Elani comú

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuesparver d'espatlles negres
Elanus caeruleus
Black-Winged Kite Elanus caeruleus.jpg
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 22695028
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAccipitriformes
FamíliaAccipitridae
GènereElanus
EspècieElanus caeruleus
Desfontaines, 1789
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic Elanus melanopterus
Modifica les dades a Wikidata

L'elani comú o esparver d'espatlles negres [1](Elanus caeruleus) és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae) notable pels costums de volar sobre planures obertes i restar quiet, com si surés, a la manera dels xoriguers. Aquesta espècie euroasiàtica i africana, s'ha considerat en alguna ocasió conespecífica amb els seus propers parents: Elanus axillaris (d'Austràlia) i Elanus leucurus (d'ambdues Amèriques). No són migratòries, però fan moviments de curta distància, motivats per canvis climatològics. Dormen de manera comunitària, en grups de 15 - 35 individus, o encara més en Europa,[2] compartint un gran arbre de fulla ampla.[3]

Morfologia[modifica]

  • Petit rapinyaire, amb una llargària de 30 – 35 cm, una envergadura de 80 - 90 cm i un pes de 197 - 343 grams.[4] Els dos sexes tenen un aspecte molt semblant.[5]
  • Cap blanc amb una curta línia ocular negra. Parts inferiors blanques a excepció de la punta de l'ala, negra. Parts superiors gris blavós, amb els muscles negres. Cua curta i quadrada.
  • Les ales s'estenen més enllà de la cua quan l'au està descansant.
  • Iris vermell, i ulls en posició molt frontal.[4] Potes grogues.
  • Extremadament silenciós, les trucades es limiten a un xiscle agut o un suau xiulet,[5] molt més freqüents durant la temporada de reproducció.[6][7]

Distribució i hàbitat[modifica]

Habita terrenys oberts i semi-deserts a l'Àfrica subsahariana i l'Àsia tropical, arribant a la península Ibèrica. Potser l'espècie està expandint-se pel sud d'Europa i l'Àsia occidental.[8][9][10] Tot i que es troben principalment en les planes, s'han vist a més altitud, en Sikkim (3650m),[11] els Nilgiris (Doddabetta, 2670m)[12] i Nagaland (2020m).[13] Es diu que són visitants hivernals en algunes zones, com ara els Ghats Occidentals.[5]

Reproducció[modifica]

Aquest ocell cria en diferents moments de l'any a la llarga de l'àrea de distribució. El festeig és sorollós i implica persecucions. Un cop que s'ha format la parella, es produeixen freqüents còpules[14] El niu és una plataforma de branques, al qual ponen 3 - 4 ous de color crema amb taques de color vermell fosc. Ambdós pares fan torns per covar però quan els pollets neixen, el mascle dedica més temps a la recerca de menjar.[5] La femella pot caçar a prop del niu, però també rep menjar del mascle. Una vegada emplomallats, les aus joves continuen depenent de les aportacions d'aliments del progenitor masculí per uns 80 dies.[15]

Alimentació[modifica]

La dieta inclou llagostes, grills i altres insectes grans, sargantanes i rosegadors. També s'han citat ocells, petites serps i granotes.[5] Quan surt de caça vola lentament, com els aligots, però poden surar a l'aire com un xoriguer. En contades ocasions, se sap que cacen al vol.[16] Porten les preses a una perxa per menjar-les, però de vegades també ho fan a terra.[17]

Llistat de subespècies[modifica]

Diverses poblacions geogràfiques han estat nomenades com a subespècies:

Les subespècies Elanus caeruleus wahgiensis Mayr et Gilliard, 1954, de Nova Guinea i Elanus caeruleus sumatranus Salomonsen 1953 no són reconegudes per tots els autors.[18][19]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elani comú Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Comissió dels Noms dels Ocells en Català. Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes. Termcat
  2. Parejo, D.,Avilés, J.M.,Ferrero, J. J.,Rivera, D. (2001). Journal Raptor Research 35: 162–164. Journal Raptor Research 35: 162–164. PDF
  3. Bharos,AMK (1997). "A large communal roost of Blackwinged Kites Elanus caeruleus". J. Bombay Nat. Hist. Soc. 94 (3): 566.
  4. 4,0 4,1 Hans-Günther Bauer, Einhard Bezzel und Wolfgang Fiedler (Hrsg): Das Kompendium der Vögel Mitteleuropas: Alles über Biologie, Gefährdung und Schutz. Band 1: Nonpasseriformes – Nichtsperlingsvögel, Aula-Verlag Wiebelsheim, Wiesbaden 2005, ISBN 3-89104-647-2
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Ali, S & S D Ripley (1978). Handbook of the birds of India and Pakistan. 1 (2 ed.). Oxford University Press. pp. 212–214. ISBN 0-19-562063-1.
  6. Sharma,AK (1993). Newsletter for Birdwatchers 33 (3): 54. [1]
  7. Srinivas, V. (2002). "A large congregation of black-shouldered kite Elanus caeruleus at Ranthambore National Park". J. Bombay Nat. Hist. Soc. 99 (2): 297.
  8. Balbontin J, JJ Negro, NH Sarasola, JJ Ferrero & D Rivera (2008). Ibis 150 (4): 707–716. doi:10.1111/j.1474-919X.2008.00845.x. PDF
  9. Salim, M. A. (2002). "The first records, including breeding, of Black-winged Kite Elanus caeruleus in Iraq". Sandgrouse 24 (2): 136–137.
  10. Sehatisabet M.E., Musavi S.B., Bakhtiari P., Moghaddas D., Hamidi N., Nezami B., Khaleghizadeh A. (2006). Sandgrouse 28 (2): 146–155. PDF
  11. Ganguli-Lachungpa,Usha (1990). "Blackwinged Kite Elanus caeruleus vociferus (Latham) at 3650 m in Sikkim". J. Bombay Nat. Hist. Soc. 87 (1): 142.
  12. Krishna MB (1979). Newsletter for Birdwatchers 19 (7): 10. Full
  13. Choudhury,A (1996). Newsletter for Birdwatchers 36 (5): 96. Full
  14. Ferrero JJ, JM Grande & JJ Negro (2003). J. Raptor Res. 37 (1): 1–7.PDF
  15. Bustamante, J (1993) J. Raptor Res. 27 (4): 185–190. PDF
  16. Lamba,BS (1969). "Blackwinged Kite, Elanus caeruleus vociferus (Latham) taking in flight a wounded Green Pigeon, Treron phoenicoptera (Latham)". J. Bombay Nat. Hist. Soc. 66 (3): 622.
  17. Tarboton WR (1978). "Hunting and the Energy Budget of the Black-Shouldered Kite". The Condor 80 (1): 88–91. doi:10.2307/1367793. Full
  18. Clark, W.S. & Banks, R.C. (1992). Wilson Bull. 104 (4): 571–579. PDF
  19. Hussain, K. Z. (1959). Condor 61 (2): 153–154. PDF