Fort Apache

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre la pel·lícula; per a la reserva índia de l'estat d'Arizona vegeu l'article Reserva índia de Fort Apache
Infotaula de pel·lículaFort Apache
Fort Apache pòster.jpg
Fitxa tècnica
Direcció John Ford
Protagonistes
Producció Merian C. Cooper
John Ford
Disseny de producció James Basevi
Guió James Warner Bellah (història)
Frank S. Nugent
Música Richard Hageman
Fotografia Archie Stout, ASC
Muntatge Jack Murray
Productora RKO Pictures
Distribuïdora RKO
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1948
Durada 125 min.
Idioma original anglès
Color en blanc i negre
Temàtica
Gènere Western
Lloc de la narració Arizona


Premis
Més informació
IMDb Fitxa 7.7/10 stars
FilmAffinity Fitxa 7.8/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Fort Apache és una pel·lícula estatunidenca dirigida per John Ford i estrenada l'any 1948. Ha estat doblada al català.[1] La història sorgeix de documents bèl·lics. Ford va ser coneixedor molt de prop d'aquests documents, ja que va ser l'encarregat de filmar les pel·lícules de les batalles que tenien lloc en la segona guerra mundial, com ara el bombardeig de Pearl Harbour. En aquesta pel·lícula tenim representada per una part la figura del general Caster, i de l'altra, la contraposició entre la defensa de la territorialitat enfront de la barbàrie índia.

Argument[2][modifica]

L'orgullós tinent coronel Owen Thursday, recentment degradat, arriba a Fort Apache acompanyat de la seva bella filla Philadelphia per fer-se càrrec del comandament. Fort Apache, situat al mig del desert, és un lloc militar avançat a la frontera i els seus soldats estan avesats en les lluites contra els indis apatxes. Mentre que Philadelphia coqueteja amb un tinent, Thursday rebutja integrar-se en la comunitat. No triga a enfrontar-se amb el capità York, que està convençut que es pot dialogar amb els apatxes i impedir la guerra.

Anàlisi[modifica]

La pel·lícula comença amb un salt d'eix, vist des d'un carro guiat per cavalls on el cotxer Francis Ford és el germà de John. Els plànols inserits són els propis del treball en l'estudi, on ens mostra un interrogant en l'itinerari dels personatges i com arriben a un conflicte. Els guionistes i Ford opten escriure una biografia detallada de cada un dels personatges abans de començar a escriure la història. Així, només començar, al minut 3'57 ja apareix una informació valuosíssima sobre la vida del protagonista, el capità Caster. En aquestes primeres preses, Ford juga amb unes extraordinàries preses de plànols passant del pla mitjà al pla general.

Una de les característiques que cal destacar del capità Caster és el seu caràcter autoritari, mostra la seva superioritat respecte al cotxer i respecte als soldats que es trobarà posteriorment sota les seves ordres al tenir un rang superior. Per tant, el primer conflicte que se'ns planteja seria el que hi ha entre la societat civil i la societat militar amb les dues parts ironitzadaes, ja que Ford és un fidel coneixedor de les disciplines militars.

D'una banda trobem la submissió i el poder, tots dos aspectes representats en la protagonista femenina el pare (narcisista, deixat però disciplinat) que era tinent a Europa, és expulsat de l'exèrcit per un problema d'alcoholisme i enviat a l'altra punta dels EUA amb la seva filla.També apareix ironitzat per Ford en aquesta pel·lícula el factor que té a veure amb el ritu i la disciplina que presenten els soldats.

Hem de tenir en compte per altra banda, la relació de l'exèrcit amb la família, l'exèrcit com a institució familiar. Un dels personatges principals, és un militar de cambra de promoció, és a dir, té els seus privilegis com a soldat perquè és fill d'un soldat a qui han condecorat amb el valor en la batalla. D'això es burla seu oncle en una escena, ja que també és soldat però porta un uniforme diferent, de rang inferior per no ser fill d'un condecorat. Podem observar també les regles que hi ha en l'amor dins de l'exèrcit. Per exemple, quan una noia porta un llaç groc indica que té un amor en l'exèrcit.

El primer acte finalitza amb la interrupció del tinent i la seva filla a la sala on s'està celebrant un ball, la trobada amb un amic del passat, el general York (John Wayne) i la forta tensió que es genera en aquesta situació. El segon acte comença amb l'ancoratge de la diligència en el fuet i els seus esdeveniments pertinents que seran el nucli de la trama. L'alba de Philadelphia en el fort, dins el cmapo del ritual (hissat de bandera al matí i baixada a la nit). Es desperta en un lloc que no coneix. La pel·lícula conclou amb una el·lipsi, una escena protagonitzada per John Wayne on acaba amb una conclusió temps després que ocorregués la matança a l'exèrcit on mor el general Collingwood i molts altres, la batalla de Liberty Hall.

Ford mostra un clar entusiasme en el muntatge, sol utilitzar el mode de muntatge clàssic amb plànols conjunts i mitjans i salts d'eix, malgrat això, el seu classicisme ha estat innombrables vegades qüestionat. Quan utilitzava un primer pla, intentava representar el sentiment dels personatges. John Ford és un director del detall (maneres i parla dels personatges). Això és un treball costós per al qual de vegades s'inspira en les pintures de l'època. Sempre busca elements que emfatitzin amb l'espectador, sobretot, són característiques les al·lusions que fa a la família.

Comentaris[modifica]

Es basa en l'episodi de Little Big Horn, quan el coronel Custer va ser derrotat pels sioux de Crazy Horse. Henry Fonda és un reflex del Custer real, aquest militar genocida que el cinema va redimir parcialment. Però el seu àlter ego de Fort Apache és presentat com el militar altiu, egocèntric, racista i paranoic capaç d'enviar els seus homes a una mort segura per no assumir els seus errors i empassar-se el seu orgull.

Com les altres dues pel·lícules de la trilogia, La legió invencible (1949), menys severa, i Rio Grande (1950), focalitzada entorn d'un conflicte familiar, Fort Apache parteix d'un argument escrit pel coronel James Warner Bellah. Fort Apache es planteja sobre l'oposició de dues mentalitats castrenses, la representada pel tinent coronel Thursday, que desconfia dels indis i només sap pacificar la regió amb les armes, i la del capità York, que intenta per tots els mitjans establir el diàleg tant amb el seu superior com amb els seus enemics.

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. Fort Apache (en català). esadir.cat. 
  2. «Fort Apache». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fort Apache Modifica l'enllaç a Wikidata