El Pollo de Moià

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
El Pollo de Moià

El Pollo és un dels personatges més emblemàtics del folklore moianès. Es tracta d'un esparriot, un d'aquells personatges que, vestits de manera estrafolària i armats amb un artefacte amenaçador, obrien pas i posaven ordre en les processons i celebracions festives. A més és segurament l'únic esparriot que no empra un capgròs per cobrir-se que es manté viu en el folklore català.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

El seu origen és incert, però es creu que prové de l'Edat Mitjana. Les primeres referències escrites són del 1789, quan era conegut com a jutge de les pellisses i es relacionava amb la festa de la gent jove, Sant Joan Evangelista, el 27 de desembre, i amb els dies de l'any coneguts com a llibertats de desembre.[2]

Des de principis del segle XIX està documentada la seva relació amb els balls dels Garrofins i de les Gitanes, propis de la festa de Sant Sebastià, a més de sortir també per Sant Antoni i alguna altra data assenyalada. A partir de la dècada de 1860 l'esparriot moianès canvia el nom de jutge pel castellanisme pollo, sinònim de jove, presumit o fatxenda.

A principis del segle XX s'incorporà a la Festa Major –juntament amb els gegants- i a la processó de Corpus. Actualment exerceix la seva autoritat en les festes i cercaviles. Per fer-ho porta una pell de conill embolicada amb un bastó que utilitza com a arma per a obrir pas a la cercavila. La canalla l'escridassen per provocar-lo amb el seu nom complet: Pollo Matapuces o Pollo Matapuces Robaescaroles.[3]

Vestuari[modifica | modifica el codi]

Va vestit amb una brusa coberta per una dalmàtica blanca o vermella, segons el dia que surt, decorada amb brodats, uns calçons i uns camals plens de picarols. Duu el cap i la cara coberts amb un drap de tela de sac amb una carota pintada d'aspecte estrafolari i que està subjecte a un gran barret. Un dels aspectes més característics del personatge és que a la mà hi duu un pal recobert amb una pell de conill dissecat i ple de palla.[4]

Abans del 1839 existia un únic vestit del Pollo, que fou cremat aquell any. El 1841 la Confraria de Sant Sebastià en féu un de nou i va convidar a les altres administracions a utilitzar-lo, pagant part de les despeses: sense èxit, ja que poc després la Confraria de Sant Antoni en devia fer un altre.[5] Sembla que fou aleshores quan s'inicià la distinció entre el Pollo de Sant Sebastià (el patró de la vila), amb el vestit més luxós, i el de Sant Antoni (el patró dels traginers), amb un vestit més senzill, també utilitzat per Sant Joan Evangelista.[6] El barret cònic amb cintes de seda que porta el Pollo de Sant Sebastià no es va incorporar al vestit fins a l'any 1863[7]

El 2012 el Pollo de Moià va ser present en una exposició d'esparriots al Palau Moja de Barcelona.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Tarter, Ramon L'àlbum de Moià, Moià: Ajuntament de Moià 2005, cromo núm 49
  2. Clarà i Arisa, Jaume, El pollo o el jutge: evolució de l’esparriot moianès, Modilianum, n.39, 2n semestre 2008, p. 53.
  3. El Pollo Matapuces
  4. «Esparriots». Festes.org. [Consulta: 6 novembre 2012].
  5. Clarà i Arisa, Jaume, El pollo o el jutge: evolució de l'esparriot moianès, Modilianum, n. 39, 2n semestre 2008, p.54
  6. Clarà i Arisa, Jaume, Moià 1875-1939: la vida d’un poble en imatges, Moià: Ajuntament de Moià, 1997, p. 115
  7. Clarà i Arisa, Jaume, El pollo o el jutge: evolució de l'esparriot moianès, Modilianum, n.39, 2n semestre 2008, p.43-44
  8. «El Pollo de Moià s'exposa a Barcelona». Regió 7, 11-02-2012. [Consulta: 6 novembre 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]