Cristina Domínguez Dapena).[9]
  • Regalo de sombras (com "Rosalía", amb el Centro Dramático Galego, obra i direcció de Roberto Vidal Bolaño).[10]
  • Xoana (amb Teatro del Atlántico; obra de Manuel Lourenzo, direcció de Julio Lago).[11][12]
  • De Piques, Creus i Caravel·les. Farsa de Conquista y Encargos (amb Teatro de Luna, obra i direcció de Roberto Salgueiro).[13]
  • Últimamente no duermo nada (amb Teatro de Luna, obra de Alber Ponte, direcció de Gina Piccirilli).[14]
  • Un cráneo agujereado (com "Mary Rafferty", amb Excéntricas Producciones Teatrales; obra de Martin McDonagh, direcció de Quico Cadaval).[15]

Com a autora[modifica]

  • El Agnus Di de una madre (com a "Mare", amb Teatre De Mari Gaila, coautora amb Julio Lago)[16]
  • Mulliéribus (com a "Reina", amb la Companyia Medusa amb direcció de Fernanda Llepassa)[4]
  • Sigrid era sólo una muñeca rota (amb Teatre de Luna)
  • Cabaret Al otro lado (amb Teatro de Luna; també com a directora)
  • La hermandad del Grial (amb Teatro de Luna; també com a directora)
  • Celestina (Fantasia para juguetes) (amb Teatro de Luna; també com a directora)
  • Entre bastidores (amb Teatro de Luna; també com a directora)
  • Las Troianas (amb Teatro de Luna)
  • Últimamente no duermo nada (amb Teatro de Luna)
  • Con flores a María (amb Teatro de Luna; també com a directora)
  • Medea (per a l'Olimpíada Cultural de Barcelona 92)
  • Martes de Carnaval (amb el Centre Dramàtic Nacional)
  • Casa de América (amb la Factoria Teatre)
  • Kvetch: El rosmón (obra de Steven Berkoff, amb la companyia Teatro del Murciélago)
  • Las mujeres del porvenir (amb Teatro de Luna amb direcció de Xan Cejudo).[17]

Com a directora[modifica]

Cinema i televisió[modifica]

  • Divinas palabras (Cinema, 1987)
  • El pianista (1999, com Ramona Baquero)
  • Los otros feriantes (Sèrie de la TVG)
  • Martes de carnaval (1991, TVE)
  • La mujer de tu vida (TVE)
  • El baile de lan ánimas (1993, com Dorotea)
  • Pepa y Pepe (1995, TVE)
  • ¿Quién da la vez? ( 1995, Antena3 TV)
  • Don Juan Tenorio (TVE)
  • Dame algo (Cinema, 1997 com Mare Superiora)
  • Una estraña mirada (1998, com cantineira)
  • Menudo es mi padre (Antena3 TV)
  • Nada eres para siempre (Antena3 TV)
  • Ilegal (2002, Sra. Rosario)
  • Periodistas (Tele 5)
  • Lentura (2004 com Àvia/Emparo)
  • Ernesto en 10 minutos (2005)
  • Maridos y mujeres (2006, TVG, com Gloria)
  • El show de los Tonechos (2005-2008, per la TVG, com Amadora)
  • Los muertos van a la presa (2008, com Maruxa)
  • Escoba!
  • Otro más (2011)
  • Lobos de Arga (Cinema, 2011)

Premis i esments[modifica]

  • Premi AGAPI a la Millor Interpretació Femenina per El baile de las ánimas.
  • Premi de la Crítica de Galícia a l'apartat d'Iniciatives Culturals.
  • Finalista com a millor autora teatral en gallec dels Premis MAX de les Arts Escèniques per l'obra Las mujeres del porvenir (2004).
  • Premi d'Honra Marisa Soto 2006.[21]

 Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]