Edward Linfoot
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Edward Hubert Linfoot  8 juny 1905 Sheffield (Anglaterra) |
| Mort | 14 octubre 1982 (77 anys) Cambridge (Anglaterra) |
| Sepultura | Cementiri de la parròquia de l'Ascensió (Cambridge), 5E8 52° 13′ 02″ N, 0° 05′ 59″ E / 52.217087°N,0.099788°E |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Princeton (1929–1931) Universitat de Göttingen (1928–1929) Universitat d'Oxford (1926–1928) Balliol College (1923–1926) King Edward VII School, Sheffield (–1921) |
| Tesi acadèmica | Applications Of The Theory Of Functions Of A Complex Variable (1929 ) |
| Director de tesi | Godfrey Harold Hardy |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques i astronomia |
| Ocupació | matemàtic, astrònom |
| Ocupador | Observatori de Cambridge (1948–1970) Universitat de Cambridge (1948–1970) Universitat de Bristol (1932–1948) Balliol College (1931–1932) |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Emil Wolf i Patrick Wayman |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Pares | George Edward Linfoot i Laura Clayton |
| Germans | Laura Margaret Linfoot |
 | |
Edward Linfoot (Sheffield, 8 de juny de 1905 - Cambridge, 14 d'octubre de 1982) va ser un matemàtic anglès.
Linfoot va estudiar al Balliol College de la universitat d'Oxford, en la qual es va doctorar el 1928 amb una tesi sobre funcions quasi-periòdiques.[1] Després de fer estudis post-doctorals a les universitats de Göttingen i de Princeton, va tornar a Anglaterra per a ser professor a la universitat de Bristol.[2] Mentre era a Bristol, potser influït per la Segona Guerra Mundial, la seva activitat de recerca es va anar inclinant des les matemàtiques pures cap a l'òptica, fins que el 1948 va ser nomenat sots directro del observatori i professor d'astronomia de la universitat de Cambridge,[3] càrrecs que va mantenir fins que es va retirar el 1970.
La seva obra purament matemàtica consta d'una vintena d'articles, tots ells anteriors a 1939,[4] entre els quals destaquen les seves col·laboracions amb Hans Heilbronn.[5] En el període posterior va publicar dos llibres molt influents en el camp de l'òptica:[6] Recent Advances in Optics (1955) i Fourier Methods in Optical Image Evaluation (1964).
Referències[modifica]
- ↑ Bell, 1984, p. 52.
- ↑ Fellgett, 1984, p. 219.
- ↑ Fellgett, 1984, p. 220.
- ↑ Bell, 1984, p. 57.
- ↑ Propp, 2020, p. 143.
- ↑ Fellgett, 1984, p. 222.
Bibliografia[modifica]
- Bell, J.L. «Obituary: Edward Hubert Linfoot» (en anglès). Bulletin of the London Mathematical Society, Vol. 16, Num. 1, 1984, pàg. 52-58. DOI: 10.1112/blms/16.1.52. ISSN: 0024-6093.
- Fellgett, P.B. «Obituary - Linfoot, Edward-Hubert» (en anglès). Quarterly Journal of the Royal Astronomical Society, Vol. 25, Num. 2, 1984, pàg. 219-222. ISSN: 1366-8781.
- Propp, James. «Who Mourns the Thenth Heegner Number?». A: Mircea Pitici (ed.). The Best Writing on Mathematics 2020 (en anglès). Princeton University Press, 2020, p. 137-144. ISBN 978-0-691-20757-5.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Edward Linfoot» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.