Dryas (gènere)
 Dryas drummondii  | |
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | aqueni |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Rosaceae |
| Subfamília | Dryadoideae |
| Gènere | Dryas L., 1753 Dryas |
| Nomenclatura | |
| Tipus | Dryas octopetala |
.svg){kind=icon}
Dryas és un gènere de plantes angiospermes de la família de les rosàcies (Rosaceae). Són plantes nadiues de les zones subalpines i subàrtiques d'Europa, Àsia i Amèrica del Nord.[1] Algunes espècies es fan servir com a plantes ornamentals en jardineria.
Descripció
[modifica]Acostumen a ser arbusts postrats, sovint formant coixinets, amb tiges llenyoses força ramificades i amb arrels adventícies, el primer any l'escorça és verda, a partir del segons s'enfosqueix, sovint esdevé negrosa. Les fulles són petites, habitualment caulinars, amb pecíol, amb estípules persistents i amb una forma que varia entre el·líptica, lanceolada, oblonga o obovada entre d'altres, el marge pot ser crenat, dentat, serrat o enter, de vegades també revolut, l'anvers acostuma a ser glabre, de vegades tomentós o amb pèls esparsos a la vena principal, de vegades pot ser rugós, el revers acostuma a ser tomentós. Les flors són solitàries i amb un pedicel llarg, acostumen a fer entre 13 i 20 mm de diàmetre, presenten un hipant amb pèls glandulars a la banda exterior, al periant el calze acostuma a tenir entre 8 i 10 sèpals i la corol·la entre 8 i 10 pètals, de vegades més, que habitualment són de color blanc o crema, però en alguns casos són grocs. A l'androceu hi ha molts estams, entre 50 i 130 unitats, i al gineceu molts carpels lliures, entre 60 i 150 unitats. El fruit és un aqueni, agregats d'aquenis sobre l'hipant que persisteix, cada aqueni amb l'estil persistent, acrescent i cobert de pèls.[2]
Taxonomia
[modifica]Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al primer volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[3][4]
Espècies
[modifica]Dins del gènere Dryas es reconeixen les 11 espècies següents:[1]
- Dryas ajanensis Juz.
- Dryas alaskensis Porsild
- Dryas drummondii Richardson ex Hook.
- Dryas grandis Juz.
- Dryas hookeriana Juz.
- Dryas incisa (Malyschev) Juz. ex Jurtzev
- Dryas integrifolia Vahl
- Dryas octopetala L.
- Dryas oxyodonta Juz.
- Dryas sumneviczii Serg.
- Dryas viscosa Juz.
Híbrids
[modifica]S'han descrit els següents híbrids naturals:[1]
- Dryas × chamissonis Spreng. ex Juz.
- Dryas × grandiformis Jurtzev
- Dryas × lewinii Rouleau
Sinònims
[modifica]Els següents noms científics són sinònims heterotípics de Dryas:[1]
- Dryadaea L. ex Kuntze
- Ptilotum Dulac
Història taxonòmica
[modifica]La classificació de Dryas dins de les rosàcies havia generat dubtes. Primer es va classificar en la subfamília Rosoideae, i després en la tribu Dryadeae amb els gèneres Chamaebatia, Purshia i Cercocarpus,[5] Els quatre gèneres comparteixen la capacitat de la fixació del nitrogen amb el bacteri Frankia. Tanmateix la recerca genètica recent apunta que la tribu Dryadeae podria ser parafilètica amb Dryas no relacionat estretament amb els altres tres gèneres.
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 «Dryas L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 12 abril 2026].
- ↑ «Flora of North America. vol. 3 Rosaceae, Dryas» (en anglès). eFloras: Missouri Botanical Garden i Harvard University Herbaria. [Consulta: 14 abril 2026].
- ↑ «Dryas L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 12 abril 2026].
- ↑ Linné, 1753, p. 501.
- ↑ Eriksson, Torsten (2003), "The Phylogeny of Rosoideae (Rosaceae) Based on Sequences of the Internal Transcribed Spacers (ITS) of Nuclear Ribosomal DNA and the trnL/F Region of Chloroplast DNA", International Journal of Plant Sciences 164: 197, doi:10.1086/346163, <http://www.biology.duke.edu/yoderlab/pdfs/2003,%20Eriksson%20et%20al,%20IJPS.pdf>
Bibliografia
[modifica]- von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). vol. 1. Estocolm: Laurentius Salvius, 1753.
- Huxley, A. (1992). New RHS Dictionary of Gardening. Macmillan [D. × suendermannii].
