Mae Marsh

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMae Marsh
Mae Marsh 1916.jpg
Fotografia de Marsh apareguda a The Photo-Play Journal (juliol 1916)
Dades biogràfiques
Naixement Mary Wayne Marsh
9 de novembre de 1894
Madrid, Nou Mèxic (EUA)
Mort 13 de febrer de 1968(1968-02-13) (als 73 anys)
Hermosa Beach (Califòrnia) (EUA)
Causa de mort Infart miocardíac i cardioplegia
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Activitat professional
Ocupació Actriu i actriu de cinema
Dades familiars
Cònjuge Louis Lee Arms (1918-1968)

IMDB: 0550615
Modifica dades a Wikidata

Mae Marsh (Madrid (Nou Mèxic), 9 de novembre de 1894 - Hermosa Beach (Califòrnia) 13 de febrer de 1968) va ser una de les actrius nord-americanes amb una carrera més llarga en el món del cinema, més de 50 anys. Juntament amb Lillian Gish, ha estat considerada com una de les grans actrius del cinema mut.[1] Tot i ser una actriu que va comenzar sense cap experiència prèvia en interpretació actuava amb una naturalitat que va captivar les audiències i que va ser la base d’un estil d’interpretació que ha perdurat.

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Mae Marsh, de nom complet Mary Wayne Marsh va néixer a Nou Mèxic el 1894 filla de S. Charles Marsh i Mary Warne. El seu pare, que era revisor de trens, va morir quan ella tenia quatre anys. La seva família es va traslladar aleshores a San Francisco. Allà van patir els efectes del gran terratrèmol de 1906 en el que van perdre totes les seves possessions.

La seva tieta aleshores se la va endur, juntament amb la seva germana gran Marguerite a Los Angeles esperant que allà podrien obtenir alguna feina com a extres de pel·lícules. Al principi, Mae només acompanyava a la seva germana Marguerite quan ella apareixia en alguna pel·lícula per a la Biograph, que rodava a Califòrnia durant l’hivern. El seu debut conegut com a extra va ser el 1910 amb Ramona. Durant aquest temps també va aparéixer com una de les Bathing Beauties de Mack Sennett en una de les pel·lícules de Mabel Normand.[1]

Estrella del cinema mut[modifica | modifica el codi]

Mae Marsh in The Birth of a Nation, 1915.

Va actuar en rols menors en moltes pel·lícules de D.W. Griffith, i no és fins al 1912 que va començar a aparéixer en els crèdits de les pel·lícules; la primera vegada a Lena and the Geese (1912)[1] dirigida per Griffith. Aquell mateix any es va estrenar Man's Genesis (1912) del mateix director, en la que interpretava una noia de la prehistòria que portava una mena de vestit d’herba que ensenyava tota la cama. Griffith havia ofert el paper a Mary Pickford que el va refusar degut a aquest detall, ja que era una dona casada. Griffith va amenaçar Pickford que si no interpretava aquell paper tampoc interpretaria el paper principal a la següent pel·lícula, The Sands of Dee (1912), que era cobejat per diferents actrius de la Biograph. Les altres actrius de la companyia van fer costat a Pickford i també es van negar a fer aquest rol per la mateixa objecció. Mae va acceptar el paper i va ser l’actriu d'aquella i de la següent pel·lícula.[2]

Juntament amb bona part de la companyia Marsh va seguir Griffith quan aquest va abandonar la Biograh per incorporar-se a la Reliance-Majestic Company l’octubre de 1913, companyia que va abandonar el 1915.[3] Va actuar en set pel·lícules de la companyia entre els quals destaca Home Sweet Home (1914). La Reliance va decidir que formés parella cinematogràfica amb Robert Harron, amb qui ja havia actuat a Man’s Genesis i ràpidament van esdevenir una parella molt popular a la pantalla. De totes maneres, Mae Marsh va esdevenir una estrella amb la seva interpretació a la pel·lícula The Birth of a Nation (1915). L’any següent a Intolerance (1916) va realitzar la seva interpretació més celebrada com una mare a la que li treuen el seu fill quan el seu marit és empresonat injustament. El 1916 treballava per a la Triangle on va interpretar pel·lícules com Hoodoo Ann (1916) o The Wild Girl of the Sierras (1916) guanyant uns 85 dòlars a la setmana. Samuel Goldwyn, que acabava de fundar la Goldwyn Pictures Corporation, li va proposar dos anys de contracte a raó de 2000 dòlars per setmana el primer any i 3000 el segon any. Marsh dubtava d’abandonar Griffiths però ell la va animar a fer-ho indicant-li que més endavant podria tornar.[3] Mary Pickford va afirmar per contra que la seva marxa havia estat facilitada perquè havia tingut un affair amb el director que la va tractar molt malament.[4]    

Es va desplaçar doncs a Nova York amb la seva mare i germanes més petites, ja que els estudis estaven a Fort Lee, a Nova Jersey. De les 13 pel·lícules realitzades allà destaquen Polly of the Circus (1917) i The Cinderella Man (1917). Goldwyn va fer d’ella una estrella però desafortunadament la productora amb no van ser capaç de trobar-li grans papers i les pel·lícules realitzades mancaven de realisme.[3] La seva popularitat va començar a minvar.    

Després d’algunes pel·lícules menors i d’un intent en el teatre, el productor Herbert Wilcox i el director Graham Cutts van portar Mae a Anglaterra el 1922 per ser l’actriu de Flames of Passion (1922) i Paddy the Next Best Thing (1923) amb les que va aconseguir un èxit considerable.[4]  Va tornar als Estats Units i la pel·lícula de Griffith The White Rose (1923), en la que interpretava una garçonne, li va fer recuperar l’estatus d’estrella. Marsh va actuar encara per a una pel·lícula alemanya (Arabella (1924)) i a The Rat (1925) amb Ivor Novello abans de retirar-se.    

Cinema sonor[modifica | modifica el codi]

L’any 1932 va tornar al cinema (les pel·lícules ja eren sonores) de la mà de Henry King amb Over the Hill. Va esdevenir una actriu secundària valorada però no va acceptar papers principals, ja que, com va confessar ella, tenia dificultats en recordar cada línia del guió.[4] Va completar la seva carrera cinematogràfica realitzant cameos en centenars de pel·lícules entre 1932 i 1963 (36 de les quals amb John Ford). Entre les pel·lícules sonores en què va actuar destaquen How Green Was My Valley (1941), The Grapes of Wrath (1940), Jane Eyre (1943), The Snake Pit (1948), The Gunfighter (1950), Titanic (1952), The Quiet Man (1952), The Robe (1953), A Star is Born (1954), While the City Sleeps (1954) o The Searchers (1956).[5] La seva darrera aparició va ser a Donovan’s Reef (1963).[6]

Vida personal[modifica | modifica el codi]

La seva germana Marguerite Marsh també va ser actriu però va morir jove, quan tenia 37 anys. El seu únic germà, Oliver, va ser un reconegut càmera.

El 2 de setembre de 1918 Mae es va casar amb Louis Lee Arms, un publicista de la Goldwyn que va conèixer durant el rodatge de Polly (1918). Van tenir tres fills: Mary (1919), Webster (1925) i Marguerite (1928). Arms va invertir tots els seus diners i els de la seva dona en diversos negocis però el crac del 29 li va fer perdre uns 500.000 dòlars. Poc després Marsh va patir un col·lapse i va ser hospitalitzada de peritonitis i va estar a punt de perdre la vida. A finals del 1925 s'havia retirat però el 1932 va tornar a escena en la pel·lícula Over the Hill, Mae tenia 37 anys però semblava tenir-ne vint més. El 1939 el matrimoni es va declarar en bancarrota. John Ford va contribuir a evitar aquesta fallida i li va donar un paper a Drums Along the Mohawk (1939). Va continuar contractant-la en les seves pel·lícules al llarg dels anys.[6]

Va morir a Hermosa Beach el 13 de febrer de 1968 víctima d’un atac de cor.    

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

El 1955, Marsh va ser premiada amb el "George Eastman Award", atorgat per la George Eastman House per la seva distingida contribució a l'art cinematogràfic.[7]

Marsh té una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood localitzada a 1600 de Vine Street.

Filmografia (cinema mut)[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Golden, Eve. Eve Golden Images: 41 Essays on Silent Film Stars (en anglesa). Jefferson: McFarland and Company, 2001. ISBN 978-0-7864-0834-4. 
  2. Menefee, David W. The First Female Stars: Women of the Silent Era (en anglesa). Connecticut: Praeger, 2004. ISBN 0-275-98259-9. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Barbara Sicherman i Carol Hurd. Green Notable American Women: The Modern Period : a Biographical Dictionary (en anglesa). ‪Harvard University Press, 1980, p. 458. ISBN 0-674-62732-6. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Slide, Anthony. Silent Players: A Biographical and Autobiographical Study of 100 Silent Film Actors and Actresses (en anglesa). University Press of Kentucky, 2002. ISBN 0-8131-2249-X. 
  5. Menefee, David W. The First Female Stars: Women of the Silent Era (en anglesa). Connecticut: Praeger, 2004. ISBN 0-275-98259-9. 
  6. 6,0 6,1 Golden, Eve. Golden Images: 41 Essays on Silent Film Stars. Mary Warne Marsh. (en anglesa). Jefferson: McFarland and Company, 2001. ISBN 978-0-7864-0834-4. 
  7. «Premiats al George Eastman Award» (en anglès). [Consulta: 8 abril 2016].