Educación y Descanso

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióEducación y Descanso
Dades
Tipusorganització Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació14 desembre 1939 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Part deSindicat Vertical Modifica el valor a Wikidata

L'obra sindical Educación y Descanso (EyD) (en català, Educació i Descans) va ser una organització de tipus cultural i recreativa, dependent de l'Organització Sindical Espanyola,[1] que va existir a Espanya durant l'època de la dictadura franquista, entre 1939[Nota 1] i 1977. EyD estava dedicada a promoure i realitzar tot tipus d'activitats artístiques, culturals i esportives per part dels treballadors (en la terminologia franquista «productors»).[3]

Educació i Descans va arribar a constituir una de les organitzacions del règim amb més impacte entre els treballadors.[4]

Història[modifica]

EyD va ser fundada el 14 de desembre de 1939,[5][6] seguint el model de l'organització italiana Opera Nazionale Dopolavoro (OND) que havia existit durant el règim feixista de Mussolini.[2] Denominada en els seus començaments «Alegria i Descans», amb posterioritat l'organització adoptaria el seu nom definitiu.[Nota 2] En els seus primers anys d'existència l'organització va mantenir contactes amb l'organització nazi Kraft durch Freude, arribant a signar-se un conveni de cooperació entre ambdues en 1943.[8] Malgrat les seves iniciatives, durant la seva primera etapa d'existència l'organització va trobar no poques dificultats a causa de les caresties i a la difícil situació que existia en la postguerra.[9] Des de 1945 el nombre d'instal·lacions pertanyents a l'Obra Sindical es va incrementar de forma considerable.[10]

L'organització estava a càrrec del lleure i l'esplai dels treballadors,[11] comptant per als seus fins amb una xarxa de centres culturals, instal·lacions esportives (inclosos els «Parques sindicales», Parcs sindicals) i ciutats residencials. Al llarg de la seva història, EyD va construir albergs i residències on els obrers poguessin estiuejar de forma econòmica. Per la seva banda, els anomenats «Hogares de Educación y Descanso» (Llars d'Educació i Descans) es van encarregar de fomentar entre els treballadors la cultura, diversió, salut o l'esport.[11]

En la seva època van ser molt conegudes les activitats i exhibicions gimnàstiques que els grups d'Educació i Descans realitzaven anualment cada 1 de maig.[12]

Les activitats emparades per EyD s'estenien a grups de teatre, clubs de cinema, cors i danses[Nota 3] (que no han de ser confosos amb els Coros y Danzas (Cors i Danses) de la Secció Femenina de Falange), viatges i vacances, i sobretot competicions esportives, que culminaven en els denominats «Juegos Deportivos Sindicales» (Jocs Esportius Sindicals).[14] De fet, determinades activitats minoritàries com l'aeromodelisme, el tir amb arc, l'espeleologia o fins i tot els escacs i la filatèlia van tenir durant anys el seu millor nínxol en els grups d' EyD.

Educació i Descans va desaparèixer el 1977,[2] durant el desmuntatge de la Dictadura franquista i del Sindicat Vertical.

Àrees cobertes[modifica]

Les àrees cobertes per EyD s'agrupaven de la següent manera:

  • Extensió cultural (cors, bandes de música, orquestres, rondalles, teatre, dansa i ballet, agrupacions folklòriques) .
  • Art (agrupacions teatrals, competicions literàries, fotografia, clubs de cinema).
  • Turisme.
  • Hogares del Productor (Llars del Productor), residències, i la Ciutat Residencials de Perlora (Astúries) i de Tarragona.
  • Biblioteques.
  • Esports.

Grups d'empresa[modifica]

Per la seva banda, les grans empreses espanyoles del franquisme, sobretot les de l'INI, tenien molt a gala subvencionar als seus grups d'empresa d'Educació i Descans; d'entre tots ells va ser el més destacat, en quantitat i qualitat, el grup d'Ensidesa, que incloïa un club de gairebé tots els esports i moltes activitats artístiques i culturals.

Notes[modifica]

  1. Altres fonts, però, fixen la seva fundació el 1940.[2]
  2. El delegat nacional de Sindicats, Gerardo Salvador Merino, va ordenar canviar el nom per evitar que s'associés a l'organització amb la seva contrapart nazi.[7]
  3. Per exemple, el 1951, Educació i Descans tenia enquadrades 63 bandes de música, 204 orquestres, 90 grups corals, 462 de ball i dansa, i 84 quadres artístics; en total constiuían uns 44.000 afiliats a l'any.[13] En dates posteriors, la xifra d'afiliacions augmentaria de forma considerable.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Bowen, Wayne H. Spaniards and Nazi Germany: Collaboration in the New Order (en anglès). University of Missouri Press, 2000. 
  • Casanova, Julián; Gil Andrés, Carlos. Twentieth-Century Spain: A History (en castellà). Cambridge University Press. ISBN 978-1-107-01696-5. 
  • Delgado Gómez-Escalonilla, Lorenzo. Diplomacia franquista y política cultural hacia Iberoamérica, 1939-1953 (en castellà). Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas (Centro de Estudios Históricos), 1988. ISBN 84-00-06892-0. 
  • Gracia, Jordi; Ruiz Carnicer, Miguel Ángel. La España de Franco (1939-1975). Cultura y vida cotidiana (en castellà). Editorial Síntesis, 2001. 
  • Guerra, Ricardo A. Sobrevivir en Canarias (1939-1959) (en castellà). Madrid: Ediciones Idea, 2006. ISBN 84-96740-05-6. 
  • Marín, José María; Molinero, Carme; Ysàs, Pere. Historia política de España, 1939-2000 (en castellà). II. Madrid: Istmo, 2010. 
  • Molinero, Carme. La captación de las masas. Política social y propaganda en el régimen franquista (en castellà). Cátedra, 2005. 
  • Morcillo, Aurora G. The Seduction of Modern Spain. The Female Body and the Francoist Body Politic (en anglès). Rosemont Publishing, 2010. ISBN 978-0-8387-5753-6. 
  • Rivero, Antonio. Las leyes del deporte español. Análisis y evolución histórica (en castellà). Sevilla: Wanceulen Editorial deportiva, 2008. ISBN 978-84-9823-237-0. 
  • Ruiz Resa, Josefa Dolores. Los derechos de los trabajadores en el franquismo (en castellà). Dykinson, 2015. ISBN 978-84-9085-206-4. 
  • Suárez Fernández, Luis. Crónica de la Sección Femenina y su Tiempo (en castellà). Asociación Nueva Andadura, 1993. 

Vegeu també[modifica]