George Berkeley

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGeorge Berkeley
George Berkeley by John Smibert.jpg
Retrat per John Smibert, s. XVIII
 Bishop of Cloyne 


 Dean of Derry 


 Dean of Dromore 

Dades biogràfiques
Naixement 12 de març de 1685
Thomastown (Kilkenny, Leinster, Irlanda)
Mort 14 de gener de 1753
Oxford (Anglaterra)
Sepultura Christ Church Cathedral (Oxford)
Religió Anglicanisme
Alma mater Trinity College
Kilkenny College
Activitat professional
Camp de treball Filosofia, teologia, educació, epistemologia, metafísica, Filosofia de la ciència i Càlcul infinitesimal
Ocupació Filòsof, sacerdot anglicà, escriptor, epistemòleg, metafísic i filòsof de la ciència
Moviment Empirisme
bisbe i teòleg
Commemoració a Comunió Anglicana (Església Episcopal dels Estats Units)
Festivitat 16 de juny
Fets destacables Teòleg i filòsof, autor de A treatise concerning the principles of human knowledge i principal exponent de l'immaterialisme; bisbe de Cloyne (Munster, Irlanda) (1734)
Obra
Obres destacades De Motu
The Theory of Vision, or Visual Language
The Analyst
Siris
Three Dialogues between Hylas and Philonous
An Essay Towards a New Theory of Vision
Tractat sobre els principis del coneixement humà
The Querist
Dades familiars
Cònjuge Anne Forster
Fills
Modifica dades a Wikidata

George Berkeley (Thomastown, Kilkenny, 12 de març del 1685 - 14 de gener del 1753), també conegut com a bisbe Berkeley, va ser un filòsof irlandès de pares anglesos. El seu màxim avenç filosòfic va ser la teoria anomenada immaterialisme.[1] Per la seva aportació a la teologia, és venerat com a sant per algunes esglésies anglicanes.[2]

Biografia[modifica]

El seu estudis universitaris, els va cursar al Trinity College de Dublín. En acabar la carrera, va fer un postgrau que li va permetre ser professor de filosofia. El 1710, va ser ordenat sacerdot anglicà, però el 1734 seria nomenat bisbe. Es va dedicar a protegir els pobres, especialment els infants, per als quals va crear una casa d'acollida que va continuar fomentant fins a la seva mort.

Pensament[modifica]

Forma part del moviment filosòfic de l'empirisme, juntament amb altres filòsofs famosos com John Locke o David Hume.[1]

Afirma que l'existència consisteix a percebre o ser percebut, «ser és ser percebut» (del llatí: esse es percipi) i, per tant, només podem assegurar l'existència de les idees (idealisme), ja que l'ésser s'esgota en el fet de ser percebut. Però, què succeeix amb tot allò que ningú no pot percebre? No existeix? Berkeley afirma que sí que existeix, ja que Déu sí que ho contempla tot. Així doncs, Déu és la clau de l'existència dels objectes; així, quan veiem un objecte, no el veiem simplement perquè existeixi, sinó perquè Déu fa que sigui possible veure'l. Això ens pot portar a la idea que tots som personatges de ficció en la ment de Déu. Aquest pensament va ser font d'inspiració per a Jostein Gaarder per a realitzar el seu best-seller El món de Sofia.

Obres[modifica]

  • Arithmetica et miscellanea mathematica, Londres i Dublín, 1707.
  • Philosophical Commentaries (170708), editat el 1901.
  • Assaig sobre una nova teoria de la visió (An Essay towards a New Theory of Vision), 1709.
  • Tractat sobre els principis del coneixement humà, part I (A Treatise Concerning the Principles of Human Knowledge), 1710.
  • Tres diàlegs entre Hilas i Filonus (Three Dialogues between Hylas and Philonous) 1713.
  • De motu, 1721.
  • Alciphron: or the Minute Philosopher, 1732.
  • The Theory of Vision or Visual Language… Vindicated and Explained, 1733.
  • The Analyst, or, A discourse addressed to an infidel Mathematician, 1734.
  • A defence of free-thinking in mathematics, 1735.
  • The Querist, 173537.
  • Siris, 1744.
Christ Cathedral d'Oxford; al primer pilar de l'esquerra, cenotafi de George Berkeley

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Miguel Merín, José Manuel Arribas, Antonio Roura. Historia de la filosofía 2 bachillerato. Ed. Santillana. ISBN 84-294-8297-0 p.162
  2. Diccionario de Filosofía (en castellà). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 25 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2. 

Bibliografia[modifica]

  • Bermudo, J. M. El empirismo. Ed. Montesinos. Barcelona, 1983.
  • Bermudo, J. M. La filosofía moderna y su proyección contemporánea, Ed. Barcanova. Barcelona, 1983.
  • Gaarder, J. El mundo de Sofía. Siruela, Madrid, 1994.

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a George Berkeley
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: George Berkeley Modifica l'enllaç a Wikidata