Edith Ainge
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1873 Anglaterra (Regne Unit) |
| Mort | 1948 (74/75 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | sufragista |
Edith Ainge (Anglaterra, 1873 - 1948) fou una sufragista estatunidenca, i una Sentinella Silenciosa.[1][2] Ainge entrà en el Partit Nacional de les Dones (NWP), dirigit per Alice Paul, amb l'objectiu d'aconseguir que la Denovena esmena a la Constitució dels Estats Units fos ratificada (la qual cosa ocorregué el 1920). Ainge fou arrestada unes cinc vegades des de setembre del 1917 fins a gener del 1919 per «assemblea il·legal» en les protestes del NWP; també va ser tresorera del NWP.[3]
Sufragi a Nova York[modifica]
Edith Ainge col·laborà amb el moviment per a obtenir el sufragi femení a l'estat de Nova York al 1915.[4] Ella encapçalava l'esdeveniment La Torxa de la Llibertat, en què sufragistes de Nova York, Nova Jersey i Pennsilvània van organitzar actes per conscienciar sobre la causa sufragista, i per a recaptar fons per al moviment.[5]
Nit de terror[modifica]
Després del seu treball pel sufragi de l'estat de Nova York, Ainge es traslladà a la ciutat de Nova York per a lluitar pel dret al vot de totes les dones estatunidenques. El 10 de novembre del 1917 les sufragistes Edith Ainge i Eleanor Calnan foren dues de les trenta-tres persones arrestades després de protestar davant la Casa Blanca a Washington, DC.[6] La protesta era pacífica, i 68 sufragistes es van manifestar per l'aprovació de la Denovena esmena a la Constitució. Ainge i Calnan portaven un rètol que deia: «Quant de temps se li ha de negar a les dones una veu en un govern que està reclutant els seus fills?» Ainge i altres sufragistes foren condemnades a seixanta dies de presó a l'asil Occoquan de Lorton (Virgínia) per «assemblea il·legal». A Ainge se la confinà en aïllament; moltes arrestades foren torturades, i l'esdeveniment ha estat anomenat la «Nit de Terror».[7]
Detenció del 1918[modifica]
La tornaren a arrestar per manifestar-se a la plaça de Lafayette el 15 d'agost del 1918.
Demostració de foc, 1919[modifica]
En les manifestacions de Watch Fire, a la plaça Lafayette, membres del NWP van cremar còpies dels discursos del president Woodrow Wilson en urnes. Ainge fou la primera a encendre la seua urna.[8] Les dones, incloent-hi Ainge, foren arrestades de nou.
Vida personal[modifica]
Edith Ainge nasqué a Anglaterra i emigrà als Estats Units quan era una xiqueta, al 1884. Els seus pares, William i Susan Ainge, tingueren deu fills.[9]
Referències[modifica]
- ↑ «Bicentennial Biographies No. 51 – 55 | Chautauqua County Historical Society». mcclurgmuseum.org. [Consulta: 31 juliol 2018].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Women's History». Mcclurg Museum.
- ↑ «Timeline – Making Women's History». sunyjcc.edu. Arxivat de l'original el 31 de juliol del 2018. [Consulta: 31 juliol 2018].
- ↑ «A Lesson In History». Washington State Business & Professional Women.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Publicity for Woman Suffrage». njwomenshistory.org. [Consulta: 31 juliol 2018].
- ↑ «‘Night of terror’: The suffragists who were beaten and tortured for seeking the vote». Washington Post. [Consulta: 31 juliol 2018].
- ↑ «Edith Ainge.Turning Point Suffragist Memorial». suffragistmemorial.org. [Consulta: 31 juliol 2018].
- ↑ «DETAILED CHRONOLOGY NATIONAL WOMAN’S PARTY HISTORY». American Memory.
- ↑ Delap, Lucy; DiCenzo; Ryan. Feminism and the Periodical Press, 1900-1918 (en anglés). Taylor & Francis, 2006. ISBN 9780415320283.