Dream pop

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de gènere musicalDream pop
Orígens estilístics Rock alternatiu, Rock espacial, Ethereal Wave, Noise pop, Post-punk, Neopsicodèlia
Orígens culturals A finals dels anys 80, Regne Unit
Instruments típics Veus, Guitarra, Baix, Bateria, Sintetitzadors, Teclats
Popularitat al Mainstream Baixa, d'èxit limitat
Formes derivades Shoegazing, Música ambient
Origen Estats Units d'Amèrica
Creació 1982
Part de rock alternatiu
Modifica dades a Wikidata

El dream pop (en català també anomenat pop somiador o pop oníric) és un subgènere del rock alternatiu. Aquest terme el va utilitzar a finals dels anys 80 Alex Ayuli per tal de descriure la música de la seva banda, A.R. Kane[1] (més tard, ell mateix va fundar el seu propi segell discogràfic de dream pop).[2] Poc després, el periodista musical novaiorquès Simon Reynolds va usar el terme per descriure l'escena shoegazing del Regne Unit. A Reynolds se li atribueix generalment el mèrit de ser el primer crític d'utilitzar el terme "dream pop" per descriure el gènere de música. En la dècada dels 90, el dream pop i el shoegazing van ser termes regionals dependents i intercanviables entre si.[3][4]

Definició[modifica]

El dream pop es defineix com un subgènere atmosfèric de rock alternatiu que es fomenta tant de textures sonores com de melodia. Té com a característiques comunes les veus murmurades i la utilització d'efectes de guitarra, sovint produint un "mur de soroll".[5][6] El terme és utilitzat sovint, particularment en els EUA, per descriure bandes que van formar part de l"escena shoegazing, vista com una part del dream pop.[6][7][8] El terme és emprat per referir-se a la "immersió" en la música experimentada per l'oient.[7] Segons Simon Reynolds, el dream pop produeix experiències entusiàstiques i transcendents, sovint utilitzant una imatgeria narcòtica i mística.[6] El dream pop tendeix a focalitzar-se en les textures i els estats d'ànim en lloc de propulsius riffs de rock.[5] Les veus són generalment murmurades o cantades de manera xiuxiuejant, i les lletres sovint són introspectives o existencials.[5] Les portades dels àlbums acostumen a consistir en imatges borroses de tonalitats pastel o en austers dissenys minimalistes, o bé en una combinació d'ambdós estils.

Segells discogràfics com 4AD (Cocteau Twins, Pale Saints, Lush, Swallow), Creation Records (My Bloody Valentine, Slowdive, Ride), Sub Pop (Velocity Girl), Sarah Records (Secret Shine), Slumberland (Black Tambourine, Swirlies), Cherry Red (Blind Mr. Jones) i Vernon Yard han publicat significatius àlbums d'aquest gènere.

Història i influències[modifica]

El 1970, George Harrison va publicar el triple àlbum All Things Must Pass. La tècnica de producció mur de so emprada (en anglès, wall of sound) i els seus fluids arranjaments van permetre al periodista musical John Bergstorm acreditar l'àlbum com una influència en el dream pop.[9]

Influència sobre altres estils[modifica]

Imatge del grup My Bloody Valentine
El grup My Bloody Valentine actuant el 2013.

Shoegazing[modifica]

Article principal: Shoegazing

La variant més sorollosa i agressiva del dream pop va ser coneguda com a shoegazing. Grups com Lush, Slowdive, My Bloody Valentine, Starflyer 59, Chapterhouse, Catherine Wheel, Ride, Medicine i Levitation van encapçalar aquest estil. Aquestes bandes mantenien les qualitats atmosfèriques del dream pop, però afegien la intensitat d'influents grups post-punk com ara Sonic Youth and The Jesus and Mary Chain. El shoegazing va sorgir de l'entusiasme per les textures i els estats d'ànim del dream pop, al mateix temps que es rebutjaven les seves tendències més passives.[6] El shoegazing es va concentrar inicialment a Anglaterra a l'inici dels anys 90.

Desenvolupament posterior[modifica]

A finals dels anys 90 i a principis del 2000, grups com Sigur Rós, M83, Asobi Seksu i The Radio Dept. han estat descrits com a grups de dream pop. Grups com aquests a vegades també es descriuen d'estil nu-gaze.

Referències[modifica]

  1. «4AD - A.R. Kane» (en anglès). 4AD. [Consulta: 30 desembre 2014].
  2. «Dreampop - CDs and Vinyl at Discogs» (en anglès). Discogs. [Consulta: 30 desembre 2014].
  3. Wice, Nathaniel; Daly, Steven. Alt. Culture: An A-To-Z Guide to the '90s-Underground, Online, and Over-The-Counter (en anglès). HarperCollins, 1995, p. 73. ISBN 0-0627-3383-4. 
  4. Prown, Pete; Newquist, Harvey P. Legends of Rock Guitar: The Essential Reference of Rock's Greatest Guitarists (en anglès). Hal Leonard Corporation, 1997. ISBN 0-7935-4042-9. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Bogdanov, Vladimir. All Music Guide to Electronica: The Definitive Guide to Electronic Music (en anglès). 4a ed.. Backbeat Books, 2001, p. ix. ISBN 978-0-87930-628-1. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Reynolds, Simon. «POP VIEW; 'Dream-Pop' Bands Define the Times in Britain - New York Times» (en anglès). The New York Times, 01-12-1991. [Consulta: 30 desembre 2014].
  7. 7,0 7,1 Goddard, Michael. Resonances: Noise and Contemporary Music (en anglès). Bloomsbury Academic, 2013. ISBN 978-1-4411-5937-3. 
  8. Mendoza, Manuel The Dallas Morning News, 23-04-1992.
  9. Bergstrom, John. «George Harrison: All Things Must Pass | PopMatters» (en anglès). PopMatters, 13-01-2011. [Consulta: 30 desembre 2014].

Enllaços externs[modifica]