Fàbrica de productes químics de Joan Gualbert Subirà

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióFàbrica de productes químics de Joan Gualbert Subirà
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusedifici residencial
fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Història
Data de dissolució o abolició1865 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Localització geogràfica
Map

La Fàbrica de productes químics de Joan Gualbert Subirà, actualment desapareguda, era situada als carrers de Ferlandina i de Joaquín Costa del Raval de Barcelona.

Història[modifica]

Palau[modifica]

Segons la documentació notarial, Jaume Desbrull i de Peramola, senyor de Peramola, va adquirir el 1547 una casa amb hort al darrere del Convent dels Àngels a Galceran Albanell.[1][2] A la dècada del 1630, el casal era habitat per García Álvarez de Toledo y Mendoza, marquès de Villafranca del Bierzo i duc de Fernandina, que acabaria donant nom a la finca, i per extensió al carrer.[3] Essent almirall de les galeres del rei d'Espanya, va atreure l'odi de la població, i el 12 de maig del 1640, durant la Revolta dels Segadors, hagué de refugiar-se a les Drassanes amb el comte de Santa Coloma.[4]

El 1831, el baró Pedro de Alcántara de Navarrete y de la Torre (1802-1855)[5] va demanar permís per a reedificar una part de la tanca de l'hort d'en Ferlandina,[6] que resseguia gran part de la vora del carrer, conegut antigament com a Cap de Tàpies.[4] El 1833, després d'un incendi que desvastà el seu palau,[7] situat als carrers de la Mercè i de les Pulleres (actualment de Louis Braille), va establir en emfiteusi el del carrer de Ferlandina (que es trobava en mal estat) al comerciant i terratinent Rafael Sabadell i Barnús,[8] amb l'obligació d'invertir-hi en millores 3.000 lliures en el termini de tres anys.[9] En aquesta època, Sabadell i altres propietaris de la zona promogueren l'obertura de diversos carrers, entre ells el de Ponent (actualment Joaquín Costa), que anava del del Peu de la Creu fins al de Ferlandina.[10]

Plànol de la zona dels carrers de Ferlandina, Peu de la Creu i Riera d'en Prim alta, amb la proposta d'obertura de nous carrers pels propietaris Rafael Sabadell, Antoni Nadal i Vicent, Erasme de Janer i de Gònima i Vicenç Genovart (1834)
Quarteró núm. 53 de Garriga i Roca (c. 1860)

Fàbrica[modifica]

El 1837, els fabricants de productes químics Joan Gualbert Subirà i Amils i Ramon Monroig i Valls iniciaren la producció de clorur de calci decolorant, que va merèixer una medalla d'argent a l’Exposició de Madrid del 1841.[11][12] Posteriorment, fabricaren àcids, però després de l'Exposició de Barcelona del 1844, Monroig decidí separar-se i dedicar-se als colorants.[11][12] Subirà s'instal·là a l'antic casal del carrer de Ferlandina,[11] i participà amb àcid sulfúric a l'Exposició de Madrid del 1845,[13] on tornà a guanyar la medalla d'argent.[14] El 1850, hi guanyà una menció d'honor amb nitrat de plom, amoníac, sulfat de sodi, àcid nítric i àcid muriàtic (clorhídric).[13][11]

El 1857, va ampliar les instal·lacions amb una parcel·la veïna (que havia format part de l'hort) adquirida a Ramon Salvadó, gerent de la societat La Propagadora del Gas.[15] El 1860, es va presentar a l'Exposició Industrial de Barcelona,[16] rebent els elogis del cronista Francisco de Orellana.[11][17] Va morir el 1865,[18] i amb ell la seva fàbrica,[12] que s'anunciava així als anuaris de l'època:[19] «Poniente, 18 y 24, fábrica de productos químicos. Ácidos sulfúrico, nitrico y muriatico. Sulfatos de sosa y de magnesia. Nitratos de plomo y de cobre. Sal de estaño. Mordientes para la tintura. Barnices. D. Juan Gualberto Subirá.».[20] El seu inventari post mortem descriu quatre «quadres» de planta baixa, que acollien nombrosos elements de maquinària, tals com fogons, cambres de plom per a fabricar àcid sulfúric, calderes de coure i ferro, i altres utensilis.[21][22] Segons Víctor Balaguer, al palau (on Subirà tenia una col·lecció de monedes),[23][24] encara hi havia restes dels enteixinats dels salons i alguns finestrals de la galeria que el coronava.[4]

Posteriorment, els terrenys del palau foren parcel·lats i s'hi construïren edificis com les cases del carrer de Ponent, 30-32 i de Ferlandina, 35, projectades el 1868 pel mestre d'obres Francesc Batlle i Felip per a Magí Vallbé.[25]

Projecte de perllongació del carrer de Ponent (1860)

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Galcerán de ALBANELL y DURALL». geneanet. Martín Rodríguez.
  2. ↑ AHPB, notari Geroni Mollet, 28-2-1547.
  3. ↑ Molas Ribalta, 2003, p. 379.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Balaguer, Víctor. Las calles de Barcelona, tomo I, 1865, p. 416-417. 
  5. ↑ de Fluvià i Escorsa, 2003, p. 23-24.
  6. ↑ «Pere Alcántara de Navarrete. Baró de Peramola. Ferlandina. Reedificar un tros de la tanca de l'hort». C.XIV Obreria C-109. AHCB, 06-11-1831.
  7. ↑ de Fluvià i Escorsa, 2003, p. 24.
  8. ↑ «Rafael SABADELL BARNUS». geneanet. Patricia Coma.
  9. ↑ AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/37, f. 305-308v, 13-12-1833.
  10. ↑ «Obertura dels carrers de Ferlandina i altres per Rafael Sabadell, i altres». Q136 Obres públiques 3/1 81. AHCB, 09-02-1833.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Cabana, 1992a.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Cabana, 1992b.
  13. ↑ 13,0 13,1 Caveda y Nava, José. Memoria sobre los productos de la industria española reunidos en la exposición pública de 1850, 1851, p. 233. 
  14. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 388. 
  15. ↑ AHPB, notari Francesc Gomis, 24-8-1857.
  16. ↑ Catálogo de la Exposición Industrial y Artística de Productos del Principado de Cataluña, 1860, p. 19. 
  17. ↑ de Orellana, Francisco. Reseña completa descriptiva y crítica de la exposición industrial y artística de productos del principado de Cataluña, 1860, p. 168-169. 
  18. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 16-11-1865, p. 11026. 
  19. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 146, 281. 
  20. ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 21, 22, 119, 452, 774, 925, 926. 
  21. ↑ AHPB, notari Gabriel Josep Minguell, manual 1.368/5, f. 875-886v, 17-11-1865.
  22. ↑ Modificació del PEPPAHA al districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (Fàbriques i Cases Fàbrica). Ajuntament de Barcelona, 2018, p. 28-29. 
  23. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 78. 
  24. ↑ de Bofarull, Antoni. Guía cicerone de Barcelona, aumentado, correjido y vindicado, 1855, p. 226. 
  25. ↑ «Magin Vallbé. Ponent (ara: Joaquin Costa, 32). Enderrocar i construir». Q127 Foment 1926 C. AMCB, 08-07-1868.

Bibliografia[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fàbrica_de_productes_químics_de_Joan_Gualbert_Subirà&oldid=33370440»