Dulce Chacón

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaDulce Chacón
Calledulcechacon.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 3 de juny de 1954
Zafra
Mort 3 de desembre de 2003 (49 anys)
Madrid
Activitat professional
Camp de treball Poesia
Ocupació Escriptora i poeta
Gènere Poesia i teatre

Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Dulce Chacón (Zafra, Badajoz, 3 de març de 1954 - Madrid, 3 de desembre de 2003), fou una escriptora i poeta extremenya.[1][2]

Nasqué en el si d'una família tradicional, però més tard els seus ideals d'esquerres la van dur a intentar desempolsar els arxius de les execucions durant el franquisme o a oposar-se a la invasió de l'Iraq del 2003.

Quan tenia 12 anys, el seu pare va morir. La mare es va endur la família a Madrid, i Dulce i la seva germana bessona van anar a un internat, on va començar a escriure poesia per tal de fugir dels traumàtics canvis de la seva vida.

A l'octubre del 2003, li va ser diagnosticat un càncer en estat avançat. Moria el 3 de desembre del 2003. Deixava el seu marit, Miguel Ángel, i dos fills.[3]

Premis[modifica]

  • Premi de Poesía Ciudad d'Irún, per Contra el desprestigio de la altura, 1995
  • XXIV Premi Azorín, per Cielos de barro, 2000
  • Premi Libro del Año 2002, per La voz Dormida

Bibliografia[modifica]

Poesia[modifica]

  • Querrán ponerle nombre (1992)
  • Las palabras de la piedra (1993)
  • Contra el desprestigio de la altura (1995)
  • Matar al ángel (1999)
  • Cuatro gotas (2003)

Novel·la[modifica]

  • Algún amor que no mate (1996)
  • Blanca vuela mañana
  • Háblame, musa, de aquel varón (1998)
  • Cielos de barro (2000)
  • La voz dormida (2002)

Teatre[modifica]

  • Algún amor que no mate
  • Segunda mano, 1998

Altres[modifica]

  • Te querré hasta la muerte, 2003, pp. 61-64. Contes

Referències[modifica]

  1. «Biografía de Dulce Chacón». Lecturalia S.L.. [Consulta: 4 juny 2012].
  2. «Biografía de Inma Chacón». lecturalia.com. [Consulta: 25 febrer 2011].
  3. «Dulce Chacón pierde su batalla contra la muerte». El País, 04-12-2003.


Premis i fites
Precedit per:
José Luis Ferris
Bajarás al reino de la tierra
Premi Azorín
2000
Succeït per:
Luisa Castro
El secreto de la lejía