El sergent negre

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaEl sergent negre
Sergeant Rutledge
Sergeant Rutledge image.jpg
Fitxa
Direcció John Ford
Protagonistes
Woody Strode
Jeffrey Hunter
Producció Willis Goldbeck
Patrick Ford
Guió James Warner Bellah
Willis Goldbeck
Música Howard Jackson
Mack David (Song "Captain Buffalo")
Jeffrey Livingston (Cançó Captain Buffalo)
Fotografia Bert Glennon
Muntatge Jack Murray
Vestuari Marjorie Best
Productora Warner Bros.
Distribuïdor Warner Bros.
Qualitat
País d'origen Estats Units
Estrena 1960
Durada 111 minuts
Idioma original anglès
Color en color
Descripció
Gènere western i pel·lícula de judici
Lloc de la narració Arizona

IMDB: tt0054292 Filmaffinity: 213705 Allocine: 1002 Rottentomatoes: m/sergeant_rutledge Allmovie: v114440 TCM: 16129
Modifica les dades a Wikidata

El sergent negre (títol original en anglès: Sergeant Rutledge) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per John Ford i estrenada l'any 1960.

Argument[modifica]

A Arizona, en el Fort Linton, se celebra un consell de guerra per jutjar un sergent negre acusat de la violació i l'assassinat d'una jove blanca. El sergent Rutledge, ha estat sempre un militar valent i exemplar, un model per a tots els soldats, però ara l'exèrcit el creu culpable.

Crítica[modifica]

Ja en l'última etapa de la seva monumental obra cinematogràfica, John Ford es va interessar per aquells que d'alguna manera havien estat "els altres" en les seves epopeies del western: els pells vermelles, per exemple, i també els negres. Aquesta cinta pretén ser un homenatge als soldats i oficials de color, més nombrosos els primers que els segons, els quals van col·laborar en la colonització de l'Oest i van trobar la llibertat però també la mort a les llunyanes praderies.

El sergent negre narra la història del judici al sergent Rutledge. Al llarg del judici es rememora la seva vida i també els fets de què se l'acusa, però aquesta estructura no permet a John Ford el tractament èpic habitual en els seus westerns. Les quatre parets de la sala del tribunal constitueixen sens dubte un obstacle, encara que el senzill i autoritzat mestratge dels seus moviments de càmera i del ritme interior de cada seqüència li permeten crear una pel·lícula plena d'humanitat i força dramàtica. La intriga romàntica a càrrec de Jeffrey Hunter i Constance Towers no fa oblidar l'excel·lent treball de l'actor Woody Strode en el paper del sergent, al qual atorga una serena dignitat.[1]

A El sergent negre podem observar totes les característiques de John Ford. Hi ha l'honestedat, el valor, la integritat moral, la cavalleria, els indis, les cavalcades pel Monument Valley, el cel d'un blau immaculat, els himnes militars encoratjadors i aquests secundaris que són la glòria del seu cinema i del cinema americà en general: el militar que actua de jutge i l'eufemisme que utilitza per demanar whisky: "aigua", les velles esposes rondinaires, l'impagable Jack Pennick (probablement l'actor més lleig de la història) ..., i amb ells, les disteses i sornegueres humorades tan consubstancials a la maquinària fordiana. La trama barreja totes aquestes constants del western amb un altre gènere tradicional del cinema americà, el judicial. Ford reconstrueix les peripècies viscudes pel sergent a través de flashbacks que entren en les imatges mitjançant el descens de llum en el decorat del judici, un recurs expressionista inhabitual i efectiu. És un pel·lícula gran, tònica, emocionant, feta amb aquesta aparent simplicitat que es desprèn de la contemplació dels autèntics clàssics.[2]

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. Baget Herms, Josep Maria «Crítica del film». La Vanguardia, 30-05-1980.
  2. Batlle, Jordi «Crítica del film». La Vanguardia, 31-07-1994.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El sergent negre Modifica l'enllaç a Wikidata