El món de Sofia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El món de Sofia
Autor Jostein Gaarder
Títol original Sofies verden
País Noruega Noruega
Llengua Noruec
Gènere Novel·la filosòfica
Data de publicació 1991
Pàgines 512
ISBN 82-03-16841-8
Modifica dades a Wikidata

El món de Sofia (en noruec, Sofies verden, títol original de l'obra), de Jostein Gaarder, és una novel·la que parla del desenvolupament històric de la filosofia en el món occidental. Fou publicada per primer cop l'any 1991.

És la novel·la més coneguda escrita per Jostein Gaarder. Es va convertir en un autèntic best-seller, no només a Europa sinó també a tot el món: fou traduïda a 54 idiomes. Usant com a pretext una trama novel·lesca, l'autor fa una guia bàsica sobre la filosofia occidental. Aquesta novel·la, després, va ser feta pel·lícula (també titulada El món de Sofia) el 1999, dirigida per Erik Gustavson, també noruec.

Argument[modifica | modifica el codi]

Sofia és una noia que aviat complirà 15 anys. Després de tornar de l'institut, troba a la seva bústia una carpeta en la qual li pregunten si desitja fer un curs de filosofia per correspondència. Així comença el món de Sofia. La noia anirà coneixent els grans filòsofs de la història mitjançant el curs que Alberto Knox li imparteix al principi per fullets i més tard amb classes "particulars".

A grans trets, el llibre parla dels mites, dels filòsofs de la natura (Tales, Anaximandre, Anaxímenes, Parmènides, Heràclit, Empèdocles, Anaxàgores...), de Demòcrit, del destí, de Sòcrates, Plató i Aristòtil, i de l'hel·lenisme (cínics, estoics, epicureisme, neoplatonisme i misticisme), de les dues grans civilitzacions (indoeuropeus i semites, amb les seves religions respresentatives: hinduisme i budisme per a la primera, i judaisme, cristianisme i islamisme per a la segona). També el llibre repassa l'edat mitjana (Agustí d'Hipona i Tomàs d'Aquino), el Renaixement, el barroc, Descartes, Spinoza, Locke, David Hume, Berkeley, la Il·lustració, Kant, el romanticisme, Hegel, Kierkegaard, Marx, Darwin, Freud, i el que anomena "el nostre temps", centrant-se en l'existencialisme de Sartre. Finalment, però no menys important, resumeix la història de l'univers, el big bang ('la gran explosió'), la formació de galàxies i la visió del passat que veiem en veure les estrelles.