Ducat de Fernandina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 03:12, 21 juny 2015 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

El Ducat de Fernandina és un títol espanyol d'origen napolità atorgat en dues ocasions, totes dues al segle XVI, i que, actualment, és vigent, després d'un llarg plet judicial, dins de la Casa de Medina Sidonia, per Alonso González de Gregorio y Viñamata, hereu de la casa ducal de Medina Sidonia.

El Ducat estenia la jurisidicció senyorial a la ciutat de Fernandina, a la regió de la Basilicata; fins a l'any 1806, els ducs varen exercir el domini senyorial.

L'any 1505, el rei Ferran II d'Aragó, rei de Nàpols, va atorgar el ducat a Joan Granai Castriota, comte de Copertino i nebot de Skanderbeg. El ducat revertí de nou a la Corona aragonesa després de la mort, sense descendència, de l'única filla de Castriota.

L'any 1569, el rei Felip II de Castella atorgà de nou el ducat a García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio que havia estat virrei de Sicília i de Catalunya i era membre de la Casa de Villafranca del Bierzo fet que féu que, amb el pas del temps, el ducat de Fernandina l'ostentava l'hereu de la Casa. El títol se succeí dins de la Casa i posteriorment quan aquesta s'incorporà a la de Medina Sidonia engruixí els títols d'una de les grans cases de la noblesa castellana.

L'any 1845, no es renovà els drets successoris del títol i caigué en un llim legal. No fou fins a l'any 1993 que el títol fou restaurat per Pilar González de Gregorio y Álvarez de Toledo, filla de la duquessa de Medina Sidonia. Amb la restauració s'iniciaren les disputes legals entre Pilar i un nét de la duquessa qui obtingué, finalment, l'ús legal del títol.

Ducs de Fernandina

Titular Període
Primera creació per Ferran II d'Aragó
I Joan Granai Castriota 1505-1514
II Maria Castriota 1514-1548
Segona creació per Felip II d'Espanya
I García de Toledo Osorio 1569-1577
II Pedro de Toledo Osorio 1577-1627
III García de Toledo Osorio 1627-1649
IV Fadrique de Toledo Osorio 1649-1705
V José Fadrique de Toledo Osorio 1705-1728
VI Fadrique Vicente de Toledo Osorio 1728-1753
VII Antonio Álvarez de Toledo Osorio 1753-1733
VIII José Álvarez de Toledo Osorio 1733-1796
IX Francisco de Borja Álvarez de Toledo y Gonzaga 1796-1799
X Fadrique Álvarez de Toledo y Palafox 1799-1816
XI Pedro de Alcántara Álvarez de Toledo y Palafox 1816-1867
XII José Álvarez de Toledo y Silva 1867-1900
XIII Joaquín Álvarez de Toledo y Caro 1900-1915
XIV Joaquín Álvarez de Toledo y Caro 1915-1955
Rehabilitació per part de Joan Carles I d'Espanya
XV Pilar González de Gregorio y Álvarez de Toledo 1993-2012