La taverna de l'irlandès
Donovan's Reef  | |
|---|---|
 John Wayne i Elizabeth Allen a la pel·lícula | |
| Fitxa | |
| Direcció | John Ford |
| Protagonistes | |
| Producció | John Ford |
| Guió | James Edward Grant, Edmund Beloin, James A. Michener i Frank S. Nugent |
| Música | Cyril J. Mockridge |
| Fotografia | William H. Clothier |
| Muntatge | Otho Lovering |
| Vestuari | Edith Head |
| Productora | Paramount Pictures |
| Distribuïdor | Paramount Pictures i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1963 |
| Durada | 104 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Rodatge | Kauai i plató 1 de Paramount |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | cinema d'aventures, comèdia romàntica i cinema d'acció |
| Lloc de la narració | Polinèsia Francesa |
           | |
La taverna de l'irlandès (títol original: Donovan's Reef) és una pel·lícula estatunidenca produïda el 1963 i protagonitzada per John Wayne. Va ser dirigida per John Ford i rodada a Kauai, Hawaii. És una pel·lícula que clama contra la injustícia del racisme dels anys de la postguerra. Es tracta d'una comèdia, considerada una obra menor dins de la cinematografia de Ford.[1][2] Està doblada al català.[3]
El repartiment inclou a Elizabeth Allen, Lee Marvin, Jack Warden, Dorothy Lamour i Cesar Romero.
Argument[modifica]
A l'illa Haleakaloha de la Polinèsia Francesa s'han establert tres antics veterans de guerra: en Michael "Guns" Donovan que regenta la taverna Donovan´s reef, el seu antic company, Thomas "Boats" Gilhooley, amb qui va coincidir en el mateix vaixell durant la guerra i William "Doc" Dedham, un antic oficial i l'únic metge de l'arxipèlag. Els tres viuen afablement en el seu paradís particular on, especialment en Guns i en Boats, comparteixen begudes, aventures i baralles a la taverna d'en Donovan.
No obstant això la seva idíl·lica vida es veurà trastocada amb l'arribada de la rica Miss Amelia Dedham, dirigent d'una gran empresa de vaixells a Boston, que ve amb el propòsit de trobar al seu pare, el doctor Dedham. Aquest, el qual mai ha vist, té tres fills, Lelani, Sally i Luke Dedham, fruit d'una relació amb una nadiua de les illes. Per a ocultar aquest fet, en Donovan es farà passar pel pare dels tres fills del doctor el que portarà una infinitat de malentesos, embolics i enfrontaments entre els protagonistes.
A part, el governador de l'illa, que també s'assabenta de l'arribada de l'Amelia, tracta de casar-se amb aquesta pels seus diners, la qual cosa portarà a més embolics. No obstant això, a poc a poc, l'Amelia s'adonarà que alguna cosa no quadra i començarà a investigar. Finalment descobreix la veritat, accepta als seus familiars, que no coneixia, repudia al governador per les seves intrigues i, malgrat l'engany, s'enamora d'en Donovan. Els dos finalment es casen i es queden a l'illa amb la resta.
Repartiment[modifica]
- John Wayne com Michael Patrick "Guns" Donovan
- Lee Marvin com Thomas Aloysius 'Boats' Gilhooley
- Elizabeth Allen com Amelia Dedham
- Jack Warden com Dr. William Dedham
- Cesar Romero com Andre de Lage
- Dick Foran com Sean O'Brien
- Dorothy Lamour com Miss Lafleur
- Marcel Dalio com pare Cluzeot
- Mike Mazurki com Monk Menkowicz
- Cherylene Lee com Sarah 'Sally' Dedham
- Jeffrey Byron com Luke Dedham
- Edgar Buchanan com Francis X. O'Brian
- Patrick Wayne com tinent australià. (sense acreditar)
Crítica[modifica]
La pel·lícula va obtenir crítiques regulars i en general és considerada una obra mediocre, amb un guió predictible, acudits i acudits que es basen en l'explotació de prejudicis (per criticar el racisme imperant), de contínues baralles i referències al puritanisme de l'època. És una pel·lícula contra el racisme de la postguerra però molt inferior a altres pel·lícules tant americanes com japoneses sobre l'època.[1][2][4] A.H. Weiler del New York Times va escriure de la pel·lícula que era "pur artifici efectuat per als amics de passar-ho bé amb un estil veritablement contagiós", Per la seva part Variety va dir d'ella que s'havia emprat la "llei del mínim esforç" encara que va lloar el treball en fotografia.
Taquilla[modifica]
La taverna de l'irlandès va obtenir un discret èxit financer. Amb un pressupost de $2.686.000 la pel·lícula va recaptar als Estats Units $6,600,000 i va ocupar el lloc número 24 de les pel·lícules més taquilleres de 1963 obtenint uns beneficis de 3,3 milions de dòlars.[5][5][6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «John Ford: La taberna del irlandés - Rafael Narbona -- Versión imprimible». www.revistadelibros.com. [Consulta: 29 març 2019].
- ↑ 2,0 2,1 Kehr, Dave. «Donovan's Reef» (en anglès). Chicago Reader. [Consulta: 29 març 2019].
- ↑ «La taverna de l'irlandès». esadir.cat. [Consulta: 24 febrer 2024].
- ↑ Kehr, Dave. «Donovan's Reef» (en anglès). Chicago Reader. [Consulta: 29 març 2019].
- ↑ 5,0 5,1 Box Office Information for Donovan's Reef. The Numbers. Retrieved September 5, 2013.
- ↑ "Top Rental Features of 1963", Variety, January 8, 1964 p 71. Please note figures are rentals as opposed to total gross.
