Demon

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: El dimoni)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióEl dimoni
Fedor Shalaypin as Demon in Rubinstein's opera (1903, GRM).jpg
Títol original Demon
Forma musical òpera
Compositor Anton Rubinstein
Llibretista Pavel Alexandrovich Viskovatoc
Llengua original rus
Font literària un poema de Mikhaïl Lérmontov
Composició 1871-1874
Actes tres
Personatges
Estrena
Data 25 de gener de 1875
Escenari Teatre Mariïnski de Sant Petersburg
Director Eduard Nápravník
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya 10 d'octubre de 1905, Teatre Novedades (Barcelona) de Barcelona, en italià[1]
Estrena al Liceu 23 d'abril de 2018[2]
Modifica dades a Wikidata

Demon (en rus: Демон, El dimoni) és una òpera en tres actes composta per Anton Rubinstein sobre un llibret rus de Pavel Alexandrovich Viskovatoc, basat en un poema de Mikhaïl Lérmontov. S'estrenà al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg el 25 de gener de 1875 dirigida per Eduard Nápravník.[3]

Anton Rubinstein va compondre 17 òperes i l'única que s'ha seguit interpretant posteriorment, sempre com una raresa, és El dimoni. Té una música encantadora, però durant la major part del temps no té vol dramàtic. Rubinstein mostra en la seva música que va fer un gran treball absorbint els estils d'altres compositors com ho demostren certs fets: per exemple el molt weberià ús de l'acord de sèptima disminuïda quan fa referència al Dimoni com un diable vivent.[4] No li falten, certament, ocurrències melòdiques, la seva fusteria i el maneig dels efectes (el dimoni, i els seus, les hostes seràfics, els guerrers, les festes nupcials, es fan presents) són de seductora eficàcia, l'economia del temps en cada acte, segura i estricta.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

El poema de Lérmontov, un conte romàntic on el diable s'enamora i és fins i tot redimit per l'amor,[5] va ser prohibit com un sacrilegi fins al 1860. La seva popularitat i la seva història esgarrifosa el feren un excel·lent candidat per a un llibret d'òpera, i Rubinstein va elaborar un primer esborrany del llibret, en el qual es va basar després Viskovatov per escriure el text final.[6]

Representacions[modifica | modifica el codi]

Rubinstein va convidar a diversos músics del grup conegut com Els Cinc, així com el crític Vladimir Stasov a una audiència privada de l'òpera el setembre de 1871, on els assistents no consideraren el treball favorablement. No obstant això, alguns motius melòdics de Demon van inspirar alguns motius similars de Khovànxtxina de Mússorgski i d'Eugeni Oneguin de Txaikovski.[7]

L'òpera es va estrenar al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg, el 25 de gener de 1875, dirigida per Eduard Nápravník. L'escenografia va ser de Mikhaïl Botxarov, Shishkov Matvey i Lagorio. L'estrena de Moscou va ser el 1879 al Teatre Bolxoi, dirigida per Enrico Bevignani.[8]

Demon va rebre 100 presentacions en la primera dècada després de l'estrena. La primera actuació a París va ser el maig de 1911, on els crítics consideren que l'òpera estava antiquada.[9] L'òpera va ser publicada per V. Bessel i Co, de Sant Petersburg, el 1876.[10] Es va fer una nova edició el 1968 per Muzgiz, Moscou.

Popular i insistent en els teatres russos, Demon amb prou feines apareix en altres latituds. Hi ha enregistraments en la llengua original. Rubinstein demostra en aquesta òpera que no va ser un músic rus en el sentit racial de la paraula, com poden ser-ho Rimski o Mússorgski, per citar a dos contemporanis seus. La seva estètica és cosmopolita, universalista, molt bolcada cap a les fórmules de l'òpera occidental, especialment a la maquinària de Meyerbeer i al melodisme italià.

Anton Rubinstein va ser autor de més de quinze òperes, de les quals al Liceu únicament s'ha vist Néro el 1898, la primera òpera russa representada a Barcelona. Al mateix Teatre, el compositor i pianista –rival de Liszt– va actuar com a concertista en dues ocasions, en una de les quals l'orquestra va interpretar el ballet de la seva òpera Demon, basada en el poema homònim del «maleït» Mikhaïl Lérmontov, titllat de sacríleg i blasfem per la censura eclesiàstica russa.[2]

Anàlisi musical[modifica | modifica el codi]

L'òpera de Rubinstein, que segueix les convencions orientalistes -és a dir, imperialistes- de l'època, iniciades en música per Glinka, va tenir un enorme èxit que la va convertir en molt popular entre el públic i va tenir al seu torn una gran influència sobre l'òpera russa de la Belle Époque, especialment sobre Eugeni Oneguin de Txaikovski.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Notícia de l'estrena» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 9 maig 2017].
  2. 2,0 2,1 «L'obra mestra de Rubinstein sobre l'obsessió amorosa del dimoni». Gran Teatre del Liceu. [Consulta: 9 maig 2017].
  3. Dades a operone.de
  4. [enllaç sense format] http://www.mundoclasico.com/ed/documentos/doc-ver.aspx?id=0013339
  5. 5,0 5,1 Baliñas, Maruxa. «El poder del diablo» (en castellà). Mundoclasico. [Consulta: 9 juliol 2017].
  6. Taruskin, Demon, The
  7. Abraham (1945)
  8. Театральная Энциклопедия (Theatrical Encyclopedia published by Sovetskaya Entsiklopediya)
  9. Garden (1998).
  10. British Library online catalogue

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Abraham, Gerald, "Anton Rubinstein: Russian Composer" (December 1945). The Musical Times, 86 (1234): pp. 361–365.
  • Garden, Edward, "Reviews of Books: Anton Rubinstein and Nikolai Rimsky-Korsakov: Selected Operas. Proceedings of the International Musicological Convention in Vorzel (Ukraine), May 4th-6th, 1994 (November 1998). Music & Letters, 79 (4): pp. 622–624.
  • Taruskin, Richard. Demon, The, in Grove Music Online