Vés al contingut

Walter Édouard Lidforss

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Edvard Lidforss)
Infotaula de personaWalter Édouard Lidforss

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 febrer 1833 Modifica el valor a Wikidata
parròquia de Mora (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 abril 1910 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Gustav Vasa (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Nord d'Estocolm, Kvarter: 13C Gravplats: 00052 (1910–) 59° 21′ 15″ N, 18° 01′ 26″ E / 59.35407°N,18.02383°E / 59.35407; 18.02383 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótraductor, professor d'universitat, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Lund Modifica el valor a Wikidata
AlumnesEmanuel Walberg Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsKarin Jensen, Gärda Lidforss af Geijerstam, Erik Lidforss, Bengt Lidforss, Hedvig Strömgren Modifica el valor a Wikidata

Project Gutenberg: 52189

Walter Édouard Lidforss (Mora, Comtat de Dalarna, 11 de febrer de 1833Estocolm, 9 d'abril de 1910) va ser un romanista suec. Es va interessar per la llengua catalana i va fer informes per a què Àngel Guimerà rebés el Premi Nobel.[1]

Estudià a la Universitat d'Uppsala i fou professor de literatures estrangeres a diferents universitats del país com la Universitat de Lund. Interessat per les llengües ibèriques, el 1870 va fer una estada a Catalunya i va conèixer els escriptors Francesc Pelagi Briz, Víctor Balaguer, Francesc Maspons i Labrós, els germans Eduard i Gaietà Vidal i Valenciano, entre d'altres.[1]

Anys després va col·laborar a la revista Lo Gay Saber, on el 1878 va publicar, traduït, un Quadro popular suec i un estudi sobre Lo Renaixement literari català.[2] En la seva explicació sobre l'interès dels romanistes per la cultura catalana explica que a Catalunya havia trobat esforços "a favor de lo bo, lo veritable i lo bell", i per això considera que la caultura catalana mereix "estima i simpatia". Uns anys després, el 1894, va publicar un nou article a la revista Ute och hemma on tornava a tractar la cultura catalana amb una breu presentació de Balaguer acompanyada de la traducció de Les esposalles de la morta.[1]

Com a traductor va ser conegut principalment per la seva traducció del Quixot de Cervantes el 1892 i la Divina Comèdia de Dante el 1903.[1] Va traduir al suec Les esposalles de la morta de Víctor Balaguer i estudià El Misterio de los Reyes Magos (1871), entre altres obres.[3]

Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1870)[2] i de l'Academia de la Historia de Madrid. Membre del comitè del premi Nobel, es relacionà amb Joaquim Miret i Sans a propòsit de la candidatura d'Àngel Guimerà, sobre qui va mostrar la seva admiració.[2] Mesos més tard es va acusar l'Acadèmia de bones Lletres de no haver complert els terminis fixats el 1906, fet que hauria dificultat l'obtenció d'un possible premi Nobel per a Catalunya. De fet, el primer informe de Lidforss sobre Guimerà va ser el 1907.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Walter Édouard Lidforss