Vés al contingut

Eduardo Quintela Bóveda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEduardo Quintela Bóveda
Biografia
Naixement13 octubre 1891 Modifica el valor a Wikidata
San Cristovo de Cea (Ourense) Modifica el valor a Wikidata
Mortagost 1968 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióagent de policia Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Lleialtat Regne d'Espanya
República Espanyola
Bàndol Nacional
Dictadura franquista
Branca militar Cos General de Policia
Rang militar Inspector en cap
Comandant de (OBSOLET)Brigada Político-Social

Eduardo Quintela Boveda (San Cristovo de Cea, 5 de juliol de 1891[1] - Barcelona, agost de 1968)[2] fou un policia i repressor espanyol.

Inspector del Cos General de Policia des de 1917, durant la Segona República Espanyola va treballar per a Miquel Badia Capell. Durant la guerra civil espanyola era comissari cap de la Secció de Serveis Especials a Valladolid, on fou felicitat públicament el 1937 per la seva tasca en consolidar la pau pública.[3]

En acabar la guerra civil fou destinat a Barcelona, on va treballar amb Pedro Polo Borreguero i amb qui va detenir l'assassí de Miquel Badia i Capell, Justo Bueno Pérez.[4] El 1939 va assolir un gran èxit en detenir els membres de CNT Eliseu Melis Díaz i Antoni Seba Amorós, que actuaran de confidents per a ell fins que Melis fou assassinat el 1947 per membres de la CNT.[5] El 1941 fou nomenat cap de la Brigada d'Investigació social, però el 1945 es va dividir en Brigada Político Social i Servicios Especiales. Fou nomenat cap de la Brigada Político-Social a Barcelona el 1945.[6] El 2 de març de 1949 el grup Los Maños liderat per Quico Sabater i Wenceslao Jiménez Orive va intentar un atemptat contra ell als carrers Mallorca i Provença de Barcelona, però no anava al cotxe i en comptes mataren els falangistes Manuel Piñol Ballester i José Tella Bavoy, cap d'esports de la mateixa organització, i el xòfer Antonio Norte Juárez.[7] Es va proposar l'objectiu d'acabar amb el maquis llibertari a Barcelona mitjançant un bon sistema de delators i infiltrats que facilitaren la caiguda de dirigents com Josep Lluís i Facerias, metrallat al barri de Sant Andreu del Palomar el 30 d'agost de 1957.

Tot i jubilat a Galícia, el 1960 baixà amb el seu gos "bloodhound" per participar en la captura de Quico Sabaté.[8]

Referències

[modifica]