Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Edicions Alfons el Magnànim)
Infotaula d'organitzacióInstitució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació
EpònimAlfons el Magnànim Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuscentre d'estudis
editorial Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1947
Activitat
Membre deUnió d'Editorials Universitàries Espanyoles Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Part deConsell Superior d'Investigacions Científiques
Diputació de València Modifica el valor a Wikidata
Lloc webalfonselmagnanim.net… Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació[1] és un organisme cultural creat en 1948 per la Diputació Provincial de València, vinculat al Consell Superior d'Investigacions Científiques. Actualment està integrat en l'àrea de cultura de la Diputació de València i té la seu al Centre Cultural la Beneficència, a la ciutat de València. El seu nom es un homenatge al rei Alfons el Magnànim, que comptava amb una de les biblioteques més importants del seu temps, i el seu segon nom a la Institució Valenciana d'Estudis i Investigació.

Objectius[modifica]

La Institució és una de les principals editorials públiques valencianes (amb un catàleg de més de 1.300 llibres i revistes)[2] i els seus objectius principals són la promoció i difusió de la recerca científica i l'estudi de les humanitats, especialment en les qüestions culturals que afecten la societat valenciana, i establir i mantenir la relació adequada amb altres organismes similars, tant valencians com estatals i internacionals. Entre altres activitats, convoca anualment els Premis València de narrativa, de poesia i, des de 2016, també d'assaig.[3][4]

Organització[modifica]

Està regida per un consell d'administració, del qual és president des de 2015 el diputat de Cultura, Xavier Rius i Torres, per representants de tots els grups polítics, pel director i pels directors d'Institut.

Originàriament era dividida en sis seccions que ha ampliat fins a tenir-ne més de vint-i-cinc. Des del 2016 està dividida en quatre Instituts: Institut de Ciències Socials i de la Cultura; Institut de Ciències Fisiconaturals, Institut d'Història i Institut d'Humanitats i de Patrimoni.[5] Actualment la direcció del Magnànim recau en Vicent Flor;[6] Antonio Ariño és el director de l'Institut de Ciències Socials i de la Cultura;[7] Vicent Martínez, de l'Institut de Ciències Fisiconaturals; Ismael Saz, de l'Institut d'Història, i Anacleto Ferrer de l'Institut d'Humanitats i de Patrimoni.[8]

Les publicacions de la Institució es distribueixen en diverses col·leccions, com la d'«Estudis Universitaris» i «Arxius i Documents», entre moltes altres. Des del 2016, Enric Sòria dirigeix la «Biblioteca d'Autors Valencians»;[9] Román de la Calle, les col·leccions «Fonaments», «Arts Plàstiques» i «Itineraris»;[10] Emili Piera, la col·lecció «Papers de Premsa»;[11] Jaime Siles, la col·lecció «Estudis Clàssics»; Josepa Cucó i Beatriz Santamarina, la d'Antropologia,[12] i Joaquim Rius la revista Debats.[13]

Des de 2016 la Institució és membre de l'Associació d'Editors del País Valencià.

Història[modifica]

Els orígens del Magnànim estan en la segona meitat de la dècada de 1940, quan, a iniciativa del CSIC, es creen diferents centres d'estudis de caràcter provincial enfocats als estudis locals.[14] La proposta es presentà el 22 d'abril de 1947, i només tres dies després seria aprovada.[15] El 19 de febrer de 1948,[16] la Diputació Provincial de València aprova el reglament de la Institución de Estudios Valencianos Alfonso el Magnánimo[17] com a centre actiu d'investigacions i estudis locals de caràcter cultural i científic. La iniciativa fou del ponent de cultura de la Diputació, Felipe María Garín,[17] de bastir una entitat lligada al franquisme i adequar l'obra cultural de la diputació al desenvolupament provincial, com a alternativa al Centre de Cultura Valenciana. Els estatuts s'elaborarien sobre la base dels de l'Institut d'Estudis Ilerdencs.[15] La institució quedaria oficialment inaugurada el 6 de desembre de 1948, amb seu al Palau de la Generalitat.[18]

La seua direcció restà en mans d'un patronat o Consell Ple regit pel president de la Diputació de València (aleshores Adolfo Rincón de Arellano), el rector de la Universitat de València, i els presidents del Centre de Cultura Valenciana i de Lo Rat Penat. El primer director de la Institució fou Arturo Zabala, funcionari de la mateixa Diputació. Gaudí aviat de gran prestigi gràcies a l'entitat dels seus col·laboradors (gent com Lluís Pericot, Manuel Sanchis Guarner, Miquel Tarradell, Germà Colón, Miquel Dolç, Francesc Almela i Vives, Antoni Igual Úbeda, Joseph Gulsoy, Xavier Casp, Julio Caro Baroja, Martí de Riquer, Octavi Saltor, Miquel Batllori i molts altres).[19]

Des del 1950 va crear el Premi València en modalitats de poesia, narrativa i teatre, així com cicles de conferències. També va crear l'Institut de Literatura i Estudis Filològics (ILEF). El 1961 creà els premis Cerdà Reig.[20]

En 1975 es va produir una reestructuració mitjançant la qual es va passar de 32 serveis o instituts a 21.[21]

El 1985, després d'uns anys d'escassa activitat, va ser reestructurat per a formar part d'un nou ens: la Institució Valenciana d'Estudis i Investigació (IVEI), constituïda per consorci entre la Diputació i la Conselleria de Cultura de la Generalitat,[22] amb personalitat jurídica pròpia i regida per una junta de govern renovable per terços, per a preservar-ne una certa independència política. La IVEI mantingué la denominació «Alfons el Magnànim» com a marca editorial,[23] fins que va ser dissolta el 1997 i la Diputació reprengué l'antiga Institució Alfons el Magnànim.[24][25][26] La institució va reprendre parcialment l'activitat editorial que havia estat impulsada per la IVEI.[27] En 2016 canvia el seu nom pel d'Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i Investigació, en homenatge al desaparegut IVEI.[28]

Premis València de literatura[modifica]

Article principal: Premis València
Guardonats de l'edició de 2016.

Els premis València, també coneguts com a premis Magnànim per ser convocats per la Institució,[29] són uns premis de narrativa, poesia i assaig en valencià i castellà.[30] Des de 2016, també es convoquen els premis València Nova, per a escriptors menors de 31 anys.[4][31]

Revista Debats[modifica]

Article principal: Revista Debats
Presentació del número 130 de la revista Debats.

La revista naix en 1982,[32][33] vinculada la Institució Alfons el Mangnànim i amb voluntat renovadora.[34] Fins a desembre de 2015 va publicar 129 números.[34] El primer número va ser majoritàriament en valencià, llengua que va anar desapareixent ràpidament de la publicació en favor del castellà.[34]

L'etapa de la revista compresa en el període 2000-2015 fou dirigida per Rosa María Rodríguez Magda.

El dia 6 d'octubre de 2016,[35] es presentà la nova etapa de la revista sota la nova direcció del professor Joaquim Rius i Ulldemolins[36][33] al saló d'actes del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat de la Ciutat de València.[33] El primer número de la nova etapa, el 130, va ser el primer publicat íntegrament en valencià.[34] A més, es va fer una edició en castellà, i es publiquen anuaris en anglés.[34] L'objectiu de la nova etapa és el de consolidar una revista acadèmica de prestigi que siga capaç d'abastar un públic més ample que l'estrictament universitari.[34]

Referències[modifica]

  1. ↑ «La Institució Alfons el Magnànim es converteix en Centre Valencià d'Estudis i Investigació», 22-02-2016. Arxivat de l'original el 2016-05-09. [Consulta: 26 abril 2016].
  2. ↑ «Catàleg Magnànim gener 2016». Arxivat de l'original el 2016-03-30. [Consulta: 27 abril 2016].
  3. ↑ «Premis València 2016», 17-03-2016. Arxivat de l'original el 2016-04-05. [Consulta: 27 abril 2016].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Prop de 300 obres es presenten als nous premis València de la Institució Alfons el Magnànim». Cultur Plaza, 25-05-2016.
  5. ↑ «Canvis importants en la Institució Alfons el Magnànim», 23-02-2016. Arxivat de l'original el 2016-05-13. [Consulta: 26 abril 2016].
  6. ↑ «Flor anuncia una gran renovación en la Institució Alfons El Magnànim» (en castellà), 30-12-2015.
  7. ↑ «El vicerector Antonio Ariño dirigirà l'Institut de Ciències Socials i de la Cultura de la Institució Alfons el Magnànim», 25-04-2016.
  8. ↑ «La Institució Alfons el Magnànim se renueva al completo» (en castellà), 21-04-2016.
  9. ↑ «Enric Sòria dirigirà la Biblioteca d'Autors Valencians del Magnànim», 16-04-2016. Arxivat de l'original el 2016-05-09. [Consulta: 27 abril 2016].
  10. ↑ «El Magnànim recupera Romà de la Calle per a dirigir les col·leccions d'art», 13-05-2016.
  11. ↑ «El Magnànim recupera Papers de Premsa con los artículos de J. V. Aleixandre. Emili Piera se hará cargo de la colección para darle un nuevo impulso» (en castellà), 28-04-2016. Arxivat de l'original el 2016-05-13. [Consulta: 28 abril 2016].
  12. ↑ «Alfons El Magnànim se renueva» (en castellà), 22-04-2016.
  13. ↑ «El sociòleg Joaquim Rius serà el nou director de la revista Debats», 04-03-2016. Arxivat de l'original el 2016-05-13. [Consulta: 26 abril 2016].
  14. ↑ Gabarda Cebellán 1997, p. 7
  15. ↑ 15,0 15,1 Gabarda Cebellán 1997, p. 15
  16. ↑ Gabarda Cebellán 1997, p. 16
  17. ↑ 17,0 17,1 Gabarda Cebellán 1997, p. 9
  18. ↑ Gabarda Cebellán 1997, p. 24
  19. ↑ Cortés Carreres, Santi. València sota el règim franquista, 1939-1951: instrumentalització, repressió i resistència cultural. València: Institut de Filologia Valenciana, 1995, p. 258. ISBN 9788478265992. 
  20. ↑ Gabarda Cebellán 1997, p. 77-85
  21. ↑ Gabarda Cebellán 1997, p. 72-73
  22. ↑ Gabarda Cebellán 1997, p. 93
  23. ↑ Gabarda Cebellán 1997, p. 107
  24. ↑ Enguix, Salvador «La supresión del Instituto de Estudios Valenciano indigna a los sectores culturales». La Vanguardia, 18-07-1997, pàg. 34.
  25. ↑ Garcia Grau, Manuel. Les suspicàcies metòdiques: contrapunts i arguments sobre la literatura i la societat contemporànies. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2002, pàg. 103. ISBN 9788484153924. 
  26. ↑ Beltran, Adolf «El Constitucional rechaza el recurso contra la disolución de la IVEI» (en castellà). El País, 20-02-2001.
  27. ↑ Picó, Josep «Institució Valenciana d'Estudis i Investigació» (PDF). Catalonia Culture, núm. 3, 1987.
  28. ↑ «La Alfons el Magnànim da el primer paso para recuperar la extinguida IVEI». Levante-EMV, 23-02-2016.
  29. ↑ «El valencià, la transparència i la Cultura són els compromisos dels Premis Magnànim». La Veu PV, 27-10-2016.
  30. ↑ «Diputación de Valencia entrega los premios literarios Alfons el Magnànim 2014». La Vanguardia, 30-10-2014.
  31. ↑ Garsán, Carlos. «7 vides literàries: el premis de la Institució Alfons el Magnànim prenen vol». Cultur Plaza, 28-10-2016.
  32. ↑ «RC - Revistas - Crítica de la Cultura - Debats. Revista de cultura, poder i societat». www.revistasculturales.com. [Consulta: 5 octubre 2016].
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 Borràs, Xavi «Debats 3.0: el 'valencià' como lengua de investigación social». El Mundo, 07-10-2016.
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 34,3 34,4 34,5 Flor, Vicent «Nous debats». Debats. Revista de cultura, poder i societat. Institució Alfons el Magnànim [València], 130, 1, 2016, pàg. 4-5. ISSN: 0212-0585.
  35. ↑ «Presentación de la nueva etapa de la revista Debats» (en castellà). Las Provincias, 09-10-2016, pàg. 34.
  36. ↑ «Joaquim Rius pasa a dirigir «Debats» y abre la renovación de vargos en la IAM». Levante-EMV, 07-03-2016.

Bibliografia[modifica]

  • Gabarda Cebellán, Vicent. Institución Alfonso el Magnánimo. Institució Valenciana d'Estudis i Investigació. 1947-1997. València: Edicions Alfons el Magnànim-IVEI, 1997, p. 132. ISBN 84-7822-219-7. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Institució_Alfons_el_Magnànim_-_Centre_Valencià_d%27Estudis_i_d%27Investigació&oldid=32867099»