Judith of Bethulia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaJudith of Bethulia
Fitxa
DireccióDavid Wark Griffith i Christy Cabanne Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióDavid Wark Griffith Modifica el valor a Wikidata
GuióDavid Wark Griffith, Frank E. Woods i Thomas Bailey Aldrich Modifica el valor a Wikidata
FotografiaBilly Bitzer Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJames Smith Modifica el valor a Wikidata
ProductoraBiograph Company Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorGeneral Film Company Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena8 de març de 1914
Durada61 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalmuda (títols en anglès)
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama, cinema mut, cinema d'aventures, cinema biogràfic, cinema històric i melodrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0004181 Filmaffinity: 949652 Letterboxd: judith-of-bethulia Allmovie: v26686 TCM: 486102 AFI: 18156 TMDB.org: 98078 Modifica el valor a Wikidata


Judith of Bethulia és una pel·lícula muda estrenada el 8 de març de 1914, produïda per la Biograph i distribuïda per la General Film Company. Va ser dirigida per D. W. Griffith i protagonitzada per Blanche Sweet i Henry Walthall. Narra la història que apareix al Llibre de Judith a l'Antic Testament, a partir de la qual Thomas Bailey Aldrich va escriure un poema i després l'obra de teatre (1904) en que es va basar, almenys parcialment, la pel·lícula.[1]

Argument[modifica]

La fortalesa de Bethulia a Judea és atacada pel poderós exèrcit assiri de Nabucodonosor, liderat per Holofernes. Els murs resisteixen l'assalt, però moltes persones cauen assassinades i Holofernes estableix setge a la fortalesa. Judith, una bella vídua, prega per saber què cal fer i té una visió en la que ha d'oferir-se com a sacrifici a Holofernes per salvar la ciutat. Va al camp assiri vestida amb les seves millors robes i joies i enamora completament a Holofernes, que l'envolta de luxe. Ella es guanya la seva confiança prometent de trair Bethulia i es compromet a passar una tarda sola amb ell. Encara que s'hagi enamorat d'Holofernes, Judith recorda la seva lleialtat als jueus i decapita Holofernes amb la seva pròpia espasa després d'haver-lo embriagat. Després torna a Bethulia amb el cap d'Holofernes. La mort del general desanima les tropes assíries i són vençudes pels jueus. Se celebra la victòria a Bethulia i Judith és considerada la salvadora de la ciutat.[2][1]

Repartiment[modifica]

Producció[modifica]

A diferència de les pel·lícules d'una bobina que normalment s'exhibien en petits Nickelodeons a preus mòdics, algunes de les pel·lícules importades d'Itàlia eren molt més llargues i plenes d'extres i grans decorats cosa que feia que el públic estigués disposat a pagar preus més alts d'entrada i que s'exhibissin en teatres amb molta més audiència. Griffith, conscient d'això volia realitzar pel·lícules amb aquesta filosofia i va pensar en una obra de teatre que s'havia representat uns anys abans: Judith of Bethulia de Thomas Bailey Aldrich.[3] Per això va demanar a Lee Dougherty que comprés els drets d'un guió basat en la història en la Bíblia, Judith and Holofernes de Grace A. Pierce. Va demanar a Frank Woods que a partir de les dues obres realitzés un guió per a la seva pel·lícula.

La pel·lícula es va produir el 1913 i tenia una durada de 4 bobines. Les escenes exteriors es van filmar a Chatsworth Park, als afores de Los Angeles, on es va construir una ciutat emmurallada i es van usar gran quantitat d'extres com a soldats, cavalls entrenats i genets experts.[3] Les escenes interiors es van rodar als estudis de la Biograph a Nova York. Malgrat que es van pressupostar 18.000 dòlars per a la seva realització al final va tenir un cost de 36.000 dòlars. i la companyia va ser conscient que més que un actiu per a la companyia, Griffith era un perill per a la seva viabilitat econòmica. Per això, un cop s'estava muntant, li van indicar que si volia continuar a la Biograph, ja no dirigiria més sinó que seria el supervisor d'altres directors. Griffith va abandonar la companyia.[3] Aquesta va ser la darrera pel·lícula de Griffith amb la Biograph a rodar-se tot i que The Battle of Elderbush Gulch (1914), que s'havia filmat abans va estrenar-se més tard. La Biograph va estrenar posteriorment altres pel·lícules en les que constava que eren fetes amb la supervisió de Griffith cosa que probablement no era certa.[4]

La pel·lícula es va re-estrenar el 1917 amb un metratge de 6 bobines amb el títol "Her Condoned Sin", amb nous sots-títols i escenes no incloses en la versió de 1914.[4]

Imatges de la pel·lícula[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Judith of Bethulia». Variety XXXIV núm 4, 27-03-1914, pàg. 20.
  2. «Judith of Bethulia». Moving Picture World, 07-03-1914, pàg. 1242.
  3. 3,0 3,1 3,2 Oderman, Stuart. Lillian Gish: A Life on Stage and Screen (en anglès). McFarland, 2013-07-19, p. 40. ISBN 9781476613697. 
  4. 4,0 4,1 «AFI|Catalog» (en anglès). [Consulta: 25 febrer 2018].

Enllaços externs[modifica]