Vés al contingut

Eleccions legislatives d'Israel de 2003

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions legislatives d'Israel de 2003
 ← 2001 Modifica el valor a WikidataIsrael Modifica el valor a Wikidata 2006 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data28 gener 2003 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions legislatives d'Israel Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir120 membre de la Kenésset Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat4.720.079 Modifica el valor a Wikidata
3.200.773
   67.81٪
Punt percentual 5.52
Nombre de vots vàlids3.148.364    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
Likkud  — Ariel Xaron
925.279   29.39٪
Parlamentari 38
<1
2>
Partit Laborista Israelià  — Amram Mitzna
455.183   14.46٪
Parlamentari 19
<1
2>
Xinnuy  — Tomy Lapid
386.535   12.28٪
Parlamentari 15
<1
2>
Xas  — Eli Yishaï
258.879   8.22٪
Parlamentari 11
<1
2>
Unió Nacional  — Avigdor Lieberman
173.973   5.53٪
Parlamentari 7
<1
2>
Mérets  — Yossi Sarid
164.122   5.21٪
Parlamentari 6
<1
2>
Judaisme Unit de la Torà  — Yaakov Litzman
135.087   4.29٪
Parlamentari 5
<1
2>
Partit Nacional Religiós  — Effi Eitam
132.370   4.2٪
Parlamentari 6
<1
2>
Hadaix  — Mohammad Barakeh
93.819   2.98٪
Parlamentari 3
<1
2>
One Nation (en) Tradueix  — Amir Peretz
86.808   2.76٪
Parlamentari 3
<1
2>
Balad  — Azmi Bishara
71.299   2.26٪
Parlamentari 3
<1
2>
Yisrael ba-Aliyyà  — Natan Xaranski
67.719   2.15٪
Parlamentari 2
<1
2>
Llista Àrab Unida  — Abdulmalik Dehamshe
65.551   2.08٪
Parlamentari 2

Les eleccions legislatives d'Israel de 2003 se celebraren el 28 de gener de 2003 a Israel per a renovar els 120 membres de la Kenésset.

Referències

[modifica]

Ariel Xaron del Likkud, va ser escollit Primer Ministre el 6 de febrer de 2001 en l'elecció directa amb el 62% dels vots, derrotant a Ehud Barak que va obtenir el 38 per cent,[1] formant un govern de coalició de centredreta que no depenia dels partits ultraortodoxos.[2] Malgrat que des de les anteriors eleccions es va produir un deteriorament important de la situació de seguretat a Israel amb l'esclat de la Segona intifada, després de l'Operació Escut Defensiu del maig del 2002[3] i de l'operació Camí Determinat el juny del 2002, es va produir una millora en la situació de seguretat.[4]

Sistema electoral

[modifica]

L'elecció dels diputats és per un sistema de representació proporcional sense representació geogràfica amb un llindar electoral del 2%, que va pujar des de l'1,5% requerit en les eleccions anteriors.[5]

Resultats

[modifica]

Eleccions legislatives d'Israel de 2003
Candidatura Vots % Escons AugmentDisminució Govern
Likkud 925.279 29,39% 38 +19
Partit Laborista Israelià-Meimad 455.183 14,46% 19 -7[a]
Xinnuy 386.535 12,28% 15 +9
Xas 258.879 8,22% 11 -6
Unió Nacional 173.973 5,52% 7 +3
Nou Moviment - Mérets - Opció Democràtica 164.122 5,21% 6 -4
Partit Nacional Religiós 132.370 4,2% 6 +1
Judaisme Unit de la Torà 135.087 4,29% 5 =
Hadaix - Ta'al 93.819 2,98% 3 =
Am Ehad 86.808 2,76% 3 +1
Balad 71.299 2,26% 3 +1
Israel ba-Aliyà 67.719 2,15% 2 -4
Llista Àrab Unida 65.551 2,08% 2 -3
Alé Yaroq 37.855 1,20% 0 -
Herut – El Moviment Nacional 36.202 1,15% 0 -
Aliança Nacional Progressista 20.571 0,65% 0 -
Els Verds 12.833 0,41% 0 -
Total 3.148.364 100% 120 -

Conseqüències

[modifica]

El partit més votat fou el Likkud i fou nomenat Primer Ministre d'Israel el seu cap Ariel Xaron, en coalició amb Xinnuy i Unió Nacional, que ocupaven 60 dels 120 escons de la Knesset,[6] i Israel ba-Aliyà amb dos escons es va fusionar al Likkud poc després.[7] El Partit Nacional Religiós també es va unir a la coalició el 3 de març de 2003, portant el nombre d'escons que tenia fins a 68. Els partits van formar una coalició de centredreta, el primer sense formacions ultraortodoxes des de 1974.[8]

Després dels acords de pau de 2004 el primer ministre abandonà el Likkud el 2005 per a formar el nou partit Kadima.

Notes

[modifica]
  1. Comparem amb el resultat de la coalició Un Israel a les anteriors eleccions, coalició formada pel Partit Laborista Israelià, Meimad i Guéixer. Aquest cop es presentaven junts els dos primers partits, però Guéixer s'havia dissolt i unit al Likkud.

Referències

[modifica]
  1. «Sharon Dissolves Parliament, Calls For Early Vote» (en anglès). The Washington Post, 05-11-2002. [Consulta: 5 gener 2025].
  2. Maria Paola Pagnini Alberti; Maurizio Scaini; Paul Claval. The Cultural Turn in Geography (en anglès). Edizioni Università di Trieste, 2003, p. 396. ISBN 9788883031809. 
  3. «Israel, the Occupied West Bank and Gaza Strip, and Palestinian Authority Territories» (en anglès). Human Rights Watch, 14, 3, 5-2002 [Consulta: 4 gener 2026].
  4. Shompelby, Atila; Diana Behor. «גורמים בצה"ל: מבצע דרך נחושה - הצלחה גדולה» (en hebreu). Ynet, 04-07-2002. [Consulta: 4 gener 2026].
  5. «Knesset Passes Governance Law» (en anglès). israel national news, 11-03-2014. [Consulta: 10 febrer 2025].
  6. «Sharon Seals Deal With One More Party To Firm Up Coalition» (en anglès). The New York Times, 26-02-2003 [Consulta: 6 desembre 2025].
  7. Galili, Lily. «Sharansky Takes Yisrael b'Aliyah Into Likud Alliance» (en anglès). Haaretz, 07-02-2003. [Consulta: 10 febrer 2025].
  8. Makovsky, David. «New Sharon Government Sworn In: A Preliminary Assessment» (en anglès). Washington Institute, 27-02-2003. [Consulta: 10 febrer 2025].

Enllaços externs

[modifica]
  • Història de la 16a Kenésset(anglès)
  • Alan Arian, Asher Arian i Michal Shamir, Les eleccions a Israel, 2003