Edward Bernays

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEdward Bernays
Edward Bernays cropped.png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Edward Louis Bernays Modifica el valor a Wikidata
22 novembre 1891 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 març 1995 Modifica el valor a Wikidata (103 anys)
Cambridge (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicJueus i blancs americans Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Cornell
DeWitt Clinton High School
Cornell University College of Agriculture and Life Sciences (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballRelacions públiques Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPsicòleg, periodista i escriptor de no-ficció Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeDoris Fleischman (1922–) Modifica el valor a Wikidata
FillsAnne Bernays Modifica el valor a Wikidata
ParesEli Bernays (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata i Anna Freud Bernays Modifica el valor a Wikidata
GermansJudith Bernays (en) Tradueix, Lucia Bernays (en) Tradueix, Hella Freud Bernays (en) Tradueix i Martha Bernays (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsIsaak Bernays ()
Sigmund Freud ()
Martha Bernays () Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
persona centenària
1892emigració Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm4949863 Modifica el valor a Wikidata

Edward Louis Bernays (Viena, Àustria-Hongria el 22 de novembre del 1891 i 9 de març del 1995) fou un pioner austroamericà del camp de les relacions públiques i de la propaganda, conegut com «el pare de les relacions públiques». Va mesclar les idees de Gustave Le Bon i Wildred Trotter amb les d'en Sigmund Freud, el seu oncle.[1] Va ser objecte d'una biografia completa de Larry Tye, The Father of Spin (1999). Posteriorment, d'un documental del 2002 d'Adam Curtis titulat The Century of the Self (El segle del jo).

La seva forma de treball es basava en el principi que les persones són irracionals, les seues decisions i accions són manipulables fàcilment. A partir d'aquest constat, aplicava el principi a la construcció de la propaganda. Bernays ha estat citat per la revista Life com un dels 100 americans més influents del segle xx.[2]

Referències[modifica]