Ducat de Fernandina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de títol nobiliariDucat de Fernandina
COA Dukedom of Fernandina.svg
Tipustítol nobiliari, ducat jurisdiccional i ducat Modifica el valor a Wikidata

El Ducat de Fernandina és un títol espanyol d'origen napolità atorgat en dues ocasions durant el segle xvi que, actualment i després d'un llarg plet judicial, és vigent dins de la Casa de Medina Sidonia, per Alonso González de Gregorio y Viñamata, hereu de la casa ducal de Medina Sidonia.[1]

El Ducat estenia la jurisidicció senyorial a la ciutat de Ferrandina, a la regió de la Basilicata; fins a l'any 1806, els ducs van exercir-hi el domini senyorial.

L'any 1505, el rei Ferran II d'Aragó, rei de Nàpols, va atorgar el Ducat a Joan Granai Castriota, comte de Copertino i nebot de Skanderbeg. El Ducat revertí de nou a la Corona aragonesa després de la mort sense descendència de l'única filla de Castriota.

L'any 1569, el rei Felip II de Castella atorgà de nou el Ducat a García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio, que havia estat virrei de Sicília i de Catalunya i era membre de la Casa de Villafranca del Bierzo fet que feu que, amb el pas del temps, el Ducat de Fernandina l'ostentava l'hereu de la Casa. El títol se succeí dins de la Casa i posteriorment quan aquesta s'incorporà a la de Medina Sidonia engruixí els títols d'una de les grans cases de la noblesa castellana.

L'any 1845 no es renovaren els drets successoris del títol i caigué en un llimb legal. No fou fins a l'any 1993 que el títol fou restaurat per Pilar González de Gregorio y Álvarez de Toledo, filla de la duquessa de Medina Sidonia. Amb la restauració s'iniciaren les disputes legals entre Pilar i un net de la duquessa, que obtingué finalment l'ús legal del títol.

A la dècada de 1630 consta que els ducs de Fernandina i marquesos de Villafranca disposaven d'un palau prop del convent dels Àngels a Barcelona, assaltat durant el Corpus de Sang el 1640,[2] que va acabar donant nom a l'actual carrer de Ferlandina.[3]

Ducs de Fernandina[modifica]

Titular Període
Primera creació per Ferran II d'Aragó
I Joan Granai Castriota 1505-1514
II Maria Castriota 1514-1548
Segona creació per Felip II d'Espanya
I García de Toledo Osorio 1569-1577
II Pedro de Toledo Osorio 1577-1627
III García de Toledo Osorio 1627-1649
IV Fadrique de Toledo Osorio 1649-1705
V José Fadrique de Toledo Osorio 1705-1728
VI Fadrique Vicente de Toledo Osorio 1728-1753
VII Antonio Álvarez de Toledo Osorio 1753-1733
VIII José Álvarez de Toledo Osorio 1733-1796
IX Francisco de Borja Álvarez de Toledo y Gonzaga 1796-1799
X Fadrique Álvarez de Toledo y Palafox 1799-1816
XI Pedro de Alcántara Álvarez de Toledo y Palafox 1816-1867
XII José Álvarez de Toledo y Silva 1867-1900
XIII Joaquín Álvarez de Toledo y Caro 1900-1915
XIV Joaquín Álvarez de Toledo y Caro 1915-1955
Rehabilitació per part de Joan Carles I d'Espanya
XV Pilar González de Gregorio y Álvarez de Toledo 1993-2012
Rehabilitació per Felip VI
Alonso González de Gregorio y Viñamata 2020-

Referències[modifica]

  1. «Empresario, amante del lujo y soltero: tenemos nuevo duque de Fernandina tras años de litigio» (en anglès), 16-07-2020. [Consulta: 4 novembre 2020].
  2. Scanu, Adrià Mainar. «Esguard Històric: Els fets del Corpus de Sang i l'inici de la Guerra dels Segadors (1640)», divendres, 7 juny 2019. [Consulta: 1r setembre 2020].
  3. Molas Ribalta, Pere «Com es rebia un "grande" a Barcelona». Revista Pedralbes, 2003, pàg. 375-394.