Eduardo Quintela Bóveda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaEduardo Quintela Bóveda
Naixement 1891
Galícia
Mort 1968 (76/77 anys)
Barcelona
Ocupació policia i Repressor
Lleialtat Flag of Spain (1785-1873 and 1875-1931).svg Regne d'Espanya
Flag of Spain (1931 - 1939).svg República Espanyola
Bandera del bando nacional 1936-1938.svg Bàndol Nacional
COA Spain 1945 1977.svg Dictadura franquista
Arma/servei Cuarto escudo CGP.png Cos General de Policia
Rang Cgppoliciagalon6.png Inspector en cap
Comandaments Brigada Político-Social
Modifica dades a Wikidata

Eduardo Quintela Boveda (Galícia, 1891 ? - Barcelona, agost de 1968)[1] fou un policia i repressor espanyol.

Membre del Cos General de Policia, durant la guerra civil espanyola era comissari cap de la Secció de Serveis Especials a Valladolid, on fou felicitat públicament en 1937 per la seva tasca en consolidar la pau pública.[2]

En acabar la guerra civil fou destinat a Barcelona, on va treballar amb Pedro Polo Borreguero i amb qui va detenir l'assassí de Miquel Badia i Capell, Justo Bueno Pérez.[3] El 1939 va assolir un gran èxit en detenir els membres de CNT Eliseu Melis Díaz i Antoni Seba Amorós, que actuaran de confidents per a ell fins que Melis fou assassinat en 1947 per membres de la CNT.[4] El 1941 fou nomenat cap de la Brigada d'Investigació social, però el 1945 es va dividir en Brigada Político Social i Servicios Especiales. Fou nomenat cap de la Brigada Político-Social a Barcelona en 1945.[5] El 2 de març de 1949 el grup Los Maños liderat per Quico Sabater i Wenceslao Jiménez Orive va intentar un atemptat contra ell als carrers Mallorca i Provença de Barcelona, però no anava al cotxe i en comptes mataren els falangistes Manuel Piñol Ballester i José Tella Bavoy, cap d’esports de la mateixa organització, i el xòfer Antonio Norte Juárez.[6] Es va proposar l'objectiu d'acabar amb el maquis llibertari a Barcelona mitjançant un bon sistema de delators i infiltrats que facilitaren la caiguda de dirigents com Josep Lluís i Facerias, metrallat al barri de Sant Andreu del Palomar el 30 d'agost de 1957.

Tot i jubilat a Galícia, el 1960 baixà amb el seu gos "bloodhound" per participar en la captura de Quico Sabaté.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]